Divendres Sant - Passió del Senyor - 10 d'abril de 2020

PASSIÓ DE NOSTRE SENYOR (Joan 18,1-19,42)

                Concretament, en aquest relat de la Passió, l’evangelista Joan omet detalls de l’agonia de Jesús perquè no ens vol mostrar un Crist sofrent sinó un Crist Glorificat que amb la seva mort en creu ens porta la salvació.  En «Beure el calze que el Pare m’ha donat» fa referència a seguir el seu destí, ser glorificat, perquè el calze és un do del Pare i en el seu acompliment segueix els designis salvífics de Déu. L’acció té lloc en un hort (jardí) i ens remet al relat de Gn 3 on es produeix la confrontació de dues forces: el bé i el mal (Déu i la serp). Jesús pren la iniciativa i els pregunta: Qui busqueu? I amb la seva triple resposta «Sóc jo» tots retrocedeixen i cauen a terra, senten el temor de Déu,  perquè a l’Antic Testament el nom de Déu és «Jo sóc». Jesús ens mostra aquí la seva faceta divina. I quan és arrestat pels soldats, com a figura del Bon Pastor que defensa les seves ovelles fins a donar la vida diu: «Dels qui m’has donat, no n’he perdut ni un de sol».

Les paraules de Caifàs: «Val més que un sol home mori pel poble», sense ell saber-ho, es converteixen en profecia en realitzar el pla de Déu que preanuncia la mort salvífica de Jesús. Com l’acció de tants i tants que, sense ser-hi conscients, al llarg dels segles han anat reconduint la història cap al camí de Déu. Jesús, en ser preguntat per la seva doctrina, diu que preguntin als qui l’escoltaven quines coses ell deia. Amb aquestes paraules Jesús està convidant la comunitat cristiana a donar testimoni. Pere, en negar-lo tres vegades, el que fa és renegar del seu lligam amb Déu.  I tu, estàs disposat a donar testimoni? En quina posició estàs, en la de Pere que el va negar o en la dels que el van seguir? En viure la Passió de nostre Senyor el cor et diu que el veritable testimoni de ser deixeble és l’Amor.

                La condemna a mort en creu era la pitjor de les condemnes possibles. Jesús és entregat per Pilat, un home que vol conèixer la veritat però que s’allunya d’ella en cedir als desitjos del poble jueu que desitja la seva mort, perquè són incapaços de reconèixer la reialesa del Fill de Déu. Un regne que no té res a veure amb la política o amb el poder. El seu reialme és paradoxal, perquè ell no ha vingut a dominar, a sotmetre, sinó que ha vingut a cridar-nos perquè siguem testimonis de la veritat. Una veritat que és l’Amor que ens allibera.

                Irònicament, el mateix poble jueu que condemna Jesús perquè es proclama Fill de Déu és qui confessa que no tenen altre rei fora del Cèsar. Coronen burlescament Jesús amb una corona d’espines i, vet aquí la gran paradoxa de l’evangeli, entre la burla d’uns i l’acceptació d’altres Jesús és reconegut com a rei dels jueus, i aquestes paraules romandran gravades per sempre a la seva creu.

                Al peu de la creu Jesús entrega la seva mare al deixeble estimat. Maria és acollida a casa del deixeble estimat i els cristians acollim Maria com a mare comuna des de la fe. Aquí neix la nostra relació fraternal amb els altres, neix l’Església, ja no som només seguidors de Jesús sinó que neix una nova realitat, som una família. La mort de Jesús es converteix en el moment en el qual Jesús dóna el seu Esperit al creient, ens dóna la fe i l’Esperit dóna la vida.

Paqui Rodríguez Báñez