Diumenge 4 de Pasqua - 3 de maig de 2020

Jesús a l’Evangeli d’aquest IV Diumenge de Pasqua utilitza dues metàfores. És el pastor que entra per la porta de les ovelles i és, a la vegada, la porta per la que entren les ovelles que busquen refugi i pasturatges, la salvació.

Quan ens parla dels lladres i bandolers que salten per un altre indret per colar-se en corral en recorda al profeta Ezequiel (34,11-16) o a Jeremies (23,1-4) i com Déu es queixava dels pastors del seu poble (líders religiosos) que preferien alimentar-se a si mateixos abans que al ramat. L’Antic Testament conté un munt de referències de Déu com el Bon Pastor, veritable protector de les ovelles, sobretot als salms (Salm 23,1; 77,20; 79,13; 80,1; 95,7; 100,3, Isaïes 40,11). Hi ha una manifesta relació personal de protecció i d’amor del pastor cap al seu ramat, de Déu cap al seu poble.

En aquest fragment de l’Evangeli, potser el que més ens pot copsar en el temps de Pasqua en el que ens trobem és l’expressió “les ovelles escolten la seva veu; crida les que són seves, cada una pel seu nom, i les fa sortir” (Jn 10,3-4). El concepte de nomenar era extremadament important per als escriptors bíblics, ja que els noms eren declaracions d’éssers vivents. Quan Adam nomenà les criatures i a Eva, va identificar a cadascun per la seva naturalesa (Gn 2,18-23). A més, canvis de noms com el de Abran a Abraham i de Jacob a Israel identificaven algun canvi en la naturalesa o en les circumstàncies d’una persona (cf. Gn 17,4-7; 32,26-30).

És digne fer notar que María Magdalena reconeix al Crist ressuscitat només quan aquest l’anomena pel seu nom (Jn 20,16). La crida és a no tancar la porta, i a escoltar la veu del Pastor que vol el millor per a nosaltres, perquè ens estima i ens insta a travessar la seva porta. Hem de ser forts i seguir-ho, com humils ovelles, confiats i obedients, per a entrar per la Porta promesa. No n’hi ha prou amb realitzar accions que ajudin al proïsme, sinó que hem de restar en constant conversa amb Déu, familiaritzar-nos tant amb la seva veu dins del nostre cor, que puguem estar preparats per fer fugir les veus estranyes que el món actual ens fa sentir, una vegada i una altra.

Anna Moya Oller, o.v.