Diumenge 13 de durant l'any - 28 de juny de 2020
2R 4,8-11.14-16a
De la lectura en podríem destacar dues coses, que
formen una unitat. En primer lloc, l’actitud de la dona de Sunam, ciutat
d’Issacar, prop de la Vall de Jizreel. A través de l’observació i del tracte
amb Eliseu arriba a la convicció que el profeta que acudeix de tant en tant a
casa seva és un sant. Es tracta d’una qualitat o condició no revelada
explícitament sinó a la qual s’accedeix a través d’un tracte atent, d’una
actitud d’escolta. La dona l’acull amb fe, malgrat que la condició de «Sant»
(«=Home de Déu») no és una cosa directament perceptible o evident. Aquesta és
la clau de la vida espiritual.
L’exercici de la funció profètica d’Eliseu, complidor
de la voluntat de Déu en unes circumstàncies particularment difícils, té una
projecció externa, és quelcom observable, identificable a través del tracte i
de la paraula i també fructífer: no deixa indiferent, malgrat la seva
discreció. Els esdeveniments més decisius per la història i acollits per la fe
han passat, justament, desapercebuts als ulls de molts: en una casa de
Natzaret, en un estable de Betlem, en un hort de Getsemaní, al Gólgota... Això
la porta a acollir el profeta, a procurar-li un lloc estable per fer-hi estada,
on no li faltés el que podria ser essencial. Trobem una vinculació íntima entre
l’anhel de la persona per les coses santes i la voluntat de dispensar el millor
tracte possible cap a tot allò «que ve de dalt», sobrenatural. ¿Com no
reconèixer-hi la voluntat del Poble d’Israel de tenir Déu present permanentment
o les paraules de Pere a la Transfiguració (Lc 9, 33) o a l’Últim Sopar (Jn 13,
36-37), o les dels deixebles d’Emmaús després de tractar el Senyor (Lc 24,
29)?
Per altra banda, la caritat de la dona és corresposta
per una Caritat sobreabundant: Eliseu li promet un fill, el fill que la dona no
tenia i desitjava i és que, en aquell temps, era signe de benedicció, com Isaac
per Abraham (Gn 15, 1-4; 22, 2). És evident que aquesta promesa no ve d’un
home, sinó de Déu, que no es deixa guanyar en generositat (Mt 10, 40-42). El
passatge d’aquesta setmana, doncs, ens revela una relació fructífera (Mt 7,
20), de rerefons quotidià, anodí i a la vegada de tons profètics, plens de
significat, miraculosos. Déu actua en la història de forma admirable, com ens
recorda el Magníficat de Maria, precisament en les coses més
senzilles (Lc 1, 46-50).
Àlex Sans Dalmau
Parròquia de Santa Maria de Vilafranca del
Penedès
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada