Santíssim Cos i Sang de Crist - 14 de juny de 2020

Sant Joan 6, 51-58

Una de les claus per a entendre amb major profunditat el text de l'evangeli d’avui, és llegir-lo a la llum del V.24: “Quan va veure la gent que Jesús no era allí, ni els seus deixebles, ells també van entrar en unes barques i van venir a Capernaúm, buscant a Jesús”. El context és conegut, Jesús ha alimentat a una multitud amb pans i peixos; però aquella multitud esta sorpresa, cap home ha fet senyal semblants. Seguidament, el text ens diu que Jesús es va retirar sol a la muntanya. Però aquelles multituds volen saber més d'ell, per això ho busquen desesperadament, volen saber qui és aquest home que fa prodigis i miracles. En la seva trobada amb Jesús, la multitud queda sorpresa de la seva resposta “però no us heu d'afanyar tant per l'aliment que es fa malbé, sinó pel que dura i dona vida eterna” (v.27). És a dir, busqueu amb il·lusió no el que és caduc sinó l'etern, el projecte vital que us doni sentit i plenitud a la vostra vida. D'aquesta manera s'estableix una relació directa entre Jesús i el pa de vida etern; per aquest motiu no hi ha res més central i decisiu per als seguidors de Jesús que la celebració de la fracció del pa (Ac 2,42). No és un acte ritual o una celebració mecànica, és fer memòria de la vida, mort i resurrecció del Senyor. Per això l'eucaristia , en grec “acció de gracies”, ens convida i ajuda , guiats per l´Esperit del Senyor, a viure en actitud de servei fratern, i ens sosté en l'esperança del retrobament final amb ell.

Germán López-Cortacans

Parròquia de Sant Esteve, Vila-Seca.

L’EUCARISTIA: Un sopar que enamora

El fragment de l’evangeli de Joan que avui hem llegit posa en boca de Jesús: “Jo sóc el pa viu baixat del cel” i “qui menja la meva carn i beu la meva sang està en mi i jo en ell” i ho subratlla amb el verb “estar” o “romandre”.

Aquestes paraules de Jesús, que Joan desglossa amplament en el capí-tol 6è del seu evangeli, escaurien molt al voltant de la taula on Jesús visqué el darrer sopar pasqual amb els seus deixebles.

L’Eucaristia és la celebració del darrer sopar de Jesús, sí, memorial so-lemne de fe per a nosaltres, hores entranyables, íntimes, fascinants!!! “Un so-par que enamora” així el va definir Sant Joan de la Creu.

Thomas Netter, teòleg carmelita de l’any 1430, defineix l’Església així: “Quan combreguem som transsubstanciats en el Cos de Crist. Per l’Eucaristia els cristians ens transsubstanciem en el Cos místic de Crist” definició genial! Jesús no explica com això s’esdevé, ho afirma dient: “Està en mi i jo en ell”.

I així ho resen algunes Anàfores Eucarístiques: ”Et demanem que vingui el teu Esperit Sant sobre nosaltres i ens santifiqui... a fi que nosaltres ens transformem en un sol cos i un sol esperit”. Important i íntima unitat: Crist i nosaltres formem un sol cos, el de CRIST. Déu, en Jesús, vol apropar-se mà-ximament a l’home amb una unitat misteriosa.

I sant Agustí diu molt bellament: “Si sou el cos de Crist el vostre misteri descansa damunt la taula del Senyor. Rebeu el vostre misteri. Al que sou res-poneu Amén i, responent, el subscriviu. Sents: “Cos de Crist” i dius: “Amén”. Sigues membre del Cos de Crist per tal que sigui verdader el teu amén.”

Corpus és també un dia marcat per la Caritat, una de les cares més ama-bles de la nostra Església. És perquè l’Eucaristia ens demana també a nosal-tres la voluntat de voler lliurar –com Jesús– tot el que som i tenim (el temps, les forces, l’atenció als altres, “la targeta de crèdit”, les claus de casa, les me-ves vacances...) així ho descriu Dolores Aleixandre.

Griselda Cos i Boada

Monja de Sant Pere de les Puel·les