Diumenge 24 de durant l'any - 13 de setembre de 2020
Mt 18,21-35
L’Evangeli avui ens anima a
perdonar sempre. És una necessitat del nostre cor, on Déu ens parla a la nostra
consciencia més profunda. Sant Pere vol saber com solucionar els problemes, els
recels, enveges, tensions, discussions, tensions... que sorgeixen en aquella
comunitat incipient. En concret, quantes vegades he de perdonar al meu germà
quan m’ofèn? Jesús apunta molt més lluny de la resposta de Pere. Proposa
quantificar al màxim el fet en superlatiu: repeteix-ho tant que se t’oblidi el
nombre de vegades que has perdonat el mateix a la mateixa persona. No té sentit
portar els comptes de la misericòrdia, doncs, en el fons, anant amb cura, no hi
ha proporció entre la misericòrdia divina i el perdó atorgat als germans.
Davant la sentència del perdó sense límits, de l’Amor de Déu, ens trobem amb una frase que moltes vegades em escoltat: “perdono però no oblido”. Demostra el nostre desordre de les operacions que ens incapacita per estimar. Cal donar un cop d’ull a la realitat ordinària i, des de la Paraula de Déu, observar com està de present el perdó i la reconciliació en l’ambient familiar, comunitari, laboral, i com poder ser instruments de potenciació il·limitada d’amor que tot ho oblida i tot ho disculpa.
El perdó de cor és capaç de reemprendre tot allò viscut anteriorment, integrar-ho i escriure una nova pàgina, tot i que encara existeixi dolor. No és ressentit el perdó, tot i que tampoc és ingenu i sap que comença un camí que escriu un procés. Complex i complicat. Però, un cop que ens decidim a transitar-lo, les forces ens les regala el Senyor. Només hem de deixar-nos acompanyar i tenir plena confiança en Ell, que va recórrer el camí abans que nosaltres i com un bon mestre ens guia a bon port.
Anna Moya, o.v.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada