Diumenge 26 de durant l'any - 27 de setembre de 2020

MORFE Y ESQUEMA

(Filipenses 2 : 1 a 11)

Personalmente creo que nos hallamos ante uno de los textos mas hermosos de la Palabra Santa. Pablo nos comenta acerca de lo que fué la Humillación de Cristo (vers. 6A8) y lo contrasta con su Exaltación pasada y futura (vers. 9A11).

La porción comienza hablando de amor, respeto, misericordia, y la difícil necesidad del “rebajarse” ante los demás. El “comportamiento cristiano” debería ser el contrario del que usa nuestro mundo actual, en el que la rivalidad entre pares es la constante y el sobresalir por delante de “los otros”, alimento para nuestro orgullo.

Y el Apóstol, para hablar de ese “menguar”, no encuentra un mejor ejemplo que proponernos al propio Hijo de Dios: “Tened el mismo sentir que tuvo Cristo Jesús” (vers.5). ÉL renunció a sus atributos divinos; y su renuncia fué al completo, por entero; vaciándose del todo, vino a derramar Su Vida hasta la muerte por el gran amor que nos tuvo a ti y a mí.

“En Forma” (griego MORPHE- vers. 6) denota una expresión permanente de sus atributos esenciales... la “Forma de Dios”... ¡Dios, el Hijo!

En cuanto a la palabra “Condición” (griego SCHEMA- vers. 8) se refiere a una apariencia exterior que está sujeta a cambios. Los que ya peinamos canas, nos acordamos de aquéllas personas que hacían y reparaban radios y televisiones. Cuando comprabas uno de los susodichos aparatos (con él) venía un “esquema” que usaría posteriormente cualquier técnico para poderlo reparar. El esquema era, sin duda, el propio televisor; pero está claro que nadie iba a sentarse ante aquél plano para intentar ver algún programa. “Apariencia exterior”.

Semejante a los hombres, obediente hasta la muerte y una terrible muerte de cruz (vers. 8). Allí terminó su Humillación.

A partir de aquél momento el Dios Trino exaltó a Jesucristo hasta lo sumo, hasta el “no va más”. (Ascensión y Glorificación). Y Pablo, el apóstol, se esfuerza en recordarnos que en un Futuro (aunque a veces vivamos como si nunca tuviese que llegar) todos, ¡Absolutamente Todos los seres humanos!, vamos a tener que doblar nuestras rodillas ante ÉL (vers. 10).¿Qué querremos oír de sus labios?

“Toda lengua confesará que Jesucristo es el Señor, para gloria de Dios Padre” (vers. 11).

La elección de lo que Él me vaya a decir, sólo puedo escogerla yo, mientras vivo. ¿Con Él', o... ¿sin Él?

Yo SÍ que quiero vivir para siempre a su costado. Bendiciones

Luis Brull Torcal


“QUÈ US EN SEMBLA?”

Així comença Jesús el relat sobre la paràbola dels dos fills i de la vinya. En ella hi descriu molt clarament la nostra responsabilitat, i preguntant-nos: “Què us en sembla?” ens invita a reflexionar.

El primer fill de la paràbola diu que respongué: “No hi vull anar. Però després se’n penedí i hi anà”. Queda clara, la primacia del fer sobre el dir.

CONVERTIR-SE és un mot molt bíblic, i és també una resposta molt personal i activa al repte que tots vivim diàriament. La conversió comença en el secret del nostre cor, i és un tema més teològic que antropològic, ja que és un afer entre Déu i jo.

Convertir-nos, és anar a la vinya després d’haver dit “no”. Això no és una feblesa sinó una força moral, ja que la realitat humana és molt dura, sobretot quan té lloc en un cor tancat. Però quan el pecador es converteix fa una apor-tació important al nostre món, tan autosuficient però també tan fràgil i trenca-dís.

La conversió té un moment important que està en el moment en que cal preguntar-nos: “Què he de fer?” i contemplem en l’Evangeli les escenes de la Dona pecadora, Zaqueu, el Fill pròdig o el Publicà.

És un goig, però, saber que Déu ens crida a convertir-nos des del seu coneixement més absolut, tema molt estimat pels salmistes. Diuen: “Vós sa-beu qui sóc jo” 68,6; “heu modelat el meu cor” 32,15; “sou el Déu que m’estima; el vostre amor m’acompanyen tota la vida” salm 22. I Jesús també digué: “Vull que allà on jo sóc hi sigui també el meu servent” Jo 14,3.

Si tingués de definir en poques paraules què és per a mi la conversió, diria que és maldar per viure d’acord amb les paraules de sant Pau als cristians de Filips: “amb estimació envers els altres, no fer res per rivalitat ni per vana-glòria, i no guiar-me pels propis interessos, sinó mirant pels altres” i acceptar, sense resistències, la mà que Déu m’allarga invitant-me a anar a la vinya.

Griselda Cos Boada

Monja del Monestir del Sant Pere de les Puel·les (Barcelona)


Comentaris