Diumenge 2 de durant l'any - 17 de gener de 2021

 

El diumenge i la celebració d'avui són també com una Epifania: Jesús es manifesta a aquells que serien els seus primers deixebles. D'altra banda, les escenes que l'evangeli de Joan ens mostren representen el pas de l'Antic al Nou Testament, marcat per la transició de Joan a Jesús. Joan, fixant-se en Jesús que passava, digué: «Mireu l’Anyell de Déu». La missió del precursor, igual que la de tot apòstol no consisteix pas a centrar-se en ell mateix, sinó en ser un indicador de Jesús. Joan Baptista, «no era la llum, sinó testimoni de la llum». Són dignes de remarcar el despreniment i la senzillesa amb què Joan, enmig de la seva fama, dóna el relleu a Jesús. Això ha de ser una gran lliçó per a tots els deixebles de Jesucrist, ja que no es tracta pas de guanyar la gent per a nosaltres, sinó de guanyar-la per a Jesús i el seu Evangeli, la qual cosa significa també ajudar les persones a ser més elles mateixes.

          Allò que converteix un home en testimoni i deixeble de Jesús és el fet de trobar-se i de quedar-se amb Ell, aquest és el nus del missatge d'avui. Ara bé, ¿què significa pròpiament trobar-se amb Jesús i escoltar la seva veu? Són ja molt lluny aquells temps en què Samuel i altres profetes podien sentir amb les oïdes la veu del Senyor. Ens podem preguntar: ¿de quina manera podem encara avui trobar-nos amb Jesús i escoltar la seva veu? Potser, més que trobar Jesús, es tracta de deixar-nos trobar per Ell.

El trobament amb Jesús té els seus efectes. El primer és un canvi profund de l'existència, com el que es va començar a produir en els primers deixebles en anar amb el Mestre, com el que va tenir lloc definitivament en els apòstols arran de la seva trobada amb el Crist Ressuscitat. A l'Evangeli d'avui hem vist reflectit en Simó fins i tot un canvi de nom, ja que passa a ser anomenat Pere. El qui es troba amb Jesús de debò, es transforma en un home nou, a imatge del Redemptor. I, com podem veure avui també i és una constant en la història de la salvació, aquell que s'ha trobat amb Jesús i ha comprès el que Ell representa en la seva vida, se sent impel·lit irresistiblement a dir-ho, a comunicar-ho als altres. La fe es propaga per irradiació. ¿Hi ha una altra manera de comunicar la fe, que la de comunicar les pròpies experiències? Només qui ha vist a Déu té dret a parlar-ne. Quan ens reunim i celebrem junts l’encontre amb Jesús, descobrim i vivim la seva presència al llarg de la nostra vida.

 

Mn. Joaquim Meseguer García

Rector de Sant Pere de Rubí

 

 

 

 

Per Griselda Cos i Boada,

Monja de Sant Pere de les Puel·les

 

EL DEIXEBLE

 

 

El temps litúrgic de Durant l’Any avui prenel to clardel nostre seguiment del Crist.La setmana passada recordàvem el Baptisme de Jesús al Riu Jordà i com l’Esperit Sant baixava cap a ell i es va sentir unaveu des del cel: “Ets el meu Fill, el meu estimat en tu m’he complagut”.

Avui Joan Baptista el presenta dient: “Mireu l’Anyell de Déu”.Que fort deuria ser per el mateix Jesús sentir aquestes paraules!

Joan Baptista fou un esclat d’esperança per el poble jueu del seu temps. Fins i tot per a Jesús mateix. En la seva predicació Joan, era molt exigent i clar, de llenguatge dur. Auster de manera evident. Conscient de  tenir una missió profètica. Coneixia Jesús perquè va dir: “No sóc digne ni de deslligar-li la corretja de la sandàlia” Jo 1,27.

El punt centrald’aquest diumengeper a mi és la figura del deixeble.M’agrada remarcar especialment la relació que s’estableix entre Jesús, el Mestre, i el deixeble. Hem escoltat també la crida de Déu a Samuel, i la seva resposta: “Parleu, Senyor, que el vostre servent us escolta”, i la bella escena del’Evangeli entre Juan, Andreui Jesús dient-los:“Veniu i vegeu”.

Quins records! Els deixebles han trobat el que cercaven.És important guardar el record d’una gran trobada! No podem viure només de records, certament, però n’hi ha que són inoblidables.Per Joan “eren les 4 de la tarda”,(per a mi fou un vespre, abans de posar-me al llit.)

La pregunta “Què voleu?” que Jesús féu als dos deixebles ésja una referència ben explícita i essencial al que ha de ser el nucli del discipulat. El verb VOLER mostra el desig profund del cor.Altres verbs importantsque constitueixen el deixeble són: romandre,restar, escoltar i dialogar amb Jesús. La vida del Mestre serà la pauta de vida del deixeble.

“Què voleu?” són les primeres paraules de Jesús en l’Evangeli de Joan seguides de lainvitacióa restar amb Ell quan els diu: “veniu i vegeu“.

 

Monestir de Sant Pere de les Puel·les