Diumenge segon després de Nadal - 3 de gener de 2021

Sir 24,1-2.8-12; Salm 147; Ef 1,3-6.15-18; Jo 1,1-18.

 

 Déu emigrant, foraster que arriba, estranger entre nosaltres, sense papers...

 Pare nostre, que esteu en el cel:

  «El Senyor de l'univers em donà una ordre, el qui em va crear i m'assenyala on plantaré la meva tenda em digué: “Acampa entre els fills de Jacob, fes d'Israel la teva heretat, treu nous plançons entre els meus elegits”. M'ha creat abans del temps, des del principi, i mai més no deixaré d'existir... » (Sir). Només des de l’Amor del Pare s’entén el Fill, que és la seva Paraula i Saviesa, la seva expressió; és l’amor que genera l’altre; és l’amor que ens fa eterns, inoblidables, sempre presents...; també aquesta és la vida de Déu, Trinitat, Família i família amb nosaltres també. I, com sempre l’amor, també l’Amor de Déu s’encarna, entra dins de qui estima, ... i es produeix el miracle de la vida que neix novament. 

 Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, que ens ha beneït en Crist amb tota maena de benediccions espirituals dalt del cel... Déu aboca tots els seus béns amb Jesús en nosaltres, tot el seu Amor..., Jesús ens és benedicció. .... ens elegí en ell abans de crear el món, perquè fóssim sants, irreprensibles als seus ulls..., estimats i pensats des de sempre, volguts i desitjats perquè siguem, tinguem la vida en la seva plenitud, ens exercim i ens fem grans... Per amor ens destinà a ser fills seus per Jesucrist, segons la seva benèvola decisió, que dóna lloança a la grandesa dels favors que ens ha concedit en el seu Estimat..., que som fills en el Fill i com som estimats: aquesta és la benedicció, la relació entranyable, desinteressada i gratuïta de Déu amb nosaltres. Déu de nostre Senyor Jesucrist, el Pare gloriós, que us concedeixi els dons espirituals d'una comprensió profunda i de la seva revelació, perquè conegueu de veritat qui és ell: demanant-li també que il·lumini la mirada interior del vostre cor, perquè conegueu a quina esperança ens ha cridat, quines riqueses de glòria us té reservades, l'heretat que ell us dóna entre els sants (Ef). Contemplar l’Amor i deixar-nos estimar: una comprensió sentida, viscuda des de l’Amor, experiència dins, íntima...; necessitem temps per viure Déu; és la mística de l’amor, de l’Amor. Déu és Amor, i l’Amor ens ha fet fills i estimats.

 Al principi ja existia el qui és la Paraula. La Paraula era amb Déu i la Paraula era Déu. Era, doncs, amb Déu al principi. Per ell tot ha vingut a l'existència... Tenia en ell la Vida, i la Vida era la Llum dels homes... Existia el qui és la Llum veritable, la que, en venir al món, il·lumina tots els homes. Era present al món, al món que li deu l'existència..., a tots els qui l'han rebut, als qui creuen en el seu nom, els concedeix poder ser fills de Déu... El qui és la Paraula es va fer home i plantà entre nosaltres el seu tabernacle, i hem contemplat la seva glòria, que li pertoca com a Fill únic del Pare ple de gràcia i de veritat... Déu, ningú no l'ha vist mai; Déu Fill únic, que està en el si del Pare, és qui l'ha revelat (Jo). Jesús, expressió de Déu, revelació, comunicació que ens arriba de Déu; i és llum font de vida, i és veritat... dient-nos que som fills, estimats, perdonats..., germans. Déu surt ara, es posa ens camí, cerca també ell un terra promesa que “regalima llet i mel” (Ex 3,8), on la vida sigui possible per als seus fills, per al seu poble.

 Sigui santificat el vostre nom.

 Glorifica el Senyor, Jerusalem, Sió, canta lloances al teu Déu, que assegura les teves portes i beneeix dintre teu els teus fills. Manté la pau al teu territori i et sacia amb la flor del blat (Sl). Déu sempre és experiència  de vida, qui fa subsistir la pròpia existència, i fa viure en la gratitud de la vida rebuda i dignificada.

 El nostre pa de cada dia doneu-nos, Senyor, el dia d’avui.

 ... i et sacia amb la flor del blat (Sl). Aquest Déu de vida, generador de vida com el pa, restaurador de forces, és el Déu que es revela en Jesús de Natzaret, aliment per al camí de la vida i els anhels humans. Un pa triturat a la creu i cuit al foc de l’Amor; l’amor també és pa, l’Amor també és Pa.

 També nosaltres som, podem ser, una benedicció i creadors de vida.

 

Mn. Miquel García Bailach