La gran importància de l'ecumenisme

 

La gran importància de l’ecumenisme

«manteniu-vos en el meu amor» (Jn 15,9)

Avui, més que mai, estem vivint una situació molt preocupant a nivell global. Aquesta situació també la podem fer extensible a la necessitat de la unió dels cristians, ja que només podrem avançar si estem i ens sentim units.

La unió dels cristians és possible, però no és fàcil, perquè cal que tothom posi una mica de la seva part. Els reptes que tenim els hem de convertir en oportunitats. Hem de deixar de banda el llenguatge polèmic i els prejudicis del passat. Hem de partir del que tenim en comú i treballar-ho i no estar pensant sempre en el que ens separa. Crec que el fet de saber que podem aprendre de l’altra persona ens ha d’ajudar a cercar aquest camí de comunió entre les diferents confessions cristianes.

Tothom és conscient que el record fa present el passat i que el passat no el podem canviar, però sí podem fer que el que va passar no es torni a produir. El diàleg és necessari, no només per un intercanvi d’idees, sinó perquè totes les parts col·laborem per avançar en aquesta comunió. Per què aquesta comunió es doni s’ha de treballar primer de tot el camí de conversió a nivell personal, fent una conversió interior, per després poder-la fer de manera comunitària.

El fet de celebrar la Setmana d’oració per la Unitat dels cristians amb una celebració ecumènica preparada conjuntament ens beneficia. Per assolir-ho cal llegir plegats les Escriptures, ja que tots som seguidors de la mateixa persona, Jesús. Podem buscar maneres de reunir-nos per fer oració i diàlegs basats en les Escriptures, perquè totes les persones cristianes partim i ens alimentem de la mateixa font que són les Sagrades Escriptures.

Podem pensar i cercar l’oportunitat en els moments litúrgics que compartim amb altres tradicions cristianes com l’Advent i la Quaresma. El fet de compartir aquest calendari comú ens pot ajudar a preparar-nos, tots plegats, per celebrar les principals festes cristianes, fins i tot, fent publicacions conjuntes. Fer una celebració ecumènica a nivell local sobre una qüestió d’interès comú, també ens pot ajudar.

Sí que és necessari tenir molta paciència i perseverança per part de tothom, perquè demana temps. Vivim en el temps de la immediatesa i la situació actual ens està fent veure que aquesta actitud no ens porta en lloc, que com coneixedors del valor de la vida espiritual tenim una gran responsabilitat, hem d’anar units i confiats en la mútua ajuda, i per això és necessari fer silenci invocant la Paraula de les Escriptures.

Apropar-nos, viure en comunitat, sovint amb persones molt diferents a nosaltres, és tot un repte. Allunyar-nos entre cristians i cristianes és allunyar-se de Déu.

El papa Francesc ens diu: «mai prendre una actitud proselitista, mai!» «Tots som fills d’Abraham, per tant tots som germans, tan si ens agrada com si no.» «Déu ama i mira amb el cor a cada persona.» «Tenim molta feina a fer i l’hem de fer junts.»

 

M. Pilar Lozano, laica

Llic. Ciències religioses