Reflexions - Grup de Treball Ecumènic de Sant Feliu de Llobregat
El Grup de Treball
Ecumènic de Sant Feliu de Llobregat, neix com una comissió per preparar la trobada dels
comentaristes del blog de Comentaris Bíblics Interconfessionals, que va tenir
lloc a la primera Església Evangèlica de Sant Feliu, amb la participació del
Sr. Bisbe Agustí Cortés.
D’aquella trobada la comissió decideix continuar com a Grup de Treball, per
continuar reflexionant sobre l’ecumenisme i possibles activitats.
Els integrants d’aquest grup:
Pastor emèrit Miquel García
Pastor Ismael Llaudis Reyes
Mª Pilar Lozano
Lluís Brull
Xavier Artigas DP
Presentem unes reflexions bíbliques que vam fer el 7 de gener d’acord amb
el calendari litúrgic d’aquell dia:
Hartos estamos de oír el que todas las religiones
son iguales. Que todas buscan lo mismo...paz y bien (en el mejor de los casos).
Ésa nunca ha de ser la Verdad que buscamos. El Señor es soberano y ÉL sabe
quiénes forman Su Pueblo. Nosotros , no..
Sabemos que SÓLO CRISTO SALVA. No hay otro Nombre. Y eso
también nos lleva a hacer pensar el "con quiénes puedo trabajar".
aunque hagan las "cosas " diferentes a mí.. La pregunta siempre sería
...¿Quién es mi Hermano?.
Juan vivió algo de esos temas acabando el siglo
Primero. En éstos versículos propuestos hay algunos detalles que
"sobresalen”:
-Tratar de cumplir con sus Ordenanzas.
-Que siempre nos relacionemos con tolerancia y cariño.
-Que tengamos claro que el Santo Espíritu (el actual
Consolador), está aquí para hablarnos de Cristo (Juan 14:26 y 15:26). No ha
venido para ofrecernos espectáculos (como algunos creen).
-Que conozcamos a los profetas falsos,
sabiendo la Palabra de Verdad.
-Que reconozcamos el que Jesús YA VINO en
"carne". Y para nuestra Salvación.
-Jesucristo es el mensaje. La Biblia son las
ordenanzas.
El Padre diseñó la Obra, el Hijo la cumplió, el
Espíritu ha venido para hablarnos de ÉL.
Y... la gran pregunta... ¿somos del Señor o no lo
somos? Es justo después de esa pregunta-consideración que el apóstol Juan abre
todo el capítulo para hablarnos del Amor de Dios. Un abrazo.
Luis Brull
Ex pastor
evangélico, y coordinador del grupo de Biblia Ecuménico de la iglesia de
San Pedro de Gavá. Director del programa radiofónico Encuentros de Radio Sant
Vicenç
Mt 4,12-17.23-25
L’evangeli ens invita a viure l’obertura a la conversió. Hi
ha una conversió fonamental, d’una vida allunyada de Déu i del seu Regne, que
produeix un apropament inicial. Al mateix temps, hi ha una conversió continua,
que consisteix en anar donant passes en el camí del seguiment, deixant fer a
Déu en la nostra vida per anar descobrint que encara estem lluny d’ell i dels
pròxims. La conversió no és un exercici personal que la mateixa persona es
proposa i que ella tota sola ho assolirà, sinó un deixar-nos transformar per
Déu des de l’acollida de la seva presència en nosaltres mateixos. Jesús surt
als camins a predicar aquesta bona notícia. El que va fent Jesús mostra que és
possible construir un nou mon i molt diferent del que estem vivint, perquè va
mostrant que és possible construir un mon de llibertat, solidaritat, justícia i
pau.
Tota paraula i acció que afirma al Déu
de Jesús, que manifesta humanitat, que construeix fraternitat des de la
veritat, que donar suport a qui ho passa pitjor, que ajuda a créixer, que
s’apropa a la proposta de l’evangeli, que acompanya en la dificultat ... és de
Déu. I tot el que és contrari, no és de Déu. Per això, és necessari discernir:
distingir allò que és autèntic d’allò que és fals, des.
Aquesta paraula és també per a mi i per a tu: l’acollida d’un
Déu que ens ama totalment de manera incondicional, donant-nos al seu Fill,
desmunta les nostres resistències i és capaç de provocar la nostra conversió.
M. Pilar
Lozano, laica
Grup de
Treball Ecumènic de Sant Feliu de Llobregat
Els beneficis d’obeir
1 Joan 3:22 a 4:6
El
observar l’obediència sempre resulta en benefici per a qui la practica. No és
el fet que hem d’actuar pensant en la recompensa sinó que hem d’actuar per amor
al nostre Déu.
I.
La
contestació a les nostres oracions, v. 22/23.
1.Quan desitgem el que Déu
vol.
2.Quan el nostre plaer és
agradar-li a ell.
3.Quan demanem amb confiança.
4.Quan la nostra fe està
posada en Crist.
5.Quan ensestimem els uns als altres.
II.
La
presència de Déu en la nostra vida, v. 24.
1.De que està en nosaltres.
2.Nosaltres estem en Déu.
3.L’Esperit ens governa.v. 24b
Queda
clar en aquest passatge que l’obediència porta beneficis o recompenses, com seguretat
per a la vida, la contestació a les nostres oracions i la confirmació que Déu està
amb nosaltres.
III.La justícia capaç de
discernir heretgies c. 4:1/6.
Joan
no estava enfrontant a pagans sinó a persones que professaven ser cristianes.
Pretenien posseir l’Esperit Sant i tenir un profund coneixement espiritual.
Sona bé com a cristians però eren enemics de la causa de Crist.
L’ambientdelscultes
en el primer segle era moltdiferent a l’ambient en elscultes de el diad’avui.
Elscultes eren informals, sense una estructura formal o rígida. Els que
visitaven el cultetenienllibertat de parlar. Joan advertia a les esglésies
sobre aquestes persones.
1.L’amenaçadels falsos
profetes.
Hi ha moltes falses doctrines que confonen les persones. Presenten a l’església
contemporània un desafiament tan perillós com el que va presentar el
gnosticisme a l’església primitiva.
2.Discernir els esperits. Diu Barclay:
“L’església primitiva estava plena de agitades manifestacionsespirituals. El
món espiritual era molt proper i era molt familiar. La gent creia en un univers
no només poblat, sinó abarrotat de dimonis, esperits i potestats espirituals.
Era comú creure que existien dimonis a tot arreu i que aquests poders intentaven
entrar al cos i la ment dels éssers humans”.
No
cregueu a totesperit vol dir no acreditar a cada esperit, ni acceptar com a
veritable cada proclamació simplement perquè el que està parlant pretén parlar
sota inspiració divina.
És possible
que la inspiració vingui d’una font diferent a Déu.
Provant els esperits, el creient pot
mantenir la seva supremacia i responsabilitat personal enmig d’aquests poders.
Cal provar abans d’acceptar!
Els Gàlates eren de l’últim que
arribava, Pau els titlla d’insensats.
3.La provadels falsos profetes, v. 4:2/3.
Joan ens dóna el criteri per examinar o
provar els esperits: Tot esperit que confessa que Jesucrist ha vingut en la carn procedeix
de Déu. És
una prova doctrinal. La prova consisteix en l’actitud que s’adopta cap a
Jesucrist.
4.El triomf sobre els falsos
profetes,
4:4/6
La seguretat de la victòria rau
en el fet que el que està en nosaltres és més gran que el que està en el món.
La victòria no és només una
victòria personal sinó una victòria de l’església.
Implica que la victòria final ha
estat assegurada per la batalla contra l’error que està sempre present, i per
això es necessita tenir discerniment.
El món sent als profetes falsos
perquè són del món. El que coneix Déu escolta als veritables profetes.
En resum: La fe porta la salvació,
produeix l’obediència, s’expressa en amor i porta la victòria.
Pastor
emèrit Miquel García
Primera
Església Evangèlica de Sant Feliu de Llobregat
Dels textos que estem parlant, és a
dir Mateu 4: 12-17 i els versets de 1 Joan 3:22 i 4: 6. Es pot apreciar una
connexió en el verset 17 de Mateu capítol 4, i aquesta connexió la trobem en el
concepte de regne. Jesús va dir: "Convertiu-vos,
que el Regne del cel és a prop".
En Primer lloc parla de
convertir-vos, és a dir, canviar la nostra manera de pensar, expressió que
convida a un canvi radical d'actitud respecte del pecat i a un retorn a Déu.
Aquest canvi només pot ocórrer amb la llum d'evangeli, la bona nova de salvació
que ve per mitjà de Jesús.
En segon lloc se'ns parla de el
regne del cel, Ell és Rei d'aquest regne que s´ha acostat. On és el regne hi és
el Rei. És un regne de llum que il·lumina en la foscor, és un regne de veritat
que interpel·la i lluita contra el regne de la mentida. És un regne de vida, en
contrast amb la mort.
Jesús va fer la seva obra
redemptora a la creu, va morir, va ressuscitar i està a la dreta de el pare.
Però nosaltres els cristians seus deixebles som l'Església, el cos de Crist.
Som els seus servents, servents de Rei, obedients als seus manaments i les seves
paraules. Aquells que no guarden les seves paraules ni obeeixen a la seva veu
no estan dins d'aquest regne de llum, veritat i amor.
"El que guarda els seus
manaments estan en Déu, i Déu està en ell. I en això sabem que ell està en
nosaltres, per l'Esperit que ens ha donat "(1Joan 03:24)
Per això Déu sap qui són servents
d'aquest regne, aquells que senten la seva veu i l'obeeixen. Per entrar en
aquest regne no val només amb voler estar, sinó que entres de manera natural,
quan reconeixes Jesús com el teu Déu, Senyor, salvador i li obeeixes. Ens
convertim en part de el cos de Crist expandint aquest regne de pau, amor i
veritat per tot el món.
"Ningú ha vist mai a Déu. Si
ens estimem els uns als altres, Déu està en nosaltres i el seu amor ha perfeccionat
en nosaltres "(1Joan 4:12)
Hem de exercir força i lluita sobre
el regne de la foscor, que l'encapçala el príncep d'aquest món, Satanàs. Això
passa sent agents de el regne de Jesucrist.
Per això podem dir que a l'església local, no tots els que estan són ni
tots els que són hiestan. Que tots ens trobem dins d'aquest regne de llum. Que
així sigui.
Pastor Ismael Llaudis Reyes.
Primera Església Evangèlica de Sant Feliu De Llobregat
1Jn 3, 22 – 4, 6
; Mt 4, 12-17.23-25
Dins del
calendari litúrgic dels cristians catòlics ( i també pels cristians
evangèlics?) és temps encara de Nadal fins el dia 10 (Baptisme del Senyor).
Ens aquests
versets de l’Evangeli de Mateu, després de l’episodi de les temptacions (4,
1-11) i després que Joan es empresonat, es retira a un poble de Galilea, a
Cafarnaum “vora el llac, a la regió de Zabuló i de Neftalí”, terra de
pagans. És precisament en aquest lloc on es fa present el compliment de la
profecia d’Isaïes que trobem transcrit en Mateu. I Jesús comença el seu
ministeri amb les mateixes paraules de Joan Baptista que trobem a Mt 3, 2: “Convertiu-vos,
que el Regne del cel és a prop.”
En l’Epifania
trobem en Jesús el missatge universal de la salvació a tots els pobles de la
terra i que comença a revelar-se, a actuar a Cafarnaum, una població de
Galilea, “Galilea dels pagans”.
Versets 23-25 ve
a ser una mena d’introducció al sermó de la muntanya, on es veu quina és, en
essència, l’activitat, el ministeri messiànic de Jesús:
-Ensenyar a les sinagogues
-Anunciar la bona nova del Regne
-Guarir
entre el poble malalties i xacres de tota mena
(De 1Jn 3, 22 –
4, 6)
Podem dir que
vivim en Déu, dins de Déu, quan es fa realitat en el nostre cor aquest doble
manament: estimar Jesús, creure en Ell,
en la seva Filiació Divina i l’amor fratern, estimar-nos els uns als altres.
Xavier Artigas,
diaca catòlic
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada