Diumenge 3 de Quaresma - 7 de març de 2021

 

La purificació del temple Jesús el nou temple  Jo 2, 13-25

 

Èxode 20: 1-17; 1 Corintis 1: 22-25; Joan 2: 13-25

Aquest tercer Diumenge de Quaresma les lectures ens fan una cridar a anar cap a dins, a profunditzar, a deixar de banda imatges i ídols i girar les nostres vides cap a dir sí al Senyor.

Aquesta proposta en mig de la Quaresma, i que continuem amb la pandèmia, ens hauria d’ajudar a deixar anar tot allò que és superficial per avançar en allò que és realment important en les nostres vides. De vegades, és difícil i complicat continuar creient, ja que no sabem cap a on ens porta Déu, però la creu ens recorda que la nostra fe, que Déu, és quelcom més que els dolors terrenals que estem patint.

En la lectura de l’Èxode tenim el decàleg, que ha jugat un paper important en l’evolució ètica de la humanitat. L’objectiu és protegir la comunitat. El poble fa una Aliança amb Déu per tenir una identitat i no tornar a ser esclau. Aquest codi l’hem de valorar molt, ja que es va avançar molts segles a les conquestes humanes de la nostra època. Vol que les relacions entre Déu i les persones, i la de les persones entre si mateixes, estiguin dominades per l’adoració, la justícia i la dignitat entre tots els éssers humans.

A la lectura de Corintis llegim «nosaltres prediquem un Messies crucificat». Ens proposa descobrir la saviesa de la creu, ja que Crist és l’únic que pot donar consistència a la nostra fe. La religió de la creu és la religió de la condescendència amb els febles amb els qui no compten en aquest mon. És l’únic camí en el que podem reconèixer al nostre Salvador.

A l’evangeli apareix un Jesús que s’enfronta amb la gent que ha convertit el temple en un mercat, on es fan una compra i venda de “favors divins”, però no hi ha una veritable trobada amb el Pare. És l’avís de la comercialització que porta a la veritable violència, on la mort del feble, de la persona que fa nosa... és la veritable violència, moltes vegades, revestida de legítims interessos comercials.

Ens demana anar més enllà dels signes, l’acció de Jesús és un gest profètic. Més que una purificació del temple, el que fa Jesús és anunciar l’abolició del temple. Pot semblar que mostra un Jesús violent, però, en realitat, va tenir molt poc de violent, el que s’expressa és important «no convertiu en mercat la casa del meu Pare». Jesús proposa una religió humana, alliberadora, compromesa i, fins i tot, espiritual.

Cada any ho recordem, ja que sembla que les persones continuem preferim el Déu de la llei i la religió del temple abans que la religió de vida.

 

Ma. Pilar Lozano

Llic. Ciències religioses