Diumenge de Rams - 28 de març de 2021

 

Per Griselda Cos i Boada,

Monja de Sant Pere de les Puel·les

 

            Aquest diumenge forma part ja de la força celebrativa de la fe pasqual. Els relats de la Passió són, per a nosaltres, certament, el testimoni de fe més decisiu de la primera generació cristiana.

L’evangeli de Marc, que comença amb la definició de Jesús com “el Fill de Déu”, avui, al Gòlgota, l’ha ratificat el Centurió dient: “És veritat aquest home era Fill de Déu”. Afirmació que el divendres sant farem ben nostra davant el Crucificat.

“Faltaven dos dies per la festa de la Pasqua”, així ha començat avui el relat de la passió, i mentre les autoritats tracten d’arrestar Jesús, una dona descobreix la seva identitat messiànica i, profèticament, l’ungeix amb perfum, anticipant la unció de la seva sepultura i preparant Jesús per al sacrifici messiànic.

I Isaïes, en el seu fragment sobre el Servent de Jahvè, com Pau en el de Filipencs, han revestit el Crist de la Passió amb una visió global remarcant-ne la seva preexistència i el seu anorreament fins a la mort. La Pasqua de Crist és, certament, l’abaixament, i és també l’exaltació amb la que el Pare respon a la kénosi lliurement acceptada del Fill.

El relat de la Passió sembla una representació de tots els nostres pecats: els deixebles s’adormen quan haurien de vetllar i de pregar; el traeixen, acció que es fa amb un “bes” i, el qui serà el cap de l’Església, nega el Mestre! Tots l’abandonen! El poble elegit, en el judici públic, renega del seu Messies, l’entrega als pagans, no permet que sigui alliberat, li anteposa un criminal, demana amb crits la seva crucifixió; jueus i pagans el burlen, l’ultratgen, el torturen. Però el crit desesperat de Jesús quan mor porta el centurió a la fe.

Sí, Jesús mor enmig de l’obscuritat de la fe i amb un “per què” als llavis que no té resposta. Paradoxalment, però, un pagà s’anticipa al misteri d’aquesta mort dient: “És veritat, aquest home era Fill de Déu”.

El relat de la passió ens presenta el sentit religiós i salvífic d’un aparent fracàs humà, doncs la creu, és un escàndol pels deixebles, objecte de burla per part dels incrèduls i total incomprensió pel món. Però per a nosaltres, el qui està penjat a la Creu no és un maleït, sinó el Messies que ens mostra l’amor diví fins a l’extrem.

Els relats de la Passió són, realment, les pàgines més sagrades de l’Evangeli perquè desemboquen no pas en la mort sinó en la Resurrecció i la Vida, primer per al Crist i després per a tota la humanitat.

 

Monestir de Sant Pere de les Puel·les