Diumenge 5 de Pasqua - 2 de maig de 2021

 

Ac 9,26-31; 1Jn 3,18-24 i Jn 15,1-8

El seu manament és que creguem i estimen.

Portem més d’un any en el que hem aprés que la vida no és exactament controlable i encara menys aferrar-nos a allò que hauria de ser, perquè, fins i tot, el nostre cor ens pot trair.

En la lectura de Fets veiem la lluita que hi ha a la comunitat cristiana primitiva al creure que Saulo podria ser una amenaça i no un company. Va ser necessari que hagués una persona, Bernabé, perquè tinguessin confiança en Pau. Com em puc alliberar o deixar el control de tot allò que he vist i sentit, que pot no ser tota la veritat?

A la 1a carta de Joan, Jesús ens fa una proposta molt lluminosa i esperançadora: que ens estimem els uns altres, tal com ell ens ha estimat. Més encara, ens hem d’estimar, com el Pare l’estima a ell. Hem de treballar en equip i sempre comptant amb el Pare, ja que sense ell no podem fer res. La vida cristiana no es pot resoldre en la ideologia que fem raonadament, sinó que és el que es viu en i des del cor.

A l’evangeli Joan ens presenta l’al·legoria de la vinya i els sarments: Jesús és el cep veritable, el Pare el vinyater i nosaltres els sarments. Si estem ben units podem produir molt de fruit, per a això hem de romandre units a Jesús i rebre el seu Esperit, per poder tenir vida, i així estimar i servir a la resta de persones com ho va fer Ell.

En les tres lectures veiem que com a cristians tenim la missió de viure i anunciar al món aquest amor de Déu que es manifesta en cadascun i cadascuna de nosaltres, no només amb paraules, sinó amb fets. Aquesta missió ens pot fer por o no donar el pas perquè és anar contracorrent. Hem de confiar plenament en Déu i en la comunitat on vivim.

Estem fent el camí de la Pasqua (que no ha d’estar reduït només a la part celebrativa), sinó que anem a viure la Pentecosta. Ser conscients que Ell habita en nosaltres i nosaltres en Ell, aleshores que podrem donar fruit.

 

Ma. Pilar Lozano

Llic. Ciències religioses