Santíssima Trinitat - 30 de maig de 2021

CONSIDERA LO YA PASADO

(Deuteronomio 4 : 32 a 40)

La verdad, queridos hermanos y amigos, es que hoy nos ha tocado un hermoso texto para compartir. En éste párrafo el discurso de Moisés se encamina hacia una culminación grandiosa. Moisés, el legislador del Pueblo, va a recibir, y dar, el anuncio del Privilegio de ser el “elegido” de Dios.

Englobada la cita en lo que es una tremenda advertencia contra las distintas idolatrías; el Señor hace observar a su Profeta (así le llamó en Deuteronomio 34: 10) que indague y analice en su historia reciente. Dios le ha hablado desde una zarza ardiendo; Dios le (les) ha librado con poderío y milagros de la esclavitud en Egipto; Dios les ha dado victorias en todos los enfrentamientos que han tenido... (4 : 32 a 34).

Y le pregunta a su Siervo, si sabe de alguna otra nación (país) que haya tenido alguna experiencia semejante. No se había oído de ningún pueblo al que Dios le hubiese tratado así. Ningún otro había tenido la experiencia que el Pueblo de Dios tuvo con su Señor.

Y lógicamente, si el Único Dios Verdadero no lo había hecho con nadie más, ni tan solo se planteaba que lo hubiera realizado un “diocesillo cualquiera”. Dios había actuado de una manera fuerte, incomparable y subliminal; llevándoles el poder Divino, actuando a favor de ellos.

Pienso que si ciertamente la Redención del Antiguo Pacto está fundada en la Historia... ¡la Nuestra, también!: ¡En la Cruz y en la Resurrección!.

Hay tres palabras griegas que en el Nuevo Testamento significan “señales y maravillas”. Dos de ellas están empleadas aquí: “Semeion” y “Teras” (versículo 34, leído en la versión Septuaginta). La otra es “Dynamis” (¿recordáis la “dinamita”?), y se traduce por “Obras de Poder”.

Ése, es Nuestro Señor, ¡Nadie puede comparársele!

Aquélla Elección estuvo fundada solamente en el Amor y en la Gracia (don regalado) hoy, sigue siendo igual. Su Propósito fue el que se conociera “que el Señor es Dios y no hay otro fuera de ÉL” (verso 36).

Ahora hemos de saber Valorarle y no pensar en ser “niños mimados de un Dios indulgente”. Éso sería un insulto al carácter Divino. Pertenecer al pueblo ( a Su Nuevo Pueblo) implica la obligación de honrarle en el corazón como el Supremo, y guardar sus mandatos y sus estatutos (verso 40).

¿Lo hago yo? Reconsideremos... Bendiciones.

Luis Brull Torcal

EL DÉU SEMPER MAIOR

Els cristians hem estat marcats en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant, la Trinitat divina. És l’afirmació fonamental del credo de la nostra fe. Déu, per a nosaltres, no és pas un misteri que depassi la nostra comprensió, sinó un Pare que ha volgut revelar-nos l’essència divina del seu amor entranyable.

Un any més hem experimentat el goig de contemplar Crist obedient fins a la mort i ressuscitat pel Pare i hem acollit el do del seu Esperit Sant com a hoste de la nostra ànima.

La humanitat contemplem la nostra història amb una visió teològica: ¿no és així com Miquel Àngel pintà el gran fresc de la creació posant Déu al centre i mirant l’home que ha creat com un amic mira el seu amic en plena relació i quasi donant-se les mans...? També el Déu vivent, a qui preguen els salmis-tes, els mestres de la nostra pregària, és un Déu pròxim i amic, que ens parla, ajuda i estima. És, certament, el Déu Altíssim i el “semper maior” però sentit i contemplat com el més pròxim a tota persona.

Si Déu ens ha creat a la seva imatge, per parlar-nos i per dir-nos com ens estima, també nosaltres podem parlar i estimar a Déu. ¿Un Déu massa antropomòrfic per a la nostra pregària? Sí, certament, però davant el qual també ens inclinem i l’adorem. Comunió divina-humana encara en la dissimili-tud per antonomàsia. Inescrutable i llunyà? No, Jesús ha revelat Déu com el nostre Pare, que en Ell, en Jesús, Déu ha volgut fer seva la naturalesa hu-mana.

“Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món” són les darreres paraules de Jesús en l’evangeli de Mateu. I acabo amb les que avui hem es-coltat de sant Pau: “Hem rebut un esperit que ens ha fet fills i ens fa cridar: “Abbà, Pare!” Si Déu és amor la nostra existència vol viure en l’amor. I l’amor rivalitza en l’estima mútua: així ens estimem Déu i nosaltres.

Germana Griselda Cos Boada, monestir de Sant Pere de les Puelles

Comentaris