Diumenge 4 d'Advent - 19 de desembre de 2021
AQUÍ ESTIC PER FER LA TEVA VOLUNTAT
La veritable història del Nadal
és a l’Antic Testament! Al Salm 40:6/8!
I al Nou Testament, Hb.
10:5/7, SÓN LES MATEIXES PARAULES DEL SALM,
abans
de venir a aquest món, al cel, hi va haver una conversa entre Crist i el Pare: No vols
sacrifici i ofrena, però m’has donat un cos. No t’agraden els holocaustos ni
les expiacions pel pecat. “El meu Déu, aquí estic per fer la teva voluntat, com
està escrit de Mi al llibre.
Els
sacrificis d’animals eren una ombra, podien cobrir el pecat temporalment, però
mai treure’l. (La
paga del pecat és mort Rom. 6:23)
Déu acceptava
els sacrificis en base a la mort d’un substitut innocent, com que en aquest món
no hi havia ningú sense pecat que pogués ser sacrificat i satisfés la justícia
divina, va decidir enviar el seu Fill per dur a terme el sacrifici perfecte.
Jesús
abans de néixer a Betlem ja existia al Cel amb el Pare i l’Esperit Sant. Es va
cridar Jesús, quan va néixer com a nen.
Així Déu Pare havia preparat un cos per al seu Fill perquè per salvar-nos havia de tenir un cos humà, però sense pecat, per fer possible el cos sense pecat calia que no
hi intervingués home.
Així
veiem l’actuació de la Trinitat a la
vinguda de Jesús, el Pare prepara un cos i l’Esperit
Sant obra en Maria fent possible aquest cos.
Jesús
no només era home, Ell també era Déu!
COM
A HOME, podia morir a la creu. Com Déu, PODIA PAGAR
EL PREU de la nos- tra
salvació. Només Jesucrist podia pagar el nostre deute davant de Déu.
v.
7 Aquí el Fill expressa el seu desig de
complir la voluntat del Pare i en cap mo- ment Ell se’n va apartar. Fou
obedient a tot.
Crist
ens ensenya el que ha de ser a la nostra ment: he vingut a fer la teva voluntat.
Aquest és el nostre propòsit! Deixar tot enrere i buscar fer la voluntat de Déu.
A
Jesucrist es resol la tensió entre el sacrifici (l’essència del primer pacte) i
fer la
voluntat de Déu (l’essència del segon).
Jesucrist ens ensenya com ha de ser la
nostra vida: fer
la voluntat de Déu en tot.
Pastor Miquel
García
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada