Sagrada Família: Jesús, Maria i Josep - 26 de desembre de 2021

 

Lc 2, 41-52

 Normalment, el 26 de desembre se celebra la Festa de Sant Esteve, diaca, primer màrtir de la fe cristiana. Tanmateix, donat que es tracta del Diumenge dins de l’Octava de Nadal, passa per davant la Festa de la Sagrada Família: Jesús, Maria i Josep.

L’Evangeli que la litúrgia ens recomana, en relació amb la primera lectura, ens descriu un episodi aparentment intranscendent, però de gran riquesa: Jesús perdut i retrobat al Temple de Jerusalem. És una imatge recurrent en les representacions artístiques, l’han plasmat artistes tan importants com Dürer, Veronese, Buoninsegna, Giotto, Pinturicchio, Ribera, Pitati, Ferrari o Rembrandt. La litúrgia ens presenta dos models diferents però relacionats: la Presentació del profeta Samuel (1S 1, 20-22.24-28) i Jesús entre els doctors; ambdós es troben separats per onze segles de diferència. A partir de la presentació d’aquestes dues figures se’ns mostra clarament una relació de paral·lelismes, de continuïtat, de superació i de consumació. Se’ns presenta una dinàmica d’un poble que suplica i un Déu que escolta, un Déu que dóna i un poble que rep més del que demana. Ambdós són exemples vius de l’actuació divina -Ana, la mare de Samuel, era estèril- i de la intimitat amb Déu com a font única de la vida espiritual.

El profeta Samuel era de la tribu de Leví, la classe sacerdotal, la tribu dedicada al servei del Tabernacle (Nm 3, 12 i 8, 16), al Temple de Siló, la primera capital del Regne d’Israel. Va ungir tant el rei Saúl com el rei David i és un exemple de la primacia de l’adhesió a la fe sobre el poder reial o militar. L’Evangeli ens explica que Maria i Josep pelegrinaven cada any al Temple de Jerusalem per celebrar la Pasqua, la festa més important dels jueus. La caravana dels galileus recorria uns 140km de distància, cosa que requeria diversos dies de viatge.

Es tracta d’un Evangeli ple de dades de gran profunditat. Jesús, de la tribu de Judà, tenia 12 anys, recent assolida l’edat de maduresa i no és retrobat fins al cap de 3 dies (Gn 22; 2 S 24,10-17, Jn 40,12; 2 R 20,5.8; Os 6,2; Mt 12,40; Jn 2,1). L’episodi té lloc al Temple de la Ciutat Santa, lloc de la presència de Déu. Jesús destaca entre els mestres de la Llei, doctes i avesats en l’Escriptura, tot entrant en diàleg amb les disputes pròpies del pensament avançat del seu temps. Demostra un coneixement tant de la lletra com del sentit dels Textos Sagrats, ja que el compliment de la Llei, en definitiva, és el compliment de la voluntat del Pare; més endavant seran freqüents les disputes amb els mestres. El que se’ns descriu, entre altres coses, és una prefiguració de l’acció de Jesús: si amb les seves preguntes, paraules i observacions obre un nou accés a Déu als mestres que estudiaven l’escriptura cada dia al Temple, amb el seu Ministeri, Mort i Resurrecció obre un nou accés per tota la humanitat.

 

Àlex Sans Dalmau

Parròquia de Santa Maria de Vilafranca del Penedès