Ne 8,1-4a.5-6.8-10; Salm 18; 1Co 12,12-30;
Lc 1,1-4;4,14-21.
Revelació de
Déu, Sagrada Escriptura, experiència del Déu de Jesús en la comunitat
cristiana...
Pare nostre, que
esteu en el cel:
Tots nosaltres..., hem estat
batejats en un sol Esperit per formar un sol cos... (1Co). De la paternitat de Déu se’n
deriva la fraternitat; de la mateixa experiència de Déu en neix la solidaritat,
on l’altre és germà, on l’altre és com jo.
Vosaltres sou cos de Crist i
cadascun formeu els seus membres (1Co). Fills en el Fill; units al Crist, participem de la dignitat del Fill; i
el que ens dóna una perspectiva comunitària, el sentit de família; ja no pensats
només com a individus sinó membres d’un tot; la fraternitat és element
constitutiu de la pròpia identitat.
Sigui santificat el
vostre nom.
...el goig del Senyor serà la
vostra força (Ne). Una experiència de Déu fondant del propi ésser que li dóna sentit,
consistència, raó de ser: la raó de l’Amor que ens estima.
Vingui a nosaltres
el vostre Regne.
«L’Esperit del Senyor reposa sobre
meu, ja que ell m’ha ungit per portar la Bona Nova als desvalguts, m’ha enviat
a proclamar als captius la llibertat, i als cecs el retorn de la llum, a deixar
en llibertat els oprimits i a proclamar l’any de gràcia del Senyor» (Lc). L’experiència de Déu
és alliberadora, de creixement humà. Paraules que fonamenten tot compromís
solidari; al nostre bateig se’ns va dir...: “sou profetes!”. Del Déu-Amor,
creador i salvador, només en pot una acció restauradora de la condició humana.
Faci’s la vostra
voluntat, així a la terra com es fa en el cel.
Tot el poble escoltava atentament
la lectura del llibre de la Llei
(Ne). Aquella experiència alliberadora d’un dia encara
alimenta les esperances d’avui.
Els preceptes del Senyor són
planers, omplen el cor de goig; els manaments del Senyor són transparents,
il·luminen els ulls (Sl), revelació de Déu per viure la vida amb sentit i autenticitat.
... la tasca d’escriure una narració dels fets
ocorreguts... per l’ensenyament que hem rebut d’aquells que... en foren
testimonis de vista i després ho transmeteren de paraula..., he decidit
escriure-t’ho en una narració..., perquè coneguis la solidesa de l’ensenyament
que has rebut... (Lc). És el procés de formació de les Escriptures: els fets (paraules i
gestos de Jesús), els fets significatius (que toquen el cor i fan pensar), la
transmissió oral engrescadora (una experiència que val la pena plena de
sentit), posat per escrit en un text ben elaborat i ben estructurat (memòria
per sempre). Això són les Escriptures, en clau cristològica.
És el valor de l’Escriptura
per a la comunitat: revelació de Déu, voluntat de Déu, la seva experiència de
Déu. Una Escriptura que neix en el sí de la fe de la comunitat, per la
inspiració de Déu, i torna a la comunitat per alimentar la seva mateixa fe. Una
paraula de Déu encarnada en la història, en els textos nascuts en un temps, una
cultura, una llengua. Un text en el seu context. Una veritat que cal llegir en
la seva significació real, que hem de deixar que parli i ens transformi, sense
prejudicis.
Cal concretar
els ideals en projectes, com Jesús allà a Natzaret.
Mn.
Miquel García Bailach
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada