Jr 17,5-8; Salm
1; 1Cor 15,12.16-20; Lc 6,20-26.
L’experiència de
Déu en la vida de les persones és una experiència fecunda.
Pare nostre, que esteu en el cel:
Beneït l’home que es refia de l’ajut del Senyor, i troba en el
Senyor la seguretat. Serà com un arbre plantat ran de l’aigua, que estén les
arrels vora el corrent; quan ve l’estiu, ell no té por, i el seu fullatge es
manté fresc; ens anys de secada no es neguiteja ni deixa de donar fruit (Jr). La confiança en l’ajuda de Déu dóna seguretat, més
enllà de la vida sense referent ni sentit; la seva és una experiència de vida.
És bonica la imatge de l’arbre (jo) arrelat vora l’aigua que dóna vida (Déu) i el
fa fecund, també en les adversitats.
Vingui a nosaltres el vostre
Regne.
... si l’esperança que tenim posada en Crist no va més enllà
d’aquesta vida, som els qui fem més llàstima de tots els homes. Precisament
perquè la nostra esperança és un somni, una utopia de futur, un encontre que
ens transcendeix; on també la mort pren el seu significat. Però la veritat és que Crist ha ressuscitat d’entre els
morts, el primer d’entre tots els qui han mort (1Cor). El projecte que somiem, i també construïm,
troba la culminació en la resurrecció, plenitud de totes les esperances de pau
i justícia, de totes les nostres lluites.
«Feliços els pobres: el Regne de Déu és per a vosaltres. Feliços
els qui ara passeu fam: vindrà el dia que sereu saciats. Feliços els qui ara
ploreu: vindrà el dia que riureu. Feliços vosaltres quan, per causa del Fill de
l’home, la gent us odiarà, us esquivarà, us ofendrà i denigrarà el vostre nom:
aquell dia alegreu-vos i feu festa, perquè la vostra recompensa és gran en el
cel... (Lc). Les benaurances de Lluc. Feliços els qui ho passen
malament perquè canviarà la vostra situació, gràcies al Regne de Déu que està arribant
per saciar i omplir de vida i joia, i també gràcies als activistes d’aquest
Regne que l’anuncien i el fan concret, malgrat totes les incomprensions i la persecució.
Un Regne de tots el valors humans que fan possible la vida. Hauríem de
facilitar la presència d’aquest Regne ja entre nosaltres, no ser obstacle ni
fre.
El nostre pa de cada dia
doneu-nos, Senyor, el dia d’avui.
Serà com un arbre que arrela vora l’aigua: dóna fruit quan n’és
el temps i mai no es marceix el seu fullatge, duu a bon terme tot el que emprèn
(Sl). Som el que mengem; de què ens alimentem? El pa del
cos que cal reivindicar per tants homes i dones cada dia, i un aliment de
l’ànima i de la psicologia humana que alimenti també les millors esperances,
els millors somnis i il·lusions de llibertat; un menjar con-natural a les fams
més fondes del cor humà. Provem de tastar Déu, Jesús, el Regne de Déu.
Feliços els qui ara passeu fam: vindrà el dia que sereu saciats (Lc). Tenir
gana ens és connatural i instintiu. Tenim també altres fams: de vida, i pau, i
felicitat, i veritat, i felicitat...; tenim també aquesta gana i busquem també
un altre aliment. Vol dir que hi ha un aliment capaç de saciar les nostres
esperances més fondes del nostre ésser. Estem fets així, som cercadors de
sentit.
I perdoneu les nostres culpes,
així com nosaltres perdonem els nostres deutors.
I si Crist no hagués ressuscitat, la vostra fe no tindria
objecte, encara estaríeu submergits en els vostres pecats (1Cor). El Crist ressuscitat ens salva dels nostres pecats,
el vencedor de la mort i de totes les morts.
Ans deslliureu-nos de qualsevol
mal.
Feliços els qui ara ploreu: vindrà el dia que riureu. Feliços
vosaltres quan, per causa del Fill de l’home, la gent us odiarà, us esquivarà,
us ofendrà i denigrarà el vostre nom: aquell dia alegreu-vos i feu festa,
perquè la vostra recompensa és gran en el cel... (Lc).
El
que semblaria un fracàs és una victòria. Plorar, ser odiats, apartats, ofesos i
denigrats... pot ser la prova de la nostra autenticitat; serien les
conseqüències de l’amor.
Una mica més
ressuscitats també nosaltres amb les benaurances que ens fan esperançats.
Mn. Miquel
García Bailach
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada