Diumenge 5 de Quaresma - 3 d'abril de 2022

 Is 43,16-21 Sl 125,2-6 R/ 125,3

Fl 3,8-14

Jl 2,12-13 Jo 8,1-11

La novetat del Regne.

Amb Jesucrist ha nascut ja una cosa nova, absolutament inesperada i inesperable, la vida nova, el Regne de Déu, inaugurada amb la resurrecció, però encara no arribada a plenitud, oferta al creient com a plenitud de sentit. Conèixer-lo és imprescindible per gaudir amb agraïment la vida nova que ja posseïm. Només podem estimar allò que coneixem. L'evangeli i tota la Sagrada Escriptura és la font d’aquest coneixement, font de vida nova; l’evangeli és sempre  novetat si no ens tanquem a deixar-nos renovar per ell.

Fe que salva.

L’accés a aquesta novetat prové de la justificació que ens atorga la fe en Jesucrist. Recordem Filipencs. “No soc just gràcies a una justícia meva guanyada per haver observat la llei, sinó gràcies a aquella justícia que prové d’haver cregut en el Crist”. La fe és confiança en Déu, més enllà de la comprensió més o menys correcta. Creiem perquè estimem Déu no pas perquè ens hem doctorat en teologia. 

Judici que justifica.

L’adúltera mereixia la mort? Doncs no! Ningú no mereix la mort. Sorprenent! És que Jesús aplaudia el pecat? I és clar que no! Jesús ens ensenya a comprendre les debilitats dels altres a partir del descobriment de les nostres pròpies debilitats (la biga i l’estella) i a combatre el mal no pas des del rigor del càstig, sinó des de l’acolliment del pecador que es deixa acollir (fill pròdig). D’això se’n diu misericòrdia. El judici només és de Déu. La justícia i la misericòrdia de Déu, que ve a ser el mateix, judici de justificació perquè està marcat per la indulgència. La indulgència és un plus que posa Déu per a llevar del pecador tota seqüela. El perdó indulgent no ens revesteix per tapar la podridura, sinó que ens transforma per dins, renovant-nos de veritat.

El sistema penitenciari.

El tracte de Jesús a l’adúltera hauria de ser model no només de .les nostres actituds sinó també  de l’objectiu final del sistema penitenciari. La justícia humana també ha de buscar la “reinserció” del delinqüent, no pas la venjança contra el delinqüent. L’autoritat pública té el deure d’establir una política de prevenció i de reinserció seriosa. Els cristians estem obligats a promoure una nova mentalitat. Si no ho veiem clar, hem de tornar a llegir l’evangeli. El fill pròdig, l’adúltera, Pere, Tomàs…. 

Conclusió.

Déu és “El Que Estima”, deixem-nos estimar per Déu. 

Josep Esplugas, prevere

Delegat Diocesà d'Ecumenisme de Terrassa