Diumenge de Pasqua - Resurrecció del Senyor - 17 d'abril de 2022

 

Joan 20:1-18

Diu l'apòstol a la primera epístola als Corintis que, si l'esperança que tenim en Crist fos només per a aquesta vida, seríem els més desgraciats de tots els mortals.

Si fos només per aquesta vida ... És a dir que, segons Sant Pau, l'esperança que es genera en el ressuscitat, transcendeix aquesta vida, va més enllà de la realitat present, i ens dirigeix ​​cap a l'existència en plena comunió amb el Déu que és bondat, sota el regnat de Crist.

Si fos només per aquesta vida ... Però no ho és. No és només per a aquesta vida. Noés "només", però sí que ho éstambé per aquesta vida!

I crec que Sant Pau se sorprendria de veure, com els cristians occidentals de s. XXI ens costa d’entendre, ens costa de viure l'esperança que tenim en el Crist aixecat d'entre els morts com les primícies dels que van morir, com ens costa entendre que aquesta esperança no és només per a la vida futura, sinó que també és per a la vida present, per l’aquí i l’ara.

De fet, l'esperança és per a la vida, perquè en el ressuscitat tots tornem a viure, després de la mort, però també tornem a viure abans de la mort.

Jesús li diu a Maria, ens diu també a nosaltres que la nostra relació amb el Pare s'ha transformat en la seva pròpia relació; no es tracta només de la reconciliació entre Déu i els homes, sinó també de l'entrada dels creients en l'amor que des de sempre uneix el Pare i al Fill: «Els he fet conèixer el teu nom, i els el faré conèixer, perquè l'amor amb què tu m'has estimat estigui en ells i jo en ells» (17, 26).

¿Perquè aquesta nova realitat, aquesta nova forma d'existència com a fills i filles de Déu la traslladem sempre per al futur i ens alimenta tan poc per l’avui?

-¡Raboni! (Que en arameu significa: mestre).Maria confon Jesús amb l'hortolà!

Quin moment! Però és així, en tantes ocasions els nostres propis problemes, les nostres angoixes, la crua realitat que ens envolta, ens impedeixen veure Jesús i la vida que avui ja tenim en Ell.

La resurrecció de Jesús ens parla de tres coses vitals per a les nostres vides presents: Esperança, fe i amor.

L'esperança que la llum resplendeix en les tenebres, i les tenebres no la van dominar, la fe que creu allò que ni es veu, ni es pot veure, però que és i hi és. I ens parla de l'amor, de l'amor de Déu per a cada un de nosaltres, i per a tota la humanitat.

Però sobre tot això, la resurrecció de Jesús ens parla d’una nova realitat que plana sobre nosaltres avui, i és que el Pare de Jesús és ara també el nostre Pare, el seu Déu és el nostre Déu.Per tan Déu ara mateix quan et mira, veu en tu a un fill seu, a una filla seva, igual que quan mira a Jesús.

Aquesta és la gran transformació que vivim en la resurrecció de Jesús, que també és per a la vida futura, però que ja ens afecta en aquesta vida present.

Ja podem viure com a fills estimats i filles estimades del nostre Déu creador de l’univers.

 

Pr. Jonathan Navarro

Pastor de la 1a Església Protestant a Rubí (IEE-EEC)

President de l’Església Evangèlica de Catalunya

 

Comentaris