Diumenge 29 de durant l'any - 16 d'octubre de 2022

 

Paciència i persistència en la pregària

Ex 17,8-13; 2Tm 3,14-4,2; Lc 18,1-8

En aquestes lectures trobem imatges de comprensió, paciència i persistència. Entenent la persistència com l’esforç i la comprensió que hi ha quelcom més gran pel qual estem treballant i hem de fer el treball de manera constant. És a dir, parlen de la presència d’una crida a una esperança, element necessari en la nostra comprensió de la perseverança i de la persistència en la pregària.

L’esperança sempre ha d’incloure una dimensió comunitària. És una esperança que no ve només de la meva pròpia força, sinó necessàriament inclou la comunitat. Això està present en el cas de Moisès.

La lectura de l’evangeli de Lluc ens presenta un Jesús que parla de la necessitat de ser persistents en la pregària, no posa l’exemple de Moisès, sinó que utilitza una paràbola parlant d’una vídua; una vídua pobre que en realitat no ha vist caure manà del cel... és una vídua pobre que desitja que se li faci justícia en la seva vida quotidiana, en la petitesa de la vida. Jesús està parlant de la necessitat de persistència contínua i d’esperança resistent.

Aquesta vídua pobra ha de resistir alguns elements com: la sensació de “no soc ningú”, “ningú m’escoltarà mai”, “m’hauria de conformar amb el que tinc”, “mai em faran justícia”. Ha de resistir aquests dubtes per poder continuar amb una esperança persistent perquè es faci justícia.

Com també té el dubte que el jutge pugui canviar davant d’una pobra que mai s’ha sentit escoltada. Aquest pensament ha de ser superat, ja que hi ha d’haver un sentit d’esperança que quelcom pugui canviar, que el cor d’aquest jutge d’alguna manera pogués ser tocat, que les situacions poden veure’s de manera diferent.

Veiem que ens parla de la necessitat de mantenir aquesta esperança oberta i no tenir la temptació de posar Déu dins una capseta com un Déu “qui resolt problemes”, qui només arregla coses. Això seria tenir un Déu petit i Déu és Aquell que coneix les nostres lluites i les comparteix amb nosaltres, és Aquell que ens dona l’esperança en la qual podem viure.

Lluc amb aquesta paràbola sobre la imatge de Déu, insisteix molt en la necessitat de la vida de pregària sense defallir, ens farà justícia i ens donarà l’Esperit quan el necessitem, si perseverem en la pregària.

M. Pilar Lozano, laica

Llicenciada en Ciències Religioses