Comentaris Bíblics Interconfessionals

Juan 15,1-8 Jesús, en estas palabras de despedida, insiste en la idea de permanencia como de una necesidad para los discípulos. Una necesidad para que la vida de los discípulos no sea estéril, para que no sean unas vidas que no sirven para nada. Se trata de un imperativo para todo aquel que quiera estar cerca de Jesús. Cerca de la vida. Permanecer en Jesús, mantenerse fieles y firmes. Permanecer en la semejanza a la forma de vida de Jesús , en sus preferencias, en todo lo que a él le importaba. A menudo, los creyentes conocen las palabras de Jesús, sus gestos, sus acciones, pero  todo ello queda relegado al plano del intelecto, del estudio, del debate… sin tener un efecto vital. Cada creyente ha de ser un pámpano de la vid. Se trata de una consideración desde el punto de vista de su fruto: si queremos dar fruto debemos permanecer en él. Se trata, pues, de cultivar los lazos establecidos por la obediencia y el amor, de manera la vida de Jesús ( yo en vosotros ) pu...

Hi ha dues experiències que tot cristià ha de tenir: sentir el Crist ben viu i sentir-se fill de Déu i, com a tal, cridat a compartir amb el Crist la nova vida que Ell ens dóna. Això ho podem explicar, ho podem ensenyar, ho podem saber de memòria i repetir mil vegades. Però el que és vital no és només que ho sapiguem, sinó que ho experimentem, que ho sentim i que ho visquem. Jesús es va desviure per atansar-nos a Déu, per fer-nos comprendre que Déu és el nostre Pare, i que aquest no és un títol més de la llarga llista d’atributs que li podem aplicar, sinó el principal i primer. L’afany de Jesús no és que sentim temor davant el poder de Déu, sinó pau davant el seu amor, consol davant la seva proximitat, confiança davant la seva paternitat. Però la veritat és que no sempre hem encertat a l’hora de transmetre aquesta bona notícia. Per transmetre el missatge de la paternitat de Déu, ens ajudaria molt ser més comprensius amb les persones. ¿Quan entendrem que aquells a qui anomenem ma...

Lluc 24:35-48 Benvolguts germans i germanes En aquests dies després de Pasqua, els textos de l'evangeli relaten les aparicions de Jesús. Al començament, en els primers anys després de la mort i resurrecció de Jesús, els cristians es van preocupar de defensar la resurrecció per mitjà de les aparicions. Luc ens diu que “Jesús es va posar enmig d'ells i els va saludar dient: Pau a vosaltres”. En el context de por i dubtes on estaven els deixebles Jesús se situa enmig d'ells i els dóna la pau. Ells van reaccionar amb sorpresa i por, però Jesús no és un fantasma, la seva presència és real, comparteix el menjar i els parla de les Escriptures que s'han complert en ell i per tant el dubte i la por desapareixen. Nosaltres com aquells deixebles, tambien vivim moments d'incertesa i dubtes, la nostra fe flaqueja i trontolla. Tots tenim motius per enfonsar-nos en el pou de la desil.lusió i la por. Peró é s en aquests moments on la resurección de Jes...

Ac 4,32-35; Salm 117; 1Jo 5,1-6; Jo 20,19-31. Deixem-nos agafar per la “passió” de Jesús..., ens ressuscitarà, ens donarà vida. Pare nostre, que esteu en el cel: ... tothom qui creu que Jesús és el Messies ha nascut de Déu (1Jo). Fent-nos germans de Jesús naixem de Déu, ens fem fills, i hereus. ... i no hi ha ningú que estimi el pare sense estimar els fills que han nascut d’ell... (1Jo). Estimar Déu el Pare ens porta a estimar els seus fills, tots...; d’ell neix la fraternitat dels fills. Vingui a nosaltres el vostre Regne. El testimoni que els apòstols donaven de la resurrecció de Jesús, el confirmaven amb el poder que tenien d’obrar miracles (Ac). Ens fem testimonis de la resurrecció amb obres de vida, amb els miracles de l’amor. «Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres... Rebeu l’Esperit Sant...» (Jo). Jesús ens envia, ens fa continuadors del seu somni, el del Regne, amb el seu Esperit. Faci’s la vostra voluntat, així a la terra com e...

        Jo 1-9 ¿Quién removerá la piedra? Esa era la pregunta que se hacían las mujeres que, al amanecer del día del domingo querían ir a la tumba para ungir de nuevo el cuerpo del Señor. Las piedras se dejaban caer rodando desde un lateral; ponerlas era relativamente fácil, pero quitarlas… ¡había que rodarlas en subida! Las Buenas Nuevas. Está descrito con claridad. La Buenas Nuevas fueron reconocidas y proclamadas primeramente por mujeres (el Evangelio completo). En aquella sociedad que sólo vivía centrada en los hombres, fueron ellas las primeras que pudieron anunciar que la tumba estaba vacía. Cierto es que, de momento, no acabaron de entenderlo (“se han llevado a nuestro Señor…”). Pero (repito), fueron las primeras en dar las buenas noticias sobre la resurrección. Carreras alrededor de la tumba. María corrió a avisar porque la piedra tapón no estaba en su sitio (Juan 20, 2). Pedro y Juan, más joven, llegó antes; pero Pedro, el impetuoso, ...

Mc 14, 1-72.15,1-47 El Diumenge de Rams recapitulem tot el camí quaresmal fins l’entrada a Jerusalem, inici del moment més intens i clarobscur de Jesús, la seva Passió, la seva Mort i la seva Resurrecció. En aquests quaranta dies hem anat avançant i preparant cada Diumenge aquest esdeveniment:la temptació del desert,la llum de la muntanya,el Temple que serà destruït i reconstruït en tres dies,l'amor de Déu Pare que lliura el Fill per salvar el món iel gra de blat que si no mor queda sol i no dóna fruit.El pas del goig de la rebuda de Jesúsa l’entrada de la ciutat de Jerusalem alscrits de condemna que el portaran a la mort, resumeix profundament el gran misteri salvífic que anem a celebrar: l'itinerari que condueix a la vida és el lliurament a la creu per amor; un amor més fort que la mort; un amor salvífic. L’evangelista Marc destaca per sobre de tot l'absoluta i total solitud de Jesús: abandonat per tothom, pels seus deixebles, pels dirigents, pels que l’havien ...

Jn 12, 20-33 A l’Evangeli sentim en diverses ocasions al llarg de l’any la paraula referida a seguir Jesús. Avui, sant Joan, la cita, com a resposta al desig dels que el volen veure, en el moment de l’entrada del Senyor a Jerusalem: Si algú em vol servir, que em segueixi ; ara ho escoltem just a l’inici del camí cap a la seva Passió i mort, el camí de la Creu, com a preludi dela seva imminent glorificació, del seu aixecament per atreure tots cap a Ell, que és també el moment en què anuncia el judici d’aquest món. Qui em vulgui servir, que em segueixi i Allà on sóc jo és també el qui em serveix . En altre moment l’hem sentit dir: Q ui em vulgui seguir, prengui la seva creu !. Ara no tenim cap dubte: Seguir-lo en aquest camí de la Creu on voluntàriament acceptà morir, és per tant abans que res l’acceptació de la mort, la mort del cos i, amb el cos, de tot el que ens lliga al món per mitjà deles seves eines, els sentits i el pensament. Déu creà l’home de la pols de la terra i l...