Entrades

Diumenge 26 de durant l'any - 29 de setembre de 2019

Lc 16,19-31 Cal que prestem atenció a l'Evangeli, mirem i examinem els pensaments dels dos homes de la paràbola: Hi havia un home ric que anava vestit de porpra i lli i organitzava festes esplèndides cada dia. No ens deixem seduir per la suposada felicitat del ric. Era un superb, un impiu; vans eren els seus pensaments i vans els seus apetits. Quan va morir, en aquell mateix dia van morir els seus plans. En canvi, un captaire anomenat Llàtzer estava tirat al seu portal. Jesús va callar el nom del ric, però va esmentar el nom del pobre. Déu va silenciar el nom que caminava en boca de tots, mentre que va esmentar el qual tots silenciaven. El ric personifica l'ús injust de les riqueses per part de qui les utilitza per a un luxe desenfrenat i egoista, pensant només en satisfer-se a si mateix, sense tenir en compte de cap manera al captaire que està a la seva porta. El pobre, al contrari, representa la persona de la qual només Déu en té cura: a diferència del ric, com he...

Diumenge 25 de durant l'any - 22 de setembre de 2019

Lc 16,1-13. ¡Hacer bien tu trabajo, refleja los valores del Reino de Dios! Este es un texto complejo desde nuestra perspectiva occidental. A primera vista parece que el mayordomo está "engañando" para conseguir su objetivo particular (incluso, egoísta). Para nuestra sorpresa, si nos fijamos bien, veremos que el propio señor le admira por su "sagacidad". El v. 9 nos da una buena pista para interpretar esta extraña parábola: "Haceos amigos por medio de las ganancias injustas". Lo más probable es que las deudas de los deudores respondieran a intereses injustos y abusivos (lo que implicaba que estos no podrían pagar). El mayordomo, haciendo esto actuaba realmente con justicia para los deudores y, de paso, conseguiría que estos pudieran pagar sus deudas. Por eso en el v. 8 se dice que el señor (que está decidido a despedirle) ahora le elogia por su "sagacidad", habilidad, estrategia e inteligencia. No sólo se hace amigo de los deudores,...

Diumenge 24 de durant l'any - 15 de setembre de 2019

QUINA IMATGE ENS HEM FET DE DÉU?  Lc. 15, 1-32  En el camp de la Psicologia, entenem per afecció la inclinació vers algú o alguna cosa. Aquest interès s’adquireix durant els primers anys de la vida, mitjançant el contacte entre el nen o la nena i la persona, objecte o concepte amb el que s’estableix aquest lligam. La forma d’entendre i de relacionar-nos amb Déu també té a veure amb aquest model. Segons hàgim sentit parlar de Déu en el sí de la família i en l’església tindrem una determinada imatge de la divinitat.  En algunes famílies és deixa a les noves generacions sense referents espirituals, fet que dificulta el que puguin construir una correcta representació de Déu i que fàcilment vagi augmentant el percentatge de l’agnosticisme i de l’ateisme que ja supera el dels creients. Déu està desapareixent de la societat i de les consciències.  Tanmateix, en altres espais, el concepte transmès de Déu, mitjançant relats, ritus i formes de vida, és el d’un...

Diumenge 23 de durant l'any - 8 de setembre

“Si algú vol venir amb mi” Fent camí cap a JERUSALEM una immensa multitud seguia Jesús. El mestre s’adreça a tothom i els diu: “Si algú vol venir amb mi i no m’estima més que el pare i la mare, ...i fins i tot que la pròpia vida, no pot ser deixeble meu.” I acaba dient: “i si no renuncia a tot el que té” . Tres condicions que han de caracteritzar la vida del deixeble de Jesús. Aquest fragment és d’una radicalitat que impressiona. ¿Es tracta de renunciar a l’estimació i a les relacions humanes? O viure-les potser d’una manera nova? Jesús ¿pretén abolir el quart manament o enuncia les exigències supremes del discipulat? Deixar-ho tot... renunciar fins i tot a la pròpia vida...   Jesús i Benet no presentaven gens fàcil el seguiment. Certament que no eren proselitistes. “Abans de tot –ens diu sant Benet al c. IV de la Regla– estimar el Senyor Déu amb tot el cor, amb tota l’ànima i amb totes les forces”. L’amor al Crist ha de ser l’Absolut del deixeble. I l’hem d’estimar “ta...

Diumenge 22 de durant l'any - 1 de setembre de 2019

SER HUMIL - SIRÀCIDA 3,19-21,30-31             Aquest text sobre «La humilitat» és obra d'un escriba jueu del segle II a.C. conegut com Jesús de Sira, autor del llibre de Siràcida, també conegut com a llibre de l'Eclesiàstic, on es tracten temes de saviesa popular que ens obren el camí cap a la veritable saviesa que ens porta a comprendre el misteri de Déu.             Parlar de la virtut de la humilitat no és gens fàcil en els nostres dies, perquè vivim moments complexos, difícils, que han desfigurat l'autèntic valor de la humilitat i hom tendeix a concebre-la com a una mostra de feblesa. Ens hem forjat uns estereotips que ens porten a jutjar els altres de manera injusta i superficial. I és que l'home actual, en la seva set insaciable de plaers terrenals, s'obstina en cultivar l'orgull i la vanaglòria que omplen de buidor les seves vides, oblidant que «el Senyor nomé...

Diumenge 21 de durant l'any - 25 d'agost de 2019

Is 66: 18-21. Heb 12: 5-7, 11-13. Lc 13, 22-30. Avui les lectures ens parlen de la fraternitat com a condició de salvació. De fet són texts difícils, però que ens han de dir quelcom en la situació que estem vivint avui dia. Els capítols finals d’Isaïes responen a la desil·lusió que hi ha després de l’exili, les persones no saben veure la salvació que Déu havia promès i només veuen la desil·lusió per la seva absència. El profeta dona una resposta que amplia a una perspectiva universal. «Ha arribat el temps de reunir totes les nacions i totes les llengües.» Totes les nacions vindran (d’Orient i d’Occident), per tant la salvació és per tothom, tant els que són altres com els que venen de lluny. En Hebreus també hi ha la voluntat d’animar a una comunitat desil·lusionada. Tothom coneix situacions de desesperança, tant en la vida privada com en la pública. En aquesta situació ens dona una motivació per perseverar, ens parla de la fe per tenir confiança en qui ens sosté i hi h...

Diumenge 20 de durant l'any - 18 d'agost de 2019

M A S    C R U C E S “Están clavadas dos cruces en el monte del Olvido; por dos amores que han muerto, que son el tuyo y el mío”. ¿Recuerdas la canción? Es conocida, muy conocida.   Y si...¿en lugar de hablarte de dos cruces, hablamos de tres? Pues no me cabe duda alguna de que tu mente va a volar al Monte de la Calavera. ¿Recuerdas'...Jesús crucificado entre ladrones . ¡Tres cruces!   Entre los temas propuestos para este presente domingo, al leer las citas bíblicas, mis ojos han ido a “clavarse” en este texto:   “Lejos esté de mi gloriarme, sino en la cruz de Nuestro Señor Jesucristo, por quién el mundo me es crucificado a mí, y yo al mundo” (Gálatas 6: 14).   No se si me descuento, pero... vuelvo a encontrar (ver) otras tres cruces. Y éstas, tienen una proyección a través del tiempo, porque pasados casi dos mil años, ¿siguen estando vigentes!   Vamos a contarlas:   1ª Cruz) La cruz de Nuestro Señor Jesucristo.  ...