dissabte, 25 de juny de 2011

Diumenge El Cos i la Sang de Crist - 26 de juny

Jn 6, 51-58

En aquest text Joan ens diu que alimentar-nos de Jesús, prendre el pa i el vi, és tornar al més genuí, el més simple i més autèntic del seu Evangeli. Significa ser conscients que hem de viure com Jesús, és a dir, despertar la nostra consciència de deixebles i seguidors per fer-ne el centre de la nostra vida. El menjar i el beure són símbols increïblement profunds del que hem de fer amb la persona de Jesús. La seva Vida ha de passar a ser la nostra pròpia vida. El pa i el vi representen tota la realitat: la vida dels qui participen en la celebració, les seves inquietuds, alegries, tristeses i preocupacions, però també la vida de tota l'Església i tota la humanitat. Participar en l'Eucaristia implica creure que enmig del dolor i la foscor hi ha possibilitat real d'esperança i salvació. Que el Senyor de la Vida ens ajudi a viure i compartir el missatge d'esperança i consol.



German López Cortacans










dissabte, 18 de juny de 2011

Diumenge La Santíssima Trinitat - 19 de juny

RECIBIENDO SU AMOR( jn.3:16):

Pocos pasajes expresan en tan pocas palabras el mensaje de Dios hacia la humanidad como este, se ha dicho de él que es: El evangelio de Dios condensado; muchas son las enseñanzas que podemos sacar, pero sacaremos dos de ellas. Leemos: Porque de tal manera amó Dios...., hay un sin fin de razones por las que nosotros hacemos las cosas, porque nos gustan, porque queremos, porque nos realizamos, porque nos conviene, porque tenemos un beneficio, porque nos lo piden etc, etc. Pero vemos que Dios se mueve solo por amor, y esta debería ser la única razón por la que nosotros deberíamos hacer las cosas, por amor; cuando tu vayas ha hacer cualquier cosa, analiza lo que te mueve a hacerla, si es por amor, no lo dudes, hazlo; San Agustín decía: Ama y haz lo que quieras. la segunda leemos: Dio a su Hijo Unigénito....; vemos que cuando Dios da, da lo mejor que tiene, muchas son sin duda las cosas que Dios podía dar en rescate por la humanidad, una humanidad perdida que no merecíamos nada, pero vemos que dio lo mejor que tenía, lo que tenía mas valor para él, a su único Hijo, nosotros solemos dar lo que nos sobra, lo que ya no queremos, depende la persona que tenemos a la que tenemos delante, así procedemos, por eso la Biblia le da un alto valor a la palabra dar, dijo el propio Señor en una ocasión: Mas bienaventurado es dar que recibir, cuando uno aprende a dar, paradójicamente no se empobrece, sino que se enriquece, y cuanto mas da, mas rico es..



Manel Hernández
Iglesia Evangélica

dissabte, 11 de juny de 2011

Diumenge de Pentecosta - 12 de juny

1 Cor 12, 3-7.12-13

La Pentecosta inicià un temps nou en l’Església: l’Esperit li mostrà la unitat en la diversitat en que ella hauria de viure amb una gran comunió.
“El cos humà és un, encara que tingui molts membres... tots formen un sol cos”. El cos, en el pensament semític, equival a persona, i aquesta no és la suma dels diferents membres sinó el seu principi unificador. Així també Crist, en la seva persona, és el nostre centre unificador que ens fa un de sol amb Ell.
Els dons que cadascun rebem són predominantment pels “altres”. “Són en bé de tots” ja que Déu es vol valdre de cadascun de nosaltres.
Entre els dons de l’Esperit n’hi ha un d’important que és el de la MISSIÓ. Jesús ens investeix amb el seu mateix Esperit per a la Missió: som enviats a tot el món! i, recordem que l’Esperit és el Protector, l’Ajudador i el Guia.
La Comunitat-Església ha de ser com la imatge visible de la comunió Trinitària de Déu. Diversitat i unitat. La unitat no exclou la diversitat, al contrari, la necessita.
El do més important que els cristians rebem de l’Esperit Sant és poder confessar que Jesús és el Senyor. Mirem com vivim aquest do.




Griselda Cos, OSB

dijous, 2 de juny de 2011

L'Ascensió del Senyor - 5 de juny

Ac 1, 1-11 - Mt 28, 16-20

“Homes de Galilea, per què us esteu mirant el cel?” (Ac 1, 11a). Amb aquestes paraules els dos àngels fan tornar els Onze del seu èxtasi. El mestre havia pujat al cel, però ells romanien allí, encara no havien entès gaire cosa, ja que no feia gaire estona li preguntaven per quan establiria el seu regne. Amb aquesta desorientació començava el temps de l'Església. El mestre no hi era físicament entre ells, i calia començar a caminar per a complir la missió que els havia encomanat: “Aneu, doncs, a tots els pobles i feu-los deixebles meus” (Mt 28, 19a). Era el temps d'organitzar la comunitat, d'esperar la vinguda de l'Esperit promès, l'Esperit del qual “rebreu una força que us farà testimonis meus ... fins als límits més llunyans de la terra”.


Avui les nostres comunitats també són cridades: “per què us esteu mirant el cel?”. No hem d'esperar la solució als problemes i reptes des de dalt, ni ens hem de quedar tancats en el passat o en la sagristia. L'àngel ens crida a tornar a terra, a mirar la gent del nostre entorn, a preparar-nos perquè l'Esperit Sant ens trobi a punt per transformar-nos i moure'ns a proclamar l'Evangeli a la gent que ens envolta, a la gent del nostre temps. Ho hem de fer a la nostra Galilea particular, llegint els signes dels temps, com potser ho és el moviment “Indigneu-vos” que estem vivint, que ens mostra una gran set de justícia, de pau, de fraternitat.
Aquests moviment, ¿no serà un signe dels temps que ens està dient que el nostre món continua esperant la nostra paraula? No serà que bona part del nostre món continua necessitant que algú proclami en veu alta que la felicitat està en les Benaurances?

“Aneu i feu-los deixebles meus”.



Josep Anton Clua