Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: març, 2015

Diumenge de Rams - 29 de març

LA ENTRADA TRIUNFAL EN JERUSALÉN
Antes de llegar a la capital el Señor comisiona a dos de sus discípulos para que en la aldea de Betfagé le consigan una montura. Era algo profetizado (Zacarías 9:9) y desde luego los dueños del animal consintieron con ello (Lucas 19: 33 y 34).
Jesús no iba a hacer su entrada triunfal en Jerusalén como un rey político o militar, por eso no hubieron caballos blancos o vestiduras de monarca. Muchos hubieran querido que fuera así, entonces le hubieran tenido por digno de ser llamado “Hijo de David”; Él, prescindió de aquel glorioso pasado y quiso llegar sólo como lo que era: un rey-siervo… un siervo-rey.
Cuando ya bajaban del monte de los Olivos (Lucas 19:37), camino del Torrente de Cedrón, muchísima gente le honró a su paso tendiendo sus mantos ante Él. Durante la Pascua (faltaban sólo 4 días) la ciudad se llenaba de gente venida de muchos lugares; cada año era un tiempo propicio para tener la expectativa de un Mesías. Y… aquel hombre…!.
Muchas ramas de palm…

Diumenge 5 de Quaresma - 22 de març

Jr 31, 31-34     Ps 50, 3-4.12-15         R/. 50,12a He 5, 7-9                     Jo 12, 26         Jo 12, 20-33

L'evangeli d'avui recull com un eco el del diumenge passat: "Jo, quan seré enlairat, atrauré tothom cap a mi". Jesús se sent percaçat a causa de la persecució a què el sotmeten els poderosos i que pot acabar amb la seva mort. Jesús sap que, si fuig, tota la seva vida resultarà estèril, en canvi, si afronta la mort com a conseqüència inevitable de la seva lluita contra el mal i l'opressió, àdhuc l'opressió religiosa, la seva vida quedarà avalada pel seu sacrifici i la seva missió seguirà endavant a través dels seus seguidors, perquè no hi ha altra glòria de Déu que la salvació de l'home. La salvació passa per la lluita contra tota opressió i la lluita comporta dolor i mort a causa de la maldat dels homes. Jesús contempla la seva mort amb total confiança en el Pare i amb l'esperança que la seva vida no es perdrà definitivament. El fet mateix de…

Diumenge 4 de Quaresma - 15 de març

2Cr 36,14-16, 19-23; Salm 136; Ef 2,4-10; Jo 3,14-21.

Pare nostre, que esteu en el cel:
... perquè li dolia de perdre el seu poble... (2Cr). El patiment del pare és que pateixin els seus fills. També aquests són els sentiments, les entranyes, del cor de Déu. Finalment, l’amor de Déu és més gran i més fort que les nostres injustícies i violències.
... Déu, que és ric en l’amor, ens ha estimat tant que ens ha donat la vida juntament amb Crist... I juntament amb Jesucrist ens ha ressuscitat i ens ha entronitzat en les regions celestials..., és un do de Déu (Ef). Som fills, hereus en el Fill, amb la mateixa dignitat i condició; és la revelació que Déu ens fa: que ell és pare, nosaltres fills (i, per això, germans).
Sempre Déu amor, amor immens.
Déu estima tant el món, que ha donat el seu Fill únic, ... que tinguin vida eterna (Jo). El Pare Déu ens ha posat Jesús com un referent, un paradigma, un germà, com un mirall on ens mirem i veiem la nostra realització en el seu amor.
Vingui a nosaltres e…

Diumenge 3 de Quaresma - 8 de març

Jn 2,13-25 Aquest evangeli queda emmarcat en la primera arribada de Jesús a Jerusalem per celebrar la Pasqua acompanyat dels seus deixebles i com totpelegrí jueu fa parada al Temple.Enentrar, Jesús, es troba amb un espectacle lamentable que li fereix el cor. La casa del seu Pare s’ha convertit en un negoci llaminer. El Temple ha quedat reduït en un mercat on tothom busca el seu negoci: mentre els sacerdots busquen bons ingressos, la gent intenta comprar els favors de Déu amb ofrenes. Davant d’aquest panorama és molt natural la indignació de Jesús.Amb aquesta acció posa de manifest les paraules del profetaOsees “el que jo vull és amor i no sacrificis”. Déu és amor i l’amor no es compra sinó que es transmet amb una total gratuïtat. L’amor no té fronteres ni parets que separin. Els autèntics Temples de Déu no són les grans edificacions sinó les persones i aquest és el nou missatge que Jesús vol transmetre als seus. Per l’encarnació, el cos de Jesús esdevé la presencia de Déu enmig de nosalt…

Diumenge 2 de Quaresma - 1 de març

Gn 22,1-2.9a.10-13.15-18; Salm 115; Rm 8,31b-34; Mc 9,2-10.



Déu estableix aliances..., des d’Abraham..., i amb Jesús de Natzaret.

Pare nostre, que esteu en el cel:
La relació amb Déu és un pacte de confiança i amor i, per això, de vida: «Deixa estar al noi, no li facis res...» (Gn); i així la nostra resposta és sempre confiada, passi el que passi...: «Aquí em teniu» (Gn).
... i del núvol estant va sortir una veu: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat; escolteu-lo» (Mc). Déu revela la seva paternitat en Jesús, i és fraternitat per a tots; Déu ens dóna el seu Fill per dir-nos qui és i qui som.
Sigui santificat el vostre nom.
La grandesa de Déu apareix en el seu desig de vida: t’ompliré de benediccions i faré que la teva descendència sigui tan nombrosa (Gn); i l’acollim agraïts...: Us oferiré una víctima d’acció de gràcies (Sl).
Vingui a nosaltres el vostre Regne.
... els seus vestits es tornaren fulgurants... «Rabí, que n’estem de bé aquí dalt!...» (Mc). Transfiguració és plenitud, divinitzaci…