diumenge, 24 de juny de 2012

El naixement de Sant Joan Baptista - 24 de juny

Lluc  1:57-66,80

Avui, la litúrgia dominical del temps ordinari dóna lloc a una festa, a una gran festa: el Naixement de Joan el Baptista , aquell qui Déu va triar per preparar la vinguda del seu fill al món! De fet és una gran festa, una festa d'alegria i abans de res és una festa de misericòrdia! Isabel, la mare de Juan, era estèril (Lc. 1:7 i 36) i és per gràcia de Déu que ella rep del Senyor aquest favor extraordinari de concebre un fill en la seva vellesa:"I van sentir els veïns i els parents que Déu havia fet amb ella gran misericòrdia, i es van alegrar amb ella." (Lc. 1:36).
Joan es el precursor de Crist, el que va venir per preparar i il·luminar els camins del Senyor.
Enmig d'una situació de crisi econòmica i social on la incertesa cada dia és més present en la nostra societat; nosaltres, com Joan el Baptista, som cridats a proclamar i compartir la Bona Notícia que és possible viure d'una altra forma des de la gràcia de Déu. Nosaltres com Joan el Baptista també hem de proclamar que el Crist  és el Messies, el fill de Déu que ens perdona dels nostres errors , ens donà un nou sentit a la nostra vida i ens lliura de l'egoisme. Que Déu ens ajudi a compartir aquest missatge d'esperança i solidaritat amb el nostre proïsme ! Amén.

Germán López-Cortacans
Església Evangèlica Catalunya

diumenge, 17 de juny de 2012

Diumenge 11 de durant l'any - 17 de juny


Ezequiel 17,22-24 i Marc 4,26-34



"...N'esqueixaré el rebrot més alt i tendre i el plantaré
al cim d'una gran muntanya?" (v. 22b)  De què està parlant?
De Jesús: "El servent ha crescut davant d'Ell com un rebrot." (Isaïes 53:2a)
Y, aquest rebrot "arribarà a ser un cedre majestuós.  S'hi ajocaran ocells de tota mena, viuran a l'ombra de les seves branques." (Ez. 17,23b)
Jesús deia una cosa molt semblant del Regne de Déu: "va creixent i arriba a fer-se més gran que totes les hortalisses, amb unes branques tan grosses que els ocells del cel fan niu a la seva ombra." (Mc. 4,32b)

Quan veig les noticies i escolto com la nostre societat es va apartant cada vegada més dels valors de l'honestedat, generositat, comunitat, etc., a vegades em trobo en una lluita.  Per una banda sembla que tot s'està anant com més va pitjor.  Però per l'altre diu Déu que Jesús i el Seu Regne van creixent fins que la seva majestat i grandesa reben el reconeixement de tots i donin protecció a tots.  Lluito per mantenir la meva fe en què, malgrat les aparences, Déu està present i fent la Seva obra.
Coneixes aquesta lluita també?
El Apòstol Pau diu, "..Fem camí per la fe, sense veure-hi." (2 Corintis 5:7)
Així, doncs, tenim avui una oportunitat excel·lent per créixer en la fe: decidir pensar i confiar en que encara ara mateix, malgrat qualsevol circumstancia o dificultat, Jesús i el Seu Regne estan creixent aquí a Catalunya.  I seguiran creixent, perquè ho diu Déu. "Tota la terra és plena de la seva glòria.(Isaïes 6:2b)
Veus la seva glòria a prop teu?

Et lloem, Pare, perquè ets el Déu sobirà per damunt de qualsevol altre poder.  Senyor Jesús, et donem tota la glòria perquè sempre estàs a prop nostre per protegir-nos i ajudar-nos.  Esperit Sant, omple'ns de fe en la majestat i grandesa de Jesús i obre els nostres ulls per veure la Seva glòria.
Amén.

David Rhoton
Comunitat Cristiana La Vinya – Gavà

dilluns, 11 de juny de 2012

El Cos i la Sang de Crist - 10 de juny


Crec que el psalm 22 ( “El Senyor és el meu pastor...” ) ens ofereix un escenari espiritual que ens pot generar pregària i un avenç en el camí de la conversió en la festa del Corpus.
         La vida  - temps viscut , no  pura successió i  acumulació de dies i d’anys- ens va fent, ens va configurant i dona identitat mitjançant les sorprenents i esperades ,- i també inesperades-  accions que ens toca viure, unes vegades joioses i altres  doloroses. La vida és una molt estranya mescla de llums i d’ ombres que per uns és un capvespre que anuncia una nit inacabable i per altres és una aurora que precedeix un dia de llum que mai s’apagarà. Són “ els jardins prop de l’aigua i els barrancs tenebrosos “ del psalm.
         I quants cop sentim – fora d’una mateix i dins d’un mateix- que la vida és com un travessar un gran i inhòspit desert en el que la fam i la set esdevenen insuportables.
         “ Davant meu pares taula tu mateix “. Entenem avui aquesta festa  - perllongació medieval d’ el Dijous Sant – com el ser convidats pel nostre Pastor a la taula que ens para i ens crida a asseure’ns    Ell mateix és l’aliment, el nou mannà que ens fa preguntar , no  “ què és això?, sinó “ qui és Aquest?”. Aquest és el Servent i nosaltres els seus amics i deixebles, que en Ell, vivint l’Aliança d’Amor filial amb el Pare del Cel, que fa que ni “ barrancs tenebrosos “ ni  “ jardins prop de l’aigua”  ens pugui encerclar i parar en el Camí que fem amb Ell per viure per “ anys i més anys” a la Casa del Pare. La mort no pot trencar aquesta Aliança.


                                               Lluís-Anton Armengol

dissabte, 2 de juny de 2012

La Santíssima Trinitat - 3 de juny

Mateo 28: 16 al 20



Estos textos son de todos muy conocidos, pues se refieren a los ultimos momentos de nuestro Salvador en la tierra antes de ascender a la gloria con su padre.

Y nos hablan de varias cosas; en primer lugar de nuestra seguridad. Porque Jesus nuestros Sumo Sacerdote se fue al cielo y hoy dia esta gobernando los cielos y la tierra. Todo cuanto pasa tiene un proposito definido para la gloria del Señor y esperanza de la iglesia. Seguridad tambien por que está allí intercediendo por todos y cada uno de sus hijos, protegiendolos y guardándolos. Y al mismo tiempo perfeccionándolos hasta su venida.

Tambien este texto nos habla de responsabilidad, por que en él hay un mandato, una tarea para hacer sus seguidores, y es predicar el evangelio. Y eso no es taarea facil en estos dias. Pues aunque vivimos en un pais que se dice cristiano, el nombre de Cristo y sus enseñanzas son más ingnorados que nunca lo fueron anteriormente. Así que debemos con todo esfuerzo y con la ayuda especial de nuestro bendito consolador el Espiritu Santo, hablar a todas la personas del amor que sentimos por la persona y la obra de Cristo. Porque han de mirarle a él y solo a él para ser salvos de esta generación mala.

Espero que vosotros lectores tengáis la misma inquietud que sentimos al leer estos textos, pues es la que tuvieron los padres de la iglesia, que dieron su vida por predicarla en su tiempo. Sigamos su ejemplo.


Paco Martínez