Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: agost, 2012

Diumenge 22 de durant l'any - 2 de setembre

Dt 4, 1-2.6-8; (2ª lectura); Mc 7, 1-8.14-15.21-23 No llavis, sinó cor Totes les tradicions religioses són camins cap a Déu, cap a la seva casa. ¿Qui podrà arribar-hi i qui podrà estar-s’hi. Al salm d’avui hi trobem una resposta, que també consona amb la lectura del Deuteronomi i amb aquella tan ben resumida que trobem en la tradició profètica: “Ja t’han ensenyat què és bo,  què espera de tu el Senyor: practica la justícia, estima la bondat, comporta’t humilment amb el teu Déu.” (Miquees 6,8) Aquesta és la paraula plantada en nosaltres, que prové de dalt, del Pare dels estels. Són els seus decrets i prescripcions, a través dels quals el Senyor es fa proper a nosaltres i ens indica el camí a seguir. Déu mateix es preocupa que puguem trobar-lo i seguir-lo. Caminar cap a Ell no és pas iniciativa nostra, sinó seva. Tanmateix, tots sabem prou, també, com les tradicions religioses es veuen amenaçades per maneres torçades d’entendre el camí, que són veritables de

Diumenge 19 de durant l'any - 12 d'agost

Jesús se’ns dóna com al PA DE VIDA. Rebem aquest do no tan sols per la fe, sinó  també en l’Eucaristia. És l’ensenyament bàsic que hem de treure de les lectures d’avui. Sempre la fe i l’Eucaristia van renovant les nostres forces en el caminar vers Déu, tal com el Pa que el Senyor envià al Profeta Elies (1ra lectura . R.19, 48). La intervenció de Déu conforta el Profeta que sent la seva presència bondadosa. De la mateixa manera, Pau (2ona lectura: Ef. 4,30), ens exhorta a practicar les virtuts humanes ja que portem dins nostre la marca de l’Esperit que ens invita a viure a exemple del Crist. Aquestes lectures ens revelen l’Amor del Pare que ens empara amb l’estima i delicadesa d’un Pare, amb mitjans ben humans: “Aixeca’t i menja que tens molt camí a fer”, sense reprotxar-nos la nostra feblesa ... . En l’Evangeli, Joan crida els homes i dones de la seva comunitat, i a nosaltres també, a reflexionar sobre quin és el veritable aliment de la humanitat. . l’Església ha d’enfrontar un

ENCUENTRO INTERRELIGIOSO - Dr. Rodrigo Segarra

Introducción Han pasado tres años desde que lo redacté, tiempo suficiente para modificar, retocar, profundizar. Desde entonces se ha escrito mucho, han tenido lugar conferencias, seminarios, encuentros. Aunque se me ha ofrecido la posibilidad de revisarlo, he preferido dejarlo tal cual lo escribí en su día, pues lo nuclear sigue intacto.   Dr. Rodrigo Segarra Iglesia Evangélica 1. Cuando se me pidió mi modesta colaboración para que aportara mi parecer sobre el diálogo interreligioso, acepté complacido porque el ecumenismo ha sido para mí una actitud asumida con total naturalidad desde que, al estudiar filosofía, aprendí que el diálogo es el único instrumento adecuado para el respeto y la comprensión entre los seres humanos. Quien visita mi biblioteca por primera vez se asombra ante la cantidad de literatura católica, protestante, judía, y, en menor proporción, musulmana, que he logrado disponer, evidente demostración del espíritu ecuménico que me anima. En este

Diumenge 21 de durant l'any - 26 d'agost

(Jo 6, 60-69) Després d’escoltar l’Evangeli de sant Joan ens trobem potser en la mateixa situació que aquells que van dir: “són paraules dures les paraules del Senyor, qui pot escoltar-les?” És Sant Joan Crisòstom que fa els següents comentaris: Per què deien que les seves paraules eren dures? Per què prometia la resurrecció i la vida eterna? Per què deia que havia descendit del cel? Per què ensenyava que ningú no es podia salvar si no menjava la seva carn? No té gaire sentit això. Què significava doncs la paraula “dures”? Alguna cosa difícil d’entendre, que superava la seva força i la seva intel·ligència, que els espantava, que els feia por… Creien que Jesús Crist els parlava d’Ell mateix en termes massa elevats.    I més endavant: Qui l’escolta amb un esperit carnal i terrestre no compren res i no obté cap fruit. Que la carn no aprofita en res, no es pot referir a la seva carn, doncs, ¿no parla de què cal menjar la seva carn per viure? Com doncs no pot aprofitar? Escoltar ca

Diumenge 21 de durant l'any - 26 d'agost

Evangeli de Joan 6, 60-69   Acabem de veure un altre dels prodigis que Jesús havia fet davant d’aquella multitud delerosa –aparentment– de conèixer i de veure els miracles que un dia sí i l’altre també tenien lloc davant dels seus ulls. En aquesta ocasió va ser donar pa i peix a una gentada d’una desena de milers. Certament, les paraules del Fill de Déu són clares per a unes ments obertes a la comprensió de l’obra que havia vingut a realitzar. Però, el missatge sobre la seva mort vicària –és a dir, en substitució dels pecadors– era un discurs fosc, incomprensible, als contemporanis del Salvador. Avui dia també ho és, si no fos per la mica de cultura bíblica que la gent ha adquirit gràcies a l’obra evangelitzadora de les esglésies arreu del món. Cuitem a dir que aquest coneixement, però, de cap manera és eficaç per portar les persones al penediment dels pecats i a la fe...   Heus ací el primer sermó de Jesús: “ Penediu-vos i creieu l’evangeli. ” Mc 1, 15. Quan tota aquella gen

Diumenge 20 de durant l'any - 19 d'agost

Pr 9, 1-6    Ps 33, 2-3.10-15   Ef 5, 15-20                        Jo 6, 51-58 El sermó de pa de vida és un paradigma de la manera de catequitzar de Joan. Ell posa constantment en joc dos nivells de comprensió de la realitat. El nivell de la perspectiva humana i el nivell de la perspectiva de Jesucrist, que és la perspectiva de Déu. Parteix d’una realitat de la vida material per explicar la vida de l’Esperit. Trobem molts exemples. L’aigua del pou de Jacob i l’aigua que dóna la vida en el cas de la samaritana, néixer de la mare i néixer de l’Esperit en al cas de Nicodem, rentar els peus i rentar l’interior en el cas del lavatori dels peus… El sermó parteix d’un fet material: la multiplicació dels pans i dels peixos. La multitud queda satisfeta d’haver pogut menjar de franc tant de pa i tant de peix com li ha abellit a cadascú. El fet provoca en els “jueus” una gran admiració. Jesús, que dóna el pa de franc, ha de ser el profeta o el messies esperat. A partir de la s

Diumenge 18 de durant l'any - 5 d'agost

Jn 6, 24-35 Continuem aprofundint en el capítol 6 de l’evangeli de Joan. En aquesta catequesi de l’evangelista on parla de Jesús, com el Pa de vida. La setmana passada es va narrar el signe de la multiplicació dels pans. Un dels trets característics de Joan és que parla de “signes” o “senyals”i ens convida a anar més enllà del fet,   per cercar el missatge que està al darrera, amagat. L’àpat que comença amb la humilitat de cinc pans i dos peixos, es transfigura en preludi del banquet messiànic, que festeja el Messies de Déu, el veritable Pastor que guia el seu poble pel camí de la Veritat. Amb tot, ja es deixava ben clar el diumenge passat, que la gentada no el va entendre. Els darrers versets ens ho remarcaven: “Jesús s’adonà que venien a emportar-se’l per fer-lo rei, i es retirà altra vegada tot sol a la muntanya.” Jesús es retira i torna al silenci. I en els versets d’aquest diumenge queda prou clar, que la gent continua sense entendre res. De fet, la primera lectura ens fa u