Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: febrer, 2009

Diumenge 1 de Quaresma - 1 de març- Evangeli de Marc

(Comentari bíblic interconfessional publicat en el Butlletí d'informació parroquial "Diàleg" del temps litúrgic de Quaresma de la parròquia de Sant Pere de Gavà)

Mc 1, 12-15

Uno de los relatos más interesantes de la vida del Señor, es sin duda este pasaje del evangelio de Marcos; en los otros evangelios incluso se nos dice que más que inspirado, fue llevado por el espíritu al desierto para ser tentado por Satanás, dando a entender que eso de la tentación, no solo es inevitable, sino necesario en la vida de todo cristiano, y aun más, me atrevería a decir que imprescindible, algo así como parte de la terapia para nuestra propia formación; Jesús vino para hacer una obra en la tierra, vivir una vida sin pecado, y acto seguido asumir los pecados de la humanidad, clavarlos en la cruz, y allí vencer a Satanás, pero como hombre que era, tenía ya que vivir una vida de luchas continuas, podríamos decir que en la cruz culminó una victoria que empezó precisamente aquí en el desiert…

Diumenge 1 de Quaresma - 1 de març - Segona lectura

(Comentari bíblic interconfessional publicat en el Butlletí d'informació parroquial "Diàleg" del temps litúrgic de Quaresma de la parròquia de Sant Pere de Gavà)

1Pe 3, 18-22

El text de la primera carta de Pere que llegim en aquest primer diumenge de Quaresma reprèn l'exemple de Noè que ens mostrava la primera lectura, per cridar als creients a la confiança emmig de les proves. Aquesta carta recull antics himnes i confessions baptismals per tal d'encoratjar a uns cristians que viuen temps de persecució.
Crist, per la seva entrega a la creu i la seva resurrecció, és el gran motiu d'esperança en aquests moments difícils. Ell ha triomfat sobre la mort i ha dut una proclama definitiva als “esperits empresonats”. Es refereix als “àngels caiguts”, que segons la tradició jueva havien instigat la humanitat vers el mal en temps de Noè. Si en aquell temps uns pocs es van poder salvar d'aquell món pervers per la força de les aigües, ara els cristians hem conegut la sal…

Diumenge 1 de Quaresma - 1 de març - Primera lectura

(Comentari bíblic interconfessional publicat en el Butlletí d'informació parroquial "Diàleg" del temps litúrgic de Quaresma de la parròquia de Sant Pere de Gavà)

Gn 9, 8-15


Aquest text és situat en el temps de l’Exili: davant d’una dada de l’experiència i de l’existència del mal en el món i dels desordres socials, en un moment en que la fe d’Israel s’interroga sobre l’actitud de Déu davant d’aquest fet.

És l’aliança d’una reconciliació definitiva i universal de Deu amb el món: l’aliança que Déu fa amb Noè i els seus fills després del diluvi.
És certament una aliança universal que més que mai és desigual i unilateral = només Déu es compromet a ser eternament fidel sense exigir res a canvi! “Jo faig la meva aliança amb vosaltres...” “Jo faig amb vosaltres aquesta aliança meva: ...”.
És una aliança no només amb Noè i els seus fills sinó també amb tots els éssers animats... per totes les generacions.
El projecte de Déu passa per una nov…

Diumenge 7 de durant l'any - 22 de febrer

Marc 2, 1-12

De l’Evangeli, en trec dues actituds importants: l’afany i el deseiximent dels quatre companys del paralític que no vacil·len a fer un forat al sostre per baixar la llitera allà on Jesús es trobava rodejat d’una gran multitud... L’estimació que portaven al malalt venç tots els obstacles. Jesús mateix admira la fe d’aquests cinc homes i diu: “Fill, et són perdonats els pecats”.
Tot i que el text no ho diu, ben segur que aquests bons homes es queden frustrats, no volien això sinó la guarició del company. A més els mestres de la Llei hi veuen una blasfèmia : “ Qui pot perdonar els pecats, sinó Déu?”
I també m’impacta la persona de Jesús que Marc ens fa descobrir a través d’aquestes paraules: “Què és més fàcil, dir al paralític : et són perdonats els pecats, o, pren la llitera i camina? Ara sabreu que el Fill de l’home té el poder de perdonar els pecats aquí a la terra!” I mirant el paralític li diu : “T’ho mano, aixeca’t, pren la llitera i camina!” I així va ser.

Diumenge 6 de durant l'any - 15 de febrer

Sed imitadores de mi, así como yo de Cristo 1 Corintios Cap. 10:31; 11:1 En estos versículos de la primera carta a los Corintios, encontramos una maravillosa enseñanza y ejemplo de Pablo, quien ya había experimentado la gracia el amor y poder del Señor, esto es lo que deseaba que todos le conocieran (a Cristo) y por esto pudieran vivir sin ser causa en ningún y bajo ninguna circunstancia tropiezo para otros mas débiles en la fe o inconversos como dice en el v.32. Expresa el deseo de que todos puedan tener un único sentir, vivir para dar la gloria a Dios, sirviendo a los demás.Vivir sin egoísmo, siempre mirando el bienestar del hermano y que los inconversos por el testimonio propio de cada uno puedan acercarse al Señor.De esta manera, única manera, nuestro testimonio, hoy muchas almas pueden conocer verdaderamente al Señor y hacer su voluntad, no pienses querido lector que esta enseñanza era solo para aquellos tiempos, es para hoy y particularmente para ti, procuremos el beneficio de m…

Diumenge 5 de durant l'any - 8 de febrer

Mc 1, 29-39


Si llegim el primer verset de la “introducció” al sermó de la muntanya de l’evangeli de Mateu (4, 23), veurem que l’activitat messiànica de Jesús està centrada en tres pilars fonamentals: ensenyar (a les sinagogues), anunciar (el Regne de Déu) i guarir (tot tipus de malalties).

Els versets d’aquest diumenge, dins de l’evangeli de Marc, continuen reflectint, en el començament del ministeri de Jesús a Galilea, la jornada d’un dissabte a Cafarnaüm. Després de la guarició, a la sinagoga, d’un home posseït (diumenge passat), Jesús va a casa de Simó i Andreu. I aquí, Marc, possiblement, parla des d’un record del mateix Pere. Ens referim a la guarició de la sogra de l’apòstol. Aquesta bonica imatge de Jesús, agafant-la de la mà i aixecant-la, és tot una al·legoria de la humanitat aixecada (redimida) del pecat pel Salvador.

Jesús s’apropa contínuament a la ferida del dolor humà. Ell ens dóna (és) la salut integral de la persona, que ensenya, anuncia i guareix per sempre. Aquesta…