Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: maig, 2016

El Cos i Sang de Crist - 29 de maig de 2016

Lluc 9, 11-17 Arribat el capvespre, Jesús, davant la inquietud dels deixebles, els diu que donin ells mateixos de menjar a la multitud que l’ha seguit. En resposta a l’objecció dels deixebles, que només tenen cinc pans i dos peixos, Jesús beneeix aquest aliment i demana als deixebles que el reparteixin a tothom. I el miracle es produeix. Veiem en aquest text evangèlic que Jesús acull la gent, els parla del Regne de Déu, guareix al qui ho necessita i els alimenta. És Ell qui fa el miracle, manifestant la força creadora, l’amor i la misericòrdia del Pare, però demana als deixebles que reparteixin el menjar, servint els altres amb amor. Fent-ho així, n’hi haurà per a tothom. Jesús és el pa que alimenta la nostra vida de fills de Déu, és el Salvador; Ell ens dóna la salut plena, del cos i de l’ànima, però ens demana a tots nosaltres, deixebles seus, que col·laborem amb Ell en la seva obra salvadora. Ell ens demana que compartim el que tenim, encara que sigui poc, amb els altr

Solemnitat de la Santíssima Trinitat - 22 de maig de 2016

Romans 5,1-5 Pau amb Déu Aquest text dóna tant de sí que s'han escrit llibres sencers d'ell!  Però avui voldria compartir només alguns pensaments curts: "Justificats, doncs, per la fe, tenim pau amb Déu per mitjà de nostre Senyor Jesucrist." (v.1, BEC)   És a dir, per creure en la mort de Jesús en la creu per nosaltres i en la Seva resurrecció i per decidir seguir-li com Senyor nostre som 'justificats' (declarats justos i sants i sense cap culpabilitat) i tenim pau amb Déu.  Som els Seus fills i els Seus amics, i tenim entrada lliure a la Seva presència (Jn. 1,12; 15,15; Heb. 4,16). Les nostres vides expressen i transmeten aquesta pau amb Déu? A més, participem en el Seu goig i en la Seva glòria (v.2). Aquesta és la nostra esperança i el nostre dret, el segon fruit de l'Esperit Sant (Gàl. 5,22). No pels nostres mèrits, sinó pels de Jesús. Es veu el Seu goig en la vida meva? Inclús en les dificultats i injustícies de la vida, podem experim

Diumenge de Pentecosta - 15 de maig de 2016

«Si m'estimeu, guardareu els meus manaments» «Qui m'estima farà cas del que jo dic, el meu Pare l'estimarà i vindrem a viure amb ell» «el Defensor, l'Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu, us farà recordar tot el que us he dit i us ho farà entendre» Molt sovint, alguns ens han presentat les obligacions de la fe, com la necessitat de complir uns manaments. Jesús, avui ens diu, fer cas del que jo dic , guardar els meus manaments , és la conseqüència lògica d'un fet: estimar-lo a Ell. Sí, la nostra fe és un gest d'amor, un enamorament de Jesucrist, del Fill de Déu viu, encarnat-mort-ressuscitat, amb qui volem compartir la nostra vida, a qui volem oferir la nostra existència. Aquest enamorament és agraït, gens interessat, a Aquell que ens ha creat perquè ens estima, i que vol habitar en nosaltres. Fruit d'aquest enamorament és que obrim el nostre cor i el nostre interior a l'Esperit Sant, perquè pugui viure en cadascun de nosaltres,

L'Ascensió del Senyor - 8 de maig de 2016

(Lc 24, 46-53;  Ac 1, 1-11) Per a la majoria de cristians, la vida al cel és un desig futur, sovint incert, etapa final d’aquesta vida a la terra que se’ns presenta com a certa, segura i fonamental. I en realitat és tot al contrari: el relat de la nostra vida comença per un breu prefaci aquí a la terra, i sols quan aquest acabi la nostra vida tindrà el seu acompliment al cel. Així com la naturalesa prepara l’embrió per a la vida en la llum i moldeja el nou ésser com seguint un model, de manera semblant succeeix amb els sants (…) els embrions no arriben mai a conèixer aquesta vida,  mentre que els sants en la vida d’ara tenen una certa claredat de la vida futura. L’explicació és que els embrions no tenen encara la vida present, que després tindrà lloc de manera completa; ni els toca un raig de sol en aquell lloc, ni res els arriba del que sosté aquesta vida. No es així en nosaltres, sinó que la vida futura ha estat com vessada i barrejada amb l’actual. (Nicolas Cabasilas, La vid

Diumenge 6 de Pasqua - 1 de maig de 2016

Jn,14. 22-23 L'evangeli d'avui és una part del discurs que Juan situa com les paraules de comiat de Jesús en l'Últim Sopar. Per això, entenem que, en ell, l'evangelista va voler ressaltar el que li semblava fonamental dels ensenyaments de Jesús per els qui, posteriorment, ens convertíssim en seguidors del Mestre. D'alguna manera, Joan ho presenta com les “últimes voluntats” de Jesús, l'herència que desitjava deixar als seus deixebles. Per tant, hem de ser molt sensibles a aquestes paraules que avui Jesús te les diu a tu i me les diu a mi, perquè es quedin gravades en el més profund del nostre ser com el seu llegat més preciós. I, si alguna cosa crida l'atenció en llegir-ho és, potser, les vegades que es repeteixen dos termes: el substantiu “Pare” i el verb “estimar” en diferents formes verbals. Jesús reafirma, una vegada més, als seus amics, la qual cosa és veritablement essencial i fonamental: estimar a Déu i al nostre proïsme. Ens podem dirigir al Pa