Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: abril, 2013

Diumenge 3 de Pasqua - 14 d'abril

Jn 21,1-19 GALILEA : RETORN A LES FONTS Ens cal retornar a les fonts de les nostres experiències religioses primigènies, ens cal retornar als llocs on hem begut l’aigua que raja i que ha fet i fa el riu de la fe. I no pensem pas que aquests llocs són únicament físics o geogràfics perquè el lloc físic és l’embolcall que guarda l’esdeveniment interior. Ho va fer Elíes, retornant a l’Horeb (Sinaí) i ho fem cada cristià amb els ritmes i cadències que l’Esperit ens ofereix. Aquest retorn té, sovint una dimensió de conversió, de refer la ruta del seguiment o discipulat del Senyor. Així podem entendre  “ como si presente me hallare “ aquest final de l’evangeli de Joan.  Tant el començament com la cloenda presenten resumits o recapitulats els trets bàsics de la vida quotidiana del cristià, són com l’obertura i final d’un poema musical ( la bellesa de la fe esperançada es manifesta en caritat del dia a dia, si no fos així, la vida seria soroll insuportable, timbals que ensordi

Diumenge de Pasqua de la Resurrecció del Senyor - 31 de març

Pasqua de la Resurrecció del Senyor Jn 20, 1-9 Diumenge matí, segons el jueus, primer dia de la setmana. Passat sàbat, passada la festa de la Pasqua jueva. Tot torna a la normalitat per al món jueu, però no pas per al grup (potser no massa nombrós) dels seguidors d’un tal Jesús anomenat el Natzarè. Estan tristos, enfonsats, ... Jesús de Natzaret, a qui ells creien el Messies és mort (ha estat condemnat pels jueus i executat pels romans) i sepultat. Però ... vet aquí la fe i la compassió d’una dona. Una dona, Maria Magdalena, que vol acabar, de manera acurada i amorosa l’amortallament del seu Mestre, que degut a la proximitat del sàbat no va poder (juntament amb altres dones) acomplir de manera cabal. De bon matí va al sepulcre i se’l troba buit. No sap que fer, corre a avisar els apòstols: “s’han dut al Senyor”. Encara no entén, encara no comprèn el prodigi de la resurrecció. Dos dels apòstols, Pere i l’altre, aquell que Jesús estimava, (Joan?) surten corre

Diumenge de Rams - 24 de març

Eva     Evangeli de Lluc 22, 14 – 23, 56 No ens podem sostreure a mirar dins aquest interior profund de Jesús quan exclama, amb paraules que ultrapassen l’emoció per la commemoració de l’alliberament de l’esclavitud a Egipte en els dies de Moisès: “Com desitjava menjar amb vosaltres aquest àpat pasqual ( p a s c a ) abans de la meva passió. Perquè us asseguro que ja no el menjaré més fins que la Pasqua trobi el seu compliment en el Regne de Déu.” Tots els israelites des de Moisès, i tots els creients en Crist després, sabem que la Pasqua era el pas de l’àngel exterminador passant per davant de les  cases dels israelites, sense entrar-hi, en aquelles portes on s’havia aspergit la sang del sacrifici d’un anyell –de l’anyell pasqual–  per tal de no haver de patir la mort de cap fill primogènit de la família. Però, en canvi, per als egipcis, va ser la mort de tota vida primogènita dins de cada família i de tota bestia primera. Això va passar, començant per la casa del faraó f