Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: octubre, 2010

Diumenge 31 de durant l'any - 31 d'octubre - Evangeli

"Avui ha entrat la salvació en aquesta casa" (Lc 19, 9)

Aquestes paraules de Jesús són la culminació del procés que l’evangelista Lluc ens explica de Zaqueu, el publicà.

Zaqueu, un home petit: una imatge, referida a la seva alçada física, però que ens situa en aquell que viu capficat en els problemes quotidians, en les ambicions humanes (poder, riquesa,...), en tot allò material.

Zaqueu l'home que sent parlar de Jesús i s'enfila a la figuera: segurament ha sentit parlar de Jesús, que camí de Jericó, on ell viu, ha guarit un cec (Lc 18, 35-43). En el fet de pujar dalt la figuera, hi ha un moviment interior important: Zaqueu aixeca la mirada d'allò quotidià i material, per aixecar la mirada a la recerca del qui és totalment altre: el Fill de Déu. I és quan s'aixeca del terra, i cerca més amunt, quan deixa que Jesús el trobi.

Jesús s'allotja a casa de Zaqueu. Zaqueu obre la seva interioritat a Jesús, deixa que Ell penetri la seva interioritat, el seu cor, la sev…

Diumenge 31 de durant l'any - 31 d'octubre

2Te 1,11-2,2



Els tres darrers diumenges de durant l’any, del cicle C, la litúrgia romana fa llegir com a segona lectura tres fragments de la segona carta de sant Pau als cristians de Tessalònica. Avui en llegim el primer. Sembla que corria entre aquells bons cristians una falsa carta, suposadament de Pau, en la qual s’anunciava “que el dia del Senyor és imminent”, la qual cosa portava alguns a descurar l’actitud de vetlla, tan pròpia del deixeble de Jesús. Pau hi reacciona ràpidament per evitar tota mena d’alarma: el que han de fer els tessalonicencs és perseverar en la fe, per poder suportar les tribulacions que els aniran venint, i no desentendre’s de les activitats quotidianes.
I això és també el que l’apòstol ens recomana a nosaltres, cristians d’avui. L’important és la certesa de la vinguda del Senyor, i això ha d’estimular la nostra esperança, però de cap manera aquesta veritat no ens ha de pertorbar ni ha d’alimentar cap tipus de càbales o suposicions estranyes, a què sembla que …

Diumenge 30 de durant l'any - 24 d'octubre

Parábola del Fariseo y el Publicano (Lucas 18:9-14)


Se trata de una parábola crítica, dirigida a los que son buenos y se lo creen. Jesús dirige esta parábola contra los fariseos, unos personajes que se tenían por justos y despreciaban a los demás. En ella nos muestra la diferencia que hay entre la verdadera y la falsa piedad. El fariseo y el recaudador de impuestos, o publicano, eran dos tipos bien conocidos en aquella sociedad y radicalmente opuestos.
El primero: Representaba la piedad oficial, y lo tenían por bueno
El segundo: Era un "pecador público", y pertenecía al grupo de la "mala gente".
Los judíos oraban siempre de pie y seguramente también el publicano oraría de pie, y no sólo el fariseo. Por tanto, esa postura corporal no es indicio alguno de la actitud espiritual del fariseo.
El fariseo comienza a orar, según la costumbre judía, dando gracias a Dios. Pero no le da gracias por lo que Dios hace, por las maravillas de Dios (como hacen, por ejemplo otros tantos …

Diumenge 29 de durant l'any - 17 d'octubre

La primera lectura d’aquest diumenge ens ofereix un model de vida cristiana que transcendeix la literalitat del text: és Paraula de Déu, del Déu que ens parla avui. La pregària continua ( 1 Te. 5, 7: “ pregueu contínuament “ ens diu st. Pau ) és l’expressió de la fe viscuda diàriament ( Lc. 11, 28 “sortosos els qui escolten la paraula de Déu i la guarden” dels qui donen en la vida testimoni del sí al Déu Pare d’ells ).
Una fe que no es manifesta en la pregària és una fe que va desapareixent perquè es torna minsa i acaba, en molts casos, pura ideologia.
Avui dia, p els cristians no ens toca tant pregar pel que passa fora de un mateix, - que ho hem de fer, exigència de la caritat – sinó pregar, demanar al Senyor que ens doni ajuda per lluitar i vèncer a tots aquells enemics - vanitats i hipocresies, orgulls i prepotències, Ídols i egoismes ( Ef. 4, 31 “31 Llanceu lluny de vosaltres l'amargor, l'enfuriment, la ira, els crits, les injúries i tota mena de dolenteria” ) – que ens impe…

Diumenge 28 de durant l'any - 10 d'octubre

Lc 17, 11-19


Deu leprosos paren a Jesús i els seus deixebles, tot fent camí cap a Jerusalem, la ciutat santa. Els seus crits esperen la compassió del qui és capaç de guarir-los, mantenint la distància que marca la impuresa: “Jesús, mestre, tingues pietat de nosaltres.”

La misericòrdia de Déu, que es fa present en el seu Fill, els guareix de la seva malaltia i els retorna a la societat, lliures del mal. Abans de presentar-se als sacerdots, per rebre “l’alta”, es veuen sans, submergits en el missatge messiànic que Jesús ja va revelar als enviats de Joan Baptista: “Aneu a anunciar a Joan el que heu vist i sentit: els cecs hi veuen, els coixos caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten, els morts ressusciten, els pobres reben l’anunci de la bona nova.” (Lc 7, 22).

El Regne de Déu ha arribat, però només un dels deu leprosos, un samarità, un estranger, un no jueu, reconeix el Messies. És per això que torna a Jesús, tot agraint la salvació de Déu i donar-li la glòria que excel·leix …

Diumenge 27 de durant l'any - 3 d'octubre

2a Timoteu 1, 6 – 8


L’apòstol Pau va evangelitzar la població de Listra, i allà, entre els que es van convertir hi havia una família. No se’ns parla del pare, però sí de l’àvia (Loida), de la mare (Eunica) i del fill: Timoteu. El pare era grec, però no s’esmenta; en canvi, de les dues dones sabem que eren jueves.

I la gràcia de Crist va arribar a aquesta família, tan i tan estimada per l’apòstol; fins al punt que Pau destaca un detall del caràcter de Timoteu: les seves llàgrimes. Era un signe que corroborava la fe no fingida d’aquell que Pau havia conegut de jovenet i a la seva família; i que ara, en el càrrec de bisbe d’Efes, no per això havia deixat la seva entrega al Senyor ni havia perdut aquella sensibilitat que l’adornava. Per això Pau insisteix a recordar-li que tingui viva la fe per exercir el ministeri que li havia estat encomanat.

Els creients han de tenir una fe viva per a exercir la labor testimonial als seus familiars i veïns no creients. I per això cal que la súplica sigui:…