Comentaris Bíblics Interconfessionals

  LA TRANSFIGURACIÓN DEL SEÑOR JESÚS (MC 9, 2-10)   Para encontrar la clave de interpretación de este pasaje debemos observar su conjunto, no abordarlo como un islote sin conexiones fuera de él mismo. Concretamente, si echamos una mirada al capítulo anterior, nos encontramos con el famoso pasaje en el que Jesús pregunta a sus discípulos sobre lo que se dice de Él. Lo hace a dos niveles: primero, “¿quién dice la gente…?” y, después,  “¿y vosotros quién decís que soy Yo?”.   Pues bien, ahora en este pasaje de la Transfiguración, estamos ante el tercer nivel, ese que en cursos de idiomas o en pantallas de videojuegos llamamos el nivel avanzado. Porque ahora yo no es la gente ni son los discípulos los que responden. En la Transfiguración será Dios el que responda quién es Jesús, el Hijo de Dios.   Y es que estamos ante lo que llamamos una “teofanía”, es decir una manifestación de la gloria de Dios en su Hijo Jesús para mostrarnos que es Dios y hombre. Pero, ¡ojo!, no es Dios Padre ni

  Gn 9,8-15; Salm 24; 1Pe 3,18-22; Mc 1,12-15.   Déu compromès amb la vida sempre; amb Jesús..., i ara amb nosaltres també.   Pare nostre, que esteu en el cel:   Aliança amb Adam, i Noé, i Abraham, i Moisès..., ara nova aliança de Déu amb Jesús. Déu pare, Déu-amor..., també Déu-aliança que és Déu-compromís amb la vida de la creació i dels seus fills; i ara Déu es fa salvador ... «Jo faig la meva aliança amb vosaltres, amb els vostres descendents i amb tots els éssers animats que hi ha amb vosaltres, els ocells, el bestiar i tots els animals domèstics i feréstecs...   Jo faig amb vosaltres aquesta aliança meva: La vida no serà mai més exterminada   ...» (Gn). Déu és garantia de futur i motiu d’esperança; el nostre Déu és un Déu de vida, no de mort. Déu és sempre creador de vida.   Vingui a nosaltres el vostre Regne.   Jesús, …   es presentà… predicant la bona nova de Déu; deia: «Ha arribat l'hora i el regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la bona nova» ( Mc)

  Per Griselda Cos i Boada, Monja de Sant Pere de les Puel·les   LA COMPASSIÓ DIVINA I LA NOSTRA COMPASSIÓ HUMANA   Jesús, batejat i ungit per l’Esperit Sant al Jordà, segueix essent el personatge central d’aquest diumenge. I ho és també el leprós. Per a mi aquesta narració evangèlica se centra en  la compassió divina, sí, però també en la nostra compassió humana . El significat exacte del verb  Compadir  aplicat a Jesús, és el que millor em parla del cor del nostre Déu. El relat evangèlic d’avui comença amb l’acció del leprós: “s’agenolla i li diu: suplicant-lo: “Si voleu em podeu purificar” . Pregària humil i confiada!I l’evangelista Marc diu que, “Jesús, compadit, el tocà amb la mà i digué: Sí que ho vull. Queda pur”, mostrant-li amb aquest gest una gran tendresa, doncs t ocar un leprós   era un gest prohibit.  Però a Jesús quan una norma va en contra de la persona, no dubta a trencar-la. L’amor diví és molt sovint escandalosament misericordiós. Sense la misericò

  “Encarnar el evangelio". Marcos 1,29-39. El texto del evangelio que tenemos en esta semana es una preciosa escena que contiene nada más y nada menos que los elementos centrales del concepto de misión cristiana que encontramos en Jesús, en los discípulos, en el apóstol Pablo (1Cor 9,16s) y en el resto del cristianismo del primer siglo que luego llegó a ser el gran movimiento cristiano que ha llegado hasta nuestros días. Este concepto de misión puede ser resumido con la expresión "encarnar el evangelio" y tiene que ver sobre todo con la forma en la que Jesús se implicaba en la vida de las personas necesitadas y en como esta implicación impactó tanto la vida de sus discípulos, que ellos hicieron lo mismo y esto llegó a formar parte del ADN de la iglesia desde el principio hasta nuestros días. En esta escena vemos a Jesús que: a) escucha sobre la situación de la suegra de Pedro; b) se acerca a donde ella estaba; c) la toma de la mano; y d) la levanta, la sana y e