Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: gener, 2009

Diumenge 4 de durant l'any - 1 de febrer de 2009

Mc. 1, 21-28

No crec que sigui forçar el sentit del text substituir “ autoritat “ - la manera d’ensenyar el Senyor i que provoca estranyesa i admiració en els que l’envolten, per la paraula “rotunditat “ . Els escribes o mestres de la Llei no ho feien perquè així ja que es limitaven a transmetre les diferents opinions que els grans mestres havien pronunciat, tot el que més feien era interpretar la tradició i l’adaptaven a la situació que es presentava en cada cas, fins i tot es va popularitzar entre els rabins la dita “ quan tornarà Elies ja ens ho dirà “ quan entre ells no hi havia acord: no ensenyaven amb rotunditat perquè no gaudien d’autoritat, havien de parlar sempre per referència a un mestres anterior. La rotunditat de Jesús neix de que les seves paraules són la Paraula - tema constant en el fons de l’evangeli de sant Joan - .
I aquesta autoritat-rotunditat és manifestació de la irrupció del Regne de Déu en el mon, - naturalesa i història -, present des del co…

Diumenge 3 durant l'any - 25 de gener de 2009

Jonás 3:1-5 ; 10

En este pasaje podemos ver como Dios vuelve a emplear a Jonás a su Servicio. Que nos use indica que está en paz con nosotros ,Jonás tubo que humillar su corazón dentro de un gran pez en las profundidades marinas (Capítulo 2)por causa de su desobediencia.
Dios es misericordioso y grande en paciencia por eso en esta calidad volvió a dirigirse al profeta, pero Jonás ya había aprendido la lección y en esta ocasión no trató de eludir el mandato; todos debiéramos llamarnos Jonás porque podemos experimentar la misericordia y su gran paciencia y si miramos con fe al Señor nos daremos cuenta de cuantos fallos y errores todos hemos cometido sin que nuestro Dios nos niegue una segunda oportunidad, Jonás la aprovechó y confío en que nosotros seamos de los que aprenden de los errores para enmendarlos y que el arrepentimiento sea nuestro cambio de idea acompañando a la conducta para hacernos volver al deber cristiano.
Es bueno que consideremos el hecho del beneficio de la aflicción q…

Diumenge 2 de durant l'any - 18 de gener de 2009

1 Cor 6, 13c-15a i 17-20
Una de les característiques de l’estat conseqüència de la caiguda dels nostres primers pares, és la desconnexió entre el cos/ànima i l’esperit. Allò que “és apetitós i agradable a la vista” desperta el desig, condiciona la voluntat i fa de motor de l’acció. L’esperit (cf Gen. 2,7) ja no regeix la persona humana.
Despullat de l’esperit, el cos posseeix l’ànima com el seu instrument per la supervivència que, tanmateix, no li permet traspassar els seus propis límits. Arribat el moment, la pols torna a la pols; allò que animava el cos sembla dissoldre’s en l’energia còsmica, la persona “ja no hi és. Mai més ocuparà el seu lloc” (cf S 103/2, 16).
Déu el Logos, però, ens mostra un altre camí. Ell assumí tota la naturalesa humana, cos-ànima i esperit, la uní a la seva divinitat i prengué carn del si de Maria. Al desert, després de batejat al Jordà, ens mostrà la vertadera jerarquia de l’home interior: l’esperit, uní lliurement i voluntària a Déu, reprèn la direcció del …

Festa del Baptisme del Senyor – 11 de gener de 2008

Is 42, 1-4.6-7 Ps 28, 1-4.9-10 Ac 10, 34-38 Mc 1, 7-11

Acabant les festes de Nadal, en que hem contemplat Jesús infant, ens trobem amb Jesús ja adult, que, sense necessitar-ho, s'adreça a Joan per a rebre el baptisme. És la primera escena d'un tríptic que emmarca l'evangeli de Marc i proclama a Jesús com el Fill de Déu: en el baptisme, és el Pare qui ho anuncia al mateix Jesús Tu ets el meu Fill; en la transfiguració el Pare ho anuncia als deixebles, Aquest és el meu Fill, el meu estimat; escolteu-lo; als peus de la creu un centurió, un pagà, el reconeix aquest home era Fill de Déu.
És l'itinerari de la fe: reconèixer en Jesús el Fill de Déu, és un do de Déu que només prové de la convivència amb Ell, d'escoltar-lo, de contemplar-lo, i de reconèixer que no sóc digne ni de deslligar-li la corretja de les sandàlies.
Nosaltres, en el nostre baptisme, també vam sentir aquella veu de dalt estant que ens deia, Tu ets el meu Fill, el meu estimat.
Quin goig saber-nos estimats d…

Diumenge 2 després de Nadal

Efesis 1, 3-6; 15-18

Hi ha qui diu -i són molts- que els escrits de Sant Pau no tenen res a veure amb l'Evangeli. És a dir, que una cosa són els escrits dels evangelistes, i un altra cosa són els textos que s'atribueixen a l'apòstol, i que aquests, fins i tot, no segueixen la doctrina de nostre Senyor. Aquests cal dir-los allò que Jesús va dir als saduceus del seu temps: "Aneu equivocats perquè desconeixeu les Escriptures i el poder de Déu..." Quan volien enxampar-lo en alguna contradicció. Per tot hi ha falsos profetes i engalipadors que gosen discutir l'autoritat de la Bíblia: novel·les que pretenen se històriques (?); i també estudis, els autors dels quals escriuen sobre el Crist amb la finalitat d'omplir-se les butxaques de beneficis (no fa ni un parell d'anys que en vam tenir un d'aquests per aquests encontorns). Quan l'apòstol parla de l'elecció divina dels creients, i la carta als Efesis ho deixa ben clar, no fa altra cosa que creure …