Festa del Baptisme del Senyor – 11 de gener de 2008

Is 42, 1-4.6-7 Ps 28, 1-4.9-10 Ac 10, 34-38 Mc 1, 7-11


Acabant les festes de Nadal, en que hem contemplat Jesús infant, ens trobem amb Jesús ja adult, que, sense necessitar-ho, s'adreça a Joan per a rebre el baptisme. És la primera escena d'un tríptic que emmarca l'evangeli de Marc i proclama a Jesús com el Fill de Déu: en el baptisme, és el Pare qui ho anuncia al mateix Jesús Tu ets el meu Fill; en la transfiguració el Pare ho anuncia als deixebles, Aquest és el meu Fill, el meu estimat; escolteu-lo; als peus de la creu un centurió, un pagà, el reconeix aquest home era Fill de Déu.

És l'itinerari de la fe: reconèixer en Jesús el Fill de Déu, és un do de Déu que només prové de la convivència amb Ell, d'escoltar-lo, de contemplar-lo, i de reconèixer que no sóc digne ni de deslligar-li la corretja de les sandàlies.

Nosaltres, en el nostre baptisme, també vam sentir aquella veu de dalt estant que ens deia, Tu ets el meu Fill, el meu estimat.

Quin goig saber-nos estimats de Déu, saber-nos fills seus, anar de la ma del Pare (cf Is 42,6) construint el Regne!

Quin goig poder cantar amb el salmista la glòria de Déu, que fa sentir la seva grandesa vetllant per què la canya esquerdada no es trenqui, ni s'apagui el ble que vacil·la.

Quin goig poder proclamar amb Pere, a tots els homes, sense distinció de raça, origen o condició, que aquest és el nostre Déu!



Josep Anton Clua

Catòlic – Militant d’ACO

Comentaris