dimecres, 28 de gener de 2015

Diumenge 3 de durant l'any - 25 de gener


Mc 1, 14-20


 En aquest missatge, Marc ens explica el començament del Ministeri de Crist a Galilea i la crida dels quatre primers deixebles.

Hi va haver tres viatges d´evangelització a Galilea en els que Crist va portar el seu missatge a arreu d´aquella regió. Marc explica en aquests versets el primer dels seus viatges.

Jesús apareix a Galilea desprès que Joan Baptista fos tancat a la presó. Jesús els hi diu que el temps ja s´ha complert referint-se a que l´etapa preparatòria durant l´Antic Testament havia acabat segons els plans de Déu. Hem de tenir en compte que el temps de Déu no es correspon en absolut amb el temps dels homes, Déu té el seu temps. Quan finalitza el temps segons Déu, Ell envia al seu Fill amb la missió de que realitzi el seu Ministeri amb els homes.

Jesús exhorta al penediment és a dir a un canvi de mentalitat i a creure en el Evangeli, a creure que s´atansa el regne de Déu amb l´adveniment del Messies.

En aquest primer viatge a Galilea va veure a Simó i al seu germà Andreu que llançaven la xarxa a la mar perquè  eren pescadors. Els crida perquè el segueixin i reparteixin les bones noves entre els homes de manera que tinguin Fe en que arriba el Messies anunciat. Esl dos germans deixen les xarxes és a dir la seva vida anterior i segueixen a Jesucrist. Poc temps desprès trova també a Jaume fill de Zebedeu i el seu germà Joan que també eran pescadors i estaven adobant les xarxes. Tot seguit els va cridar i ells van deixar al seu pare i van anar darrera d´Ell.

Veiem que Jesús els hi fa canviar els peixos per els homes de manera que els hi demana que llencin les xarxes per guanyar homes, tot i que Ell sap que no tots quedaran adherits a les xarxes.
                                                          
Margarita Barranco

En 

diumenge, 18 de gener de 2015

Diumenge 2 de durant l'any - 18 de gener


Jn 1, 35-42: Els primers deixebles

Llegint i meditant aquest text de l’Evangeli segons sant Joan em vénen a la ment diverses idees:

·         Una d’elles és la importància del testimoniatge a l’hora de conèixer i reconèixer Jesús. Joan Baptista presenta Jesús als seus deixebles. Un d’aquests, Andreu, presenta Jesús al seu germà Simó (Pere).

·         Una altra idea és la del seguiment. Aquests personatges, una vegada algú els ha presentat Jesús el segueixen.

·         Una altra idea és el reconeixement de Jesús com a Messies.

·         Àdhuc no podem passar per alt la importància del diàleg, primer entre ells (Joan i els seus deixebles; Andreu i el seu germà, ...) i després aquests personatges amb Jesús.
Una vegada coneixen Jesús aquests homes estableixen amb Ell una relació personal, li preguntes coses, volen saber on viu, etc.

A aquest text de l’Evangeli Jesús és presentat com:

·         Anyell de Déu,
·         Rabí (mestre),
·         Messies, Ungit, ...

Aquest Evangeli ens manifesta també que en la trobada amb Jesús, en l’encontre amb el Crist  és on nosaltres trobem la nostra veritable identitat, la nostra essència. És l’encontre amb Jesús el que ens fa ser qui veritablement som. Per això és tant important (i avui més que mai) el nostre anunci de que la trobada amb Jesús ens fa ser nosaltres mateixos i ens dóna la nostra identitat més íntima i autèntica. No obstant, al voltant nostre moltes persones no coneixen Jesús. Nosaltres hem de ser com aquest primers deixebles que quan coneixen Jesús no s’ho poden callar, hem de ser com Joan Baptista qui presenta Jesús als seus deixebles, coneixent del cert que l’abandonaran a ell i seguiran Jesús.

Demanem a Déu que nosaltres seguem capaços, també, de reconèixer aquest Jesús i donar-lo a conèixer a tota aquella persona que s’acosti a nosaltres.



Mª Angustias Rodríguez (una feligresa)

dimecres, 7 de gener de 2015

Baptisme del Senyor - 11 de gener

Marc 1,7-11

Entre altres coses, trobo que aquest text ens planteja al menys quatre reptes per les nostres vides:
En primer lloc, ens afirma la grandesa de Jesús.  Inclòs un profeta de l'alçada de Joan Baptista no és prou digne ni tan sols de tocar-li les sandàlies.  Els homes poden batejar amb aigua, però només Jesús ho fa amb l'Esperit Sant. I, tant l'Esperit que baixa cap a Ell com la veu del Pare des del cel testifiquen que Ell és Fill de Déu.
Reconeixem la seva grandesa a les nostres vides i confiem en Ell?  Que Ell és el nostre Salvador i que no hi ha cap dificultat més gran que Ell?
En segon lloc, veiem dos exemples de humilitat.  Primer, és Joan qui reconeix la seva petitesa davant Jesús, i després és Jesús qui es deixa batejar per Joan.
I nosaltres?  Sabem veure la grandesa i les habilitats dels altres com Joan?  Sabem honrar i valorar als demés, encara que siguin més febles, com ho fa Jesús?
I què és allò de ser batejats amb l'Esperit Sant?  Hi ha una certa diversitat de pensament entre els cristians sobre què vol dir això i com ho aconseguim.  Els passatges del Nou Testament que parlen de gent batejada amb l'Esperit, però, parlen de gent que es queda canviada per sempre.  Es converteixen en deixebles valents de Jesús fins a la mort. 
I nosaltres?  Hem tingut una experiència amb l'Esperit Sant que ens va deixar marcats per sempre?  L'Esperit ha baixat cap a nosaltres?
Finalment, trobo molt interessant les paraules de Déu Pare al Seu fill.  Al mont de transfiguració diu gairebé el mateix.  Quin efecte haurien tingut aquestes paraules en Jesús en la seva humanitat?
Quin efecte tindria per tu i per mi, escoltar del nostre Pare que som fills d'Ell i els Seus estimats i que n'està orgullós de nosaltres?  Cerquem la veu de Déu?
"Les meves ovelles escolten la meva veu," diu Jesús. (Joan 10,27)

Senyor Jesús, reconeixem que ets el Totpoderós i més gran que qualsevol problema.  Et convidem a prendre el control de la nostra vida, i decidim confiar en Tu.  Bateja'ns amb el Teu Esperit, ensenya'ns a honrar i aixecar als demés i dóna'ns unes vides marcades per el Teu amor i poder.
Pare Sant, gràcies per estimar-nos i fer-nos fills Teus.   Ajuda'ns a parar i escoltar la Teva veu, perquè ets el nostre Déu i nosaltres també t'estimem.  Amén.


David Rhoton
Comunitat Cristiana La Vinya – Gavà

dilluns, 5 de gener de 2015

Diumenge segon després de Nadal - 4 de gener de 2015


JUAN 1: 1-18

El evangelio de Juan fue escrito sobre el año 90 de nuestra era. Los otros evangelios (los llamados Sinópticos) ya estaban escritos; Mateo lo había hecho para los judíos, Marcos para el orbe griego, y Lucas para el mundo romano. Pero… había nacido un nuevo “grupo”… los Cristianos, la Iglesia! … y Juan se había dado cuenta: “Voy a contárselo también a ellos.”

El aspecto Trinitario de Dios siempre ha sido complejo para el hombre. Pero así ha querido Él revelarse. En Isaías 6:8 tenemos una de aquellas conversaciones de la Trinidad: “¿Quién irá por nosotros?”, y la respuesta del Cristo de Dios: “Heme aquí, envíame a mí.”

Juan recoge todo aquello, y tras presentar al precursor del Mesías: Juan, el Bautista (vers. 6-7-8 y 15); nos indica de la importancia y la eternidad del Verbo (acción) Divino. Y en tan pocos versículos (dieciocho) le llega a presentar como el Verbo (1) (al costado, y también siendo Dios); Jesucristo (17) y el Unigénito Hijo (18)… Casi nada!

Cristo fue el Creador (2 y 3), la vida en Sí mismo (4), la única Luz válida (4), y el dador de la Gracia y la Verdad (16 y 17)…y digamos un segundo…Casi nada!

Es el único Dios Engendrado…eso es lo que nos dice la frase “unigénito Hijo” (18). Y…al ser “Dios mismo” nos da a conocer lo que Él desea que sepamos acerca de su Persona.

“Aquel Verbo fue transformado en carne, y habitó (textualmente: puso su tabernáculo) entre nosotros… (14).

¿Y para qué quiso hacer todo eso? Los “suyos” no le recibieron!...su “antiguo pueblo” le despreció (10-11 y 15). ¿Por qué siendo Dios se despojó de sí mismo, tomando forma de siervo, rebajándose a la semejanza humana, y estando en esa condición, se humilló de tal manera obedeciendo la voluntad divina hasta llegar a una muerte de cruz? (Filipenses 2:5 a 8).

Pues…el texto nos dice claramente que…para que tengamos el privilegio del poder ser hechos “HIJOS DE DIOS”. Lo que podemos llegar a ser! (12)

¿Y cómo se consigue esto?...qué versículo más grande…simplemente…CREYENDO… “creyendo en su Nombre” (12).

“a todos los que le reciben, a los que creen en su nombre, les da la potestad de ser hechos hijos de Dios” (12)

Entonces… ¿no todos son (somos) hijos?...pues volvamos a leerlo…el texto no lo dice así…

Quizás sería bueno el que separáramos lo que quiere decir ser “criatura” (creación) de Dios; del ser “hijos de Dios”. Pero, ante lo dicho…pensemos en esta importante pregunta: ¿Tú qué quieres ser…creación o hijo?...Porque, desde luego, hay diferencia…

HIJO!!...¿hijo?...pues piensa, analiza, y…cree en Él.

Dios te bendiga.

Luis Brull