Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: desembre, 2011

Solemnitat de la Mare de Déu - 1 de gener

Nombres 6,22-27

Fixeu-vos que aquest passatge comença amb Déu i termina amb Déu.
Ell té un desig: beneir al Seu poble. Perquè ens estima.
Ell pren la iniciativa, ens truca a col·laborar amb Ell i ens mana a proclamar aquesta paraula de benedicció.
Moisés ho ha de dir a l'Aaron i als seus fills. Aaron i els seus fills ho han de dir a tot el poble. I, el poble de Déu, com "reialme sacerdotal i nació santa" (Èxode 19,6) ha de transmetre aquesta benedicció a la resta del món perquè es complexi la promesa feta a Abraham, "en tu seran beneïdes totes les famílies de la terra." (Gènesis 12:3)
Voldries sentir més de la Seva presència amb tu, protegint-te i cuidant de tu, en aquest nou any?
Voldries veure'l a Ell i al Seu camí per a tu amb més claredat i gaudir més del Seu amor i gràcia envers tu?
Voldries sentir com es fixa la Seva mirada damunt teu, recordant-te que sap exactament qui ets i què t'està passant, i que t'ompli de nou de pau i confiança?
Doncs, rep aqu…

Nadal del Senyor - 25 de desembre

Is 52, 7-10 ; Sl 98 (97) 1-6 ; Hb 1, 1-6 ; Jo 1, 1-18


Les lectures que la litúrgia romana ens ofereix per a l’anomenada missa “del dia” són molt eloqüents. El pròleg de Joan presenta el sentit més profund del misteri de l’encarnació, del qual Nadal és una important conseqüència.

El més important no és que Jesús neixi sinó que Déu s’encarni. Cal que ens adonem de què celebrem. Celebrem l’aniversari del naixement a Betlem de Jesús de Natzaret, un personatge clau en la història de la humanitat, una festa molt arrelada en la tradició, un dia entranyablement familiar, que comporta un bon àpat i, en molts casos, un intercanvi de regals. Probablement tot una mica barrejat. Fins i tot moltes persones que es defineixen com a no creients celebren la festa i quasi tothom tendeix a sentir-se solidari, més encara, fa accions solidàries. Magnífic!

Els cristians celebrem tot això però hem d’anar més a fons. No ens podem quedar, evidentment, en el consumisme desenfrenat, ni en la tendresa una mica bleda…

Diumenge 4 d'Advent - 18 de desembre

Anuncio del nacimiento de Jesus. Un milagro o un mito? (Lucas 1:26-38)


Quiero comenzar resaltando la fidelidad y amor de Maria hacia su Señor, que no es otra cosa la que deja entrever con las palabras del vv 38 (He aquí la sierva del Señor; hágase conmigo conforme a tu palabra). Dios ama a toda creatura, pero se sirve de todos aquellos que le aman y le buscan en espíritu y en verdad. (deberías indagar que es en espíritu y en verdad), Esta era Maria había dedicado, consagrado su vida al Señor, por esto en un momento de su vida de su juventud recibe u obtiene el privilegio mas hermoso que pudo tener mujer alguna la de traer al mundo a Jesus el Salvador de la humanidad, cuan hermoso seria que cada uno de nosotros pudiéramos escuchar estas palabras: Maria no temas, porque has hallado gracia delante de Dios.

Un milagro, por supuesto que es un milagro y no un mito, todo esto es historia y es mas la concepción única de Jesus no fue un mero milagro en si mismo, fue también el cumplimiento de la…

Diumenge 3 d'Advent - 11 de desembre

En la segona lectura sant Pau - 1 Tes. Que és l’escrit com a tal el més antic i primer de tots els del Nou Testament- amb una senzillesa de llenguatge, que no vol dir simplicitat de raonament- fa servir tres vegades la mateixa paraula grega, que en les nostres traduccions varien poc: incessantment, sense parar, contínuament, en tota ocasió... es l’ actitud, per tant arrelada a la profunditat de cada persona i que expressa una font de la que no paren de rajar gratituds al Pare per Crist i en Crist : . 1:2, 2:13 i 5:17 ( el del fragment d’avui ).

Pau, identifica pregària amb gratitud al Pare i per la seva pròpia dinàmica, la pregària no pot ésser un acte puntual embolcallat amb l’oblit de Déu que és presència amorosa constant i total [1] . Encara que la condició humana és feta de fragments i intervals, parèntesis i buidors que , tristament es fan presents i sovint angoixants , quan tenim la sensibilitat interior tocada per l’Esperit, (” l’aire que respirem és Crist “ , st. Antoni abat di…

Diumenge 2 d'Advent - 4 de desembre

Mc 1, 1-8; 2Pe 3, 8-14, Is 40, 1-5 i 9-11.


El que en Església anomenem escatologia ve a ser com una dimensió nova de tota vida: la presència dels temps futurs, dels temps més enllà del temps, en el present d’ara mateix. L’Església no és solament en camí vers al Regne, sinó que ja és en glòria i poder a la dreta del Pare. La percepció de les realitats del futur “ja visibles” i “encara no realitzades” fan nèixer un sentiment de “nostàlgia ecatològica”: El Regne de Déu és quelcom que arriba, i per això la veu d’Isaîes i del Precursor convoquen a la conversió, però també és quelcom que és dins nostre (Lc 17, 21), i és també el que vindrà en plenitud i en glòria, la visió mateixa de la Gràcia Increada, la participació en la vida divina. Tot instant és la darrera hora.

Isaïes predicà la vinguda en la carn del Déu Vivent, la consolació aportada per l’Ungit de Déu, el Mesies, que ve en la carn. Sant Joan Baptista és la darrera baula d’una cadena mai ha deixat de saber que el Regne del Cel és a…