dilluns, 27 de gener de 2014

Diumenge 3 de durant l'any - 26 de gener

1Co 1: 10-13, 7


Crec que tots els creients en el Fill Unigènit de Déu al llarg de la Història, des de fa aproximadament  2014-2017 anys, sembla que va haver un error a l’hora de confeccionar el calendari Gregorià que és amb el qual ens datem, ens hem de plantejar el Veritable Evangeli. Creure, Sentir, Viure i no seguir doctrines i/o persones que ens puguin portar a error. És en el cor de cada creient on ha de brotar, ser Església-Eklesia-Cridat per Déu, és un mateix Sentir i Seguir el Veritable i Suprem Sobirà, qui ens va donar el seu Fill per salvar-nos. Que Bo que és Déu.

Benediccions.



                                              Josep Lluís Agulló

diumenge, 19 de gener de 2014

Diumenge 2 de durant l'any - 19 de gener

Jn 1, 29-34


Després de l’episodi del baptisme de Jesús, llegit el diumenge passat, l’església ens proposa avui aquest evangeli. Els protagonistes són els mateixos de la setmana passada: Jesús, Joan Baptista, l’Esperit Sant, Déu Pare i el públic al qual va adreçat el relat, els jueus dels temps immediatament posterior a Jesús, la resta del món, nosaltres ...

Joan ens presenta Jesús de Natzaret com aquell qui ha de batejar amb Esperit Sant, com l’Anyell de Déu que ve a llevar el pecat del món, pagant amb la seva pròpia vida pel pecat de la resta dels homes, pels nostres pecats.

Per segona vegada Joan reconeix Jesús. Recordem la visita de Maria a Elisabet (mare de Joan) la seva cosina, quan el seu fill exulta de goig dins seu en escoltar la salutació que adreça Maria a la seva mare.

Ara, adults tots dos (Joan i Jesús), en plena realització del seu ministeri Joan i en els inicis de la seva vida pública Jesús, s’esdevé una altra trobada entre tots dos. Potser l’última de les seves vides, però també, potser, la més fructífera i encoratjadora per a nosaltres.

Joan es fa ressò de l’encàrrec de Déu mateix. Joan ens presenta Jesús des del mateix encàrrec de Déu. Déu l’ha enviat a ell a batejar amb aigua, a preparar el camí a AQUELL que ha de batejar amb Esperit, per què és el Fill de Déu.

Sabem nosaltres realment reconèixer Jesús tal com Joan Baptista ens el presenta? Creiem que Jesús és veritablement l’Anyell de Déu que lleva el pecat del món? Som nosaltres capaços de fer com Joan apartant-nos per a deixar pas a Jesús? O tenim de vegades la temptació de voler ocupar el seu lloc per a ser (nosaltres) valorats, respectats i admirats?

Prenguem exemple de Joan i deixem el camí lliure a Jesús, que bategi i ens bategi amb l’Esperit Sant per així poder ser dignes seguidors seus.



                                                        Mª Angustias Rodríguez (feligresa)



diumenge, 12 de gener de 2014

Baptisme del Senyor - 12 de gener

Homilies del Parenostre - Breviarium totius evangelii (TERTULIÀ, De oratione, PL 1,1153).
Diumenge Baptisme de Jesús - A (12-01-2014): Is 42,1-4.6-7; Salm 28; Ac 10,34-38; Mt 3,13-17.

Un dia Jesús pregava en un indret. Quan hagué acabat, un dels deixebles li demanà: «Senyor, ensenyeu-nos una pregària... Jesús els digué: «Quan pregueu digueu:... (Lc 11,1ss).

Pare nostre, que esteu en el cel:

Un cop batejat, Jesús sortí de l’aigua a l’instant. Llavors el cel s’obrí i veié que l’Esperit de Déu baixava com un colom i venia cap a ell, i una veu deia des del cel: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut» (Mt). Una presentació oficial de Jesús a Israel i al món. Jesús ambaixador, plenipotenciari de Déu, representació de Déu, Déu mateix. Ara a Déu el trobem expressat en Jesús. Déu, ara, es fa present en l’acció solidaria, humana i humanitzadora, de Jesús per al món. Jesús és acció salvadora de Déu en la història. El Déu Pare es revela en el Fill estimat; una relació que revela el seu projecte generador de vida i promoció humana, com fa qualsevol pare i mare; ara som fills en el Fill.

Sigui santificat el vostre nom.

Doneu al Senyor fills de Déu, doneu al Senyor glòria i honor, honoreu el Senyor, honoreu el seu nom, adoreu el Senyor, s’apareix la seva santedat (Sl). La santedat són les perfeccions que es manifesten, i ara aquesta santedat de Déu es torna acció, història, compromís encarnat, en Jesús. La seva glòria és la nostra dignitat de fills i germans. "Perquè la glòria de Déu és que l’home visqui, i la vida de l’home és la visió de Déu” (sant Ireneu de Lió, Adversus haereses, 4,20,7).

Vingui a nosaltres el vostre Regne.

Això diu el Senyor: «Aquí teniu el meu servent, de qui he pres possessió, el meu estimat, en qui s’ha complagut la meva ànima. He posat en ell el meu Esperit perquè porti el dret a les nacions. No crida ni alça la veu, no es fa sentir pels carrers, no trenca la canya que s’esberla, no apaga la flama del ble que vacil·la; porta el dret amb fermesa, sense defallir, sense vacil·lar, fins haver-lo implantat a la terra, fins que les illes esperin les seves decisions». Jo, el Senyor, t’he cridat bondadosament, et prenc per la mà, t’he configurat i et destino a ser aliança del poble, llum de les nacions, per tornar la vista als ulls que han quedat cecs, per treure de la presó els encadenats i alliberar del calabós els qui vivien a la fosca» (Is). La voluntat creadora de vida de Déu ara es fa voluntat salvadora de la vida, de la vida tocada pel sofriment i la marginació; una voluntat expressada en el seu servent, Jesús: justícia, no violència, acció alliberadora de totes les marginacions humanes. Una salvació tan humana i humanitzadora: “Cuanto más humano, más divino” (Mons. Lorenzo de Teziutlan).

Faci’s la vostra voluntat, així a la terra com es fa en el cel.

En aquells dies, Pere prengué la paraula i digué: «Ara veig de veritat que Déu no fa diferències a favor d’uns o altres; Déu acull tothom qui creu en ell i fa el bé, de qualsevol nacionalitat que sigui. Ell va adreçar la seva paraula al poble d’Israel, anunciant-li la nova feliç: la pau per Jesucrist, que és Senyor de tots»... Parlo de Jesús de Natzaret. Ja sabeu com Déu el va consagrar ungint-lo amb Esperit Sant i amb poder, com passà pertot arreu fent el bé i donant la salut a tots els qui estaven sota la dominació del diable, perquè Déu era amb ell» (Ac). Ara, Déu Pare de tots. La seva voluntat és salvació universal; tots som persones, davant d’ell germans, estimats per igual. Fer el bé, estimar, és el que ens acredita davant d’ell com a fills. Un Jesús per a tots, que de la seva acció se’n beneficiï tota la terra, el seu Regne és consol per a tots els pobles. Ja no hi ha diferències justificables que ens permetin oblidar cap ésser humà.

L’Esperit del Parenostre avui...

El món és gran; la pluralitat i diversitat de formes i maneres de vida, amb tots els seus atributs, manifesten la riquesa i creativitat de l’amor de Déu. Déu dóna la vida a tots per igual sigui on sigui i a tothom per igual; després som nosaltres a crear les diferències i les desigualtats; per això el límit de l’acció de Déu és la nostra llibertat. Jesús és fraternitat per al món que trenca barreres i desigualtats, i posa la fraternitat com a repte.

Mn. Miquel García Bailach