Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: maig, 2018

La Mare de Déu en l'Església - 27 de maig de 2018

P rotectora dels cristians, mitjancera constant davant el Creador! Des de l’inici de la vida pública del seu Fill, Maria intercedeix per nosaltres: “No tenen vi”. I, abans com ara,ens diu: “Feu el que Ell us digui!”. Irina Gorainoff , al seu llibre la vida de Sant Serafí de Sarov , escriu: “Hi ha moltes maneres de no tenir fe...La pitjor és la de tenir una fe racional i enraonadora. Certament no està pas exclòs que la fe pugui ser defensada amb l’ajuda de la raó, però per això cal que la intel·ligència, en estat de gràcia, es nodreixi de les profunditats de la vida divina. Quan s’asseca aquesta font, comença el racionalisme religiós que correspon a les paraules de sant Pau. “Si algú creu conèixer alguna cosa, encara no ho coneix com ho hauria de conèixer” (1Cor 8, 2)”. Els Sants Pares i els himnògrafs dels primers segles, diuen una i altra vegada que tot retòric queda mut davant el misteri de la Mare de Déu, que els filòsofs esdevenen ignorants, que tota llengua humana és incap

Santíssima Trinitat - 27 de maig de 2018

Dt 4,32-34.39-40; Salm 32; Rm 8,14-17; Mt 28,16-20. Déu també és amor, també necessita estimar i ser estimat. Pare nostre, que esteu en el cel: ... si mai s’ha sentit dir que un poble hagi escoltat la veu de Déu... com tu l’has escoltada..., que cap déu hagi intentat d’anar a treure per a ell un poble... Reconeix avui que el Senyor és l’únic Déu... (Dt). És la revelació d’un Déu que surt de si mateix abocat en nosaltres, i alliberador per nosaltres del no-res i de tota situació de mort. Déu-Amor generador de vida. Ens estima. És el nostre Déu? La terra és plena del seu amor. La paraula del Senyor ha fet el cel, amb l’alè de la boca ha creat l’estelada, a una paraula seva, tot començà, a una ordre d’ell, tot existí... Que el vostre amor, Senyor no ens deixi mai... (Sl). Ho sabem, la vida és possible gràcies a qui ens estima, a qui ens ha estimat primer; la vida, la creació sencera, és espai del Déu-Amor que ens genera, revelació d’un amor que ens fa; l’hauríem de

Diumenge de Pentecosta - 20 de maig de 2018

(El Grup Estable de Diàleg i Consell Ecumènic en les conclusions de la darrera reunió, vam decidir que en els temps forts, tot i que no coincidim tots en un mateix calendari, sí coincidim en la seva vital importància per la nostra fe i, per tant, aprofitarem l’espai del Blog, perquè els membres que vulguin del grup facin les reflexions que considerin més adients.)   Pentecostés es la fiesta en que somos enviados, bajo el influjo del Espíritu, a continuar con la misión de Jesús. A diferencia de Babel, Pentecostés es la fiesta del encuentro y del reencuentro con los demás y también es tiempo de la escucha atenta del hermano y del Señor. Vivimos tiempos convulsos donde los acontecimientos se suceden a toda velocidad, no tenemos tiempo para el sosiego y la reflexión. Como seguidores de Jesús  también nosotros vivimos mirando el futuro pero olvidando vivir el presente. Urge por tanto, prestar oídos atentos a la voz de Dios. Pentecostés es un tiempo para la reflexión pausada y seren

Ascensió del Senyor - 13 de maig de 2018

Ac 1,1-11; Salm 46; Ef 1,17-23; Mc 16,15-20. “Déu es fa home perquè l’home es faci Déu” (Sant Atanasi). Avui ja ens fem Déu. Pare nostre, que esteu en el cel: ... fins al dia que fou endut al cel... (Ac). ... fou endut al cel i s’assegué a la dreta de Déu (Mc). Jesús torna al Pare-Déu. Però... tornarà (Ac). Jesús és el camí per on el Pare ens ve i per on l’home hi va, per on hi transitem, Déu i nosaltres, i ens trobem. «Espereu aquí la promesa del Pare... vosaltres... sereu batejats amb l’Esperit Sant» (Ac). El que Déu ens dóna és l’Esperit Sant, el que ell és, els seus atributs de pau, i justícia, i amor, ... la seva vida que ens fa fills. Vingui a nosaltres el vostre Regne. Déu puja en mig d’aclamacions..., que és rei de tot el món... Déu regna sobre les nacions, Déu seu al tron sagrat (Sl). Victòria de l’amor, de l’Amor..., finalment l’amor regna..., regnarà. ... després de confiar, en virtut de l’Esperit Sant, la seva missió als apòstols que

Diumenge 6 de Pasqua - 6 de maig de 2018

Fets 10,25-26.34-35.44-48; 1Jn 4,7-10; Jn 15,9-17 Estem rodejats del’alegria i de la bellesa de la Pasqua. En aquestes lectures trobem paraules d’una gran bellesa i poderoses per descriure la nostra fe i al nostre Déu personal. Al mateix temps hem d’estar vigilant perquè, com que ens resultan tant familiars, correm el perill de dir-les com si fossin paraules obsoletes. En la primera lectura trobem com amb l’amor que Pere sentia va ser capaç de creuar les seves fronteres culturals i religioses amb un esperit de discerniment. Els deixebles van haver d’admetre noves comunitats que estaven més enllà de les seves pròpies normes culturals i confort. Van haver de reconèixer que la comunitat creixent no era només una reproducció de la comunitat jueva que ja existia. Cal pensar que ells mateixos estaven sorpresos de què l’Esperit Sant s’anés derramant sobre estrangers no batejats, ja que als éssers humans, generalment, ens agrada dependre de l’ordre i els patrons perquè donen sensació