dijous, 25 de maig de 2017

Ascensió del Senyor - 28 de maig del 2017


Mt 28, 16-20

La situació  de les nostres comunitats cristianes és difícil enmig de una societat que viu a esquenes de Déu. Ser cristià, “no està de moda”, viure la nostra fe implica caminar en contracorrent, perquè seguir a Jesús i compartir la Bonanova implica col·lisionar amb els valors de la nostra societat. Per tant, en aquests moments sorgeixen preguntes que hem de respondre: on i com reafirmar la nostra fe en aquests temps de crisis?, Què hem de fer les comunitats de Jesús? què és l´essencial en les nostres vides? Nosaltres com aquells deixebles també estem convocats per Jesús per orientar-nos en la nostra tasca i per afirmar i sostenir la nostra fe. Molts de nosaltres, també, vacil·lem davant les paraules de Jesús, la nostra fe és fràgil i petita: però Jesús no ens retreu res, ens anima a treballar perquè el món hi hagi homes i dones que visquin com a veritable deixebles de Jesús. Seguir a Jesús és ,abans de res, una experiència vital profunda que transforma la nostra ment i cors. Només amb l'ajuda de l'Esperit Sant podem anar en contracorrent, viure vides orientades a la missió de compartir i viure l'evangeli de la pau. Amén

Germán López Cortacans


dissabte, 13 de maig de 2017

Diumenge 5 de Pasqua - 14 de maig del 2017

                 CAMINO-VERDAD-Y VIDA

                           (JUAN 14 : 1 a 12)

 “Voy a preparar lugar para vosotros...y sabéis a donde voy”...(versículos 2 a 4).
 Y Tomás descubrió un doble problema en esas palabras. Si no sabían el destino, ¿cómo iban a conocer el Camino? (5).
(6)        El “camino” tiene una especial importancia por causa del contexto. Ya venía Jesús indicando que si no es “a través” de Él...(recordemos que es La Puerta).
 Y, siendo la Verdad,es por éso que hace al camino, seguro y fiable. La realidad que lleva a la Vida.
 “Nadie VIENE” (erjetai - 3ª persona singular presente indicativo medio). Hay que traducir por “VIENE”; porque ése verbo (bien traducido) coloca a Cristo JUNTO a Dios.
 Nadie puede allegarse al Padre a no ser por la percepción de la verdad y la participación de la vida que en su Hijo se revela a los hombres. Conocer al Hijo, constituye el conocimiento de Dios.
 “Si me habéis conocido,conoceríais también a mi Padre” (7). y Felipe, consciente de que conocía a Dios, pero no en ese sentido tan íntimo que Jesús estaba apuntando ; le ruega: “Pues...¡muéstranos al Padre!” (8).
 Y jesús le reprochó...”oye...que dar a conocer al mismísimo Dios, ha sido toda mi misión”; “¿aún no te has dado cuenta de que el Padre y Yo, SOMOS UNA SOLA ESENCIA ?.
 Todo lo que Jesucristo hablaba venía de esa especial relación Padre-Hijo. Y todas sus obras y maravillas eran la demostración de que el Dios Trino moraba en Él. Moraba y actuaba por medio de Él (9 a 11).
 Y una última aclaración...Se lee que Jesús dijo que “los suyos” iban a hacer mayores obras que las de Él (12). ¿Puede ser éso posible?...¿podemos hacer aún mejores (y mas grandes) señales que las que Jesús hizo cuando estuvo entre nosotros?.
 Nuestras obras jamás podrán superar a las realizadas por Él en calidad, pero sí lo pueden hacer en extensión ; nos bastaría con sumar la cantidad mas los años mas los creyentes, de todos los tiempos. El Señor así nos lo dejó escrito.
  Bendiciones.

                                                                                          Luis Brull

          

dissabte, 6 de maig de 2017

Diumenge 4 de Pasqua - 7 de maig del 2017


Jo 10, 1-10

L'evangeli que comentem avui és una mica difícil, de fet els mateixos deixebles reconeixen que no l'entenen, però ens deixa tres frases de Jesús molt suggeridores:

«Jo sóc la porta de les ovelles» (v. 7)
«Els qui entrin passant per mi, se salvaran de tot perill, podran entrar i sortir lliurement i trobaran pasturatges» (v. 9)
«He vingut perquè tinguin vida i en tinguin a desdir» (v. 10)

En un moment que veiem com moltes comunitats envelleixen, com molts joves no saben ni han sentit parlar de Jesús de Natzaret, com moltes celebracions exequials esdevenen cerimònies civils, en aquest moment d'aparent replegament, sentim com Jesús ens recorda l'essencial: «Jo sóc la Porta».

L'accés a la Fe no és un accés sociològic, ni familiar, ni educatiu, és un accés a la Porta, a la trobada personal amb Jesús Ressuscitat, Ell és la porta d'entrada a la Fe. Molts dels qui llegiu aquestes paraules heu travessat la porta de la Fe. Travessant el Crist, ens hem revestit d'Ell, adoptem en la nostra vida les mateixes actituds de Crist Bon Pastor. Pere Casaldàliga deia: «La nostra vida és l'únic evangeli que molta gent llegirà». Cal que en la nostra vida els altres descobreixin la Bona Notícia (això vol dir Evangeli) que el Crist és viu, i ens dóna vida i vida a desdir.

Nosaltres, avui som cridats a ser aquell que acompanya la gent del seu voltant(familiars, amics, companys de treball o estudi,...) fins al Ressuscitat, fins al qui és la Porta i els convida a traspassar junts la porta, a trobar-se amb el Crist i deixar-se transformar per Ell, i així entrar a formar del gran ramat que és l'Església de Crist, d'aquest ramat que alimenta la seva existència en les pastures de l'amor a Déu i als germans.

Comuniquem aquesta joia i aquesta esperança. Hem estat cridats a la Vida, convidem a participar de la Vida.


                            Mn. Josep Anton Clua, Diaca