Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juny, 2018

Naixement de Sant Joan Baptista - 24 de juny de 2018

Quan se li va complir el temps, Elisabet tingué un fill. Els veïns i els parents sentiren a dir que el Senyor li havia mostrat el seu amor, i tots la felicitaven. Al cap de vuit dies es reuniren per circumcidar l'infant i volien que es digués Zacaries, com el seu pare. Però la seva mare s'hi va oposar dient: --No! S'ha de dir Joan! Ells li replicaren: --Però si no hi ha ningú de la família que porti aquest nom! Llavors feren senyes al pare i li preguntaven com volia que es digués. Ell va demanar unes tauletes i va escriure: «El seu nom és Joan.» Tots van quedar meravellats. A l'instant Zacaries va recobrar la paraula i començà a beneir Déu. Un gran respecte s'apoderà de tots els veïns. La gent parlava d'aquestes coses per tota la muntanya de Judea, i tothom qui ho sentia ho guardava en el seu cor i es preguntava: «Què serà aquest infant?» Realment, la mà del Senyor era amb ell. L'infant creixia i s'enfortia en l'Esperit, i va viure al

Diumenge 11 de durant l'any - 17 de juny de 2018

Evangeli de Marc 4, 26 - 34 Heus ací una paràbola de Nostre Senyor:   El gra de mostassa ; paràbola que trobem narrada només a l'Evangeli de Marc. Aquesta llavor tan remenuda, ell la va aprofitar per mostrar-nos la importància d'allò que en aparença és petit. Per tant, així ho veiem en l'opinió de la gent sobre aquest minúscul gra: és tingut com a cosa petita, proverbial, diríem, i tant!. Una cosa sense entitat, al cap i a la fi, com a exemple de poca consideració. Ens trobarem, però, que ben aviat haurem canviat de parer, ja que l'Escriptura ens ensenya, i les paraules de Jesús en són la prova, que les coses minúscules, i aquesta en especial, no han de ser tingudes com a coses inferiors i, ni de cap manera, menyspreades... Fixem-nos, per un moment, en com ha d'estar constituïda l'Església de Jesucrist. Mirem-la talment com si contempléssim la formació d'una família humana: Un home i una dona, els dos principals i necessaris elements que han de c

La Llei de Jesús és guaridora

Marc 2:23-3:6 Un dissabte, Jesús passava per uns sembrats. Tot fent camí, els seus deixebles es posaren a arrencar espigues. Els fariseus li van dir: --Mira, per què fan en dissabte això que no és permès? Jesús els respon: --¿No heu llegit mai què va fer David quan van tenir necessitat de menjar ell i els qui anaven amb ell? 26 Tal com es diu en el passatge del gran sacerdot Abiatar, David va entrar al temple de Déu, va menjar els pans d'ofrena, que solament poden menjar els sacerdots, i en va donar també als qui l'acompanyaven.I els deia: --El dissabte ha estat fet per a l'home, i no l'home per al dissabte. Per això el Fill de l'home és senyor fins i tot del dissabte. En una altra ocasió Jesús va entrar a la sinagoga. Hi havia allí un home que tenia la mà paralitzada. Ells l'espiaven per veure si el curaria en dissabte i així poder-lo acusar. Jesús diu a l'home que tenia la mà paralitzada: --Aixeca't i posa't aquí al mig. Llavo

Diumenge 10 de durant l'any - 10 de juny de 2018

Marc 3,20-35 Aquest diumenge l'Evangeli està clarament dividit en dos temes: l'atac continu dels mestres de la Llei i la definició de Jesús de "qui és la seva família". l’Evangelista ens situa i ens diu que és hora de menjar. que Jesús està a casa. La casa: lloc íntim; lloc on es troben els seus familiars; lloc on et poden ajudar; lloc on descansem, on recuperem la força. Lloc de pau. Un podria imaginar que Jesús va a tancar la porta amb cura per aïllar-se una mica ... Però és una altra realitat la que l’espera ... Un cop més, la gent s’aglutina, fins fer-se present en la privacitat. Jesús no pot descansar; ni tan sols pot menjar. És cert que ja esta acostumat a aquesta forma de vida! Es a casa, que Jesús es pren el seu temps per guarir la sogra de Pere; a casa, Jesús va anunciar el Regne de Déu, va perdonar els pecats, va curar una persona paralitzada; en una casa, Jesús comparteix el seu menjar amb publicans i pecadors ... Tot això ens porta a pensar