Diumenge 11 de durant l'any - 17 de juny de 2018

Evangeli de Marc 4, 26 - 34

Heus ací una paràbola de Nostre Senyor: El gra de mostassa; paràbola que trobem narrada només a l'Evangeli de Marc. Aquesta llavor tan remenuda, ell la va aprofitar per mostrar-nos la importància d'allò que en aparença és petit. Per tant, així ho veiem en l'opinió de la gent sobre aquest minúscul gra: és tingut com a cosa petita, proverbial, diríem, i tant!. Una cosa sense entitat, al cap i a la fi, com a exemple de poca consideració. Ens trobarem, però, que ben aviat haurem canviat de parer, ja que l'Escriptura ens ensenya, i les paraules de Jesús en són la prova, que les coses minúscules, i aquesta en especial, no han de ser tingudes com a coses inferiors i, ni de cap manera, menyspreades...

Fixem-nos, per un moment, en com ha d'estar constituïda l'Església de Jesucrist. Mirem-la talment com si contempléssim la formació d'una família humana: Un home i una dona, els dos principals i necessaris elements que han de constituir el nucli primigeni de la formació d'un cos familiar, d'un parentiu per consanguinitat, d'una aliança ferma amb anuència d'amor... Atents a veure-hi la formació de l'Església de Jesucrist, com diu l'apòstol Pau: "Jo vaig plantar, Apol·ló va regar, però era Déu qui feia créixer. Per això,  ni  el  qui planta no és res, ni el qui rega, sinó el qui fa créixer, Déu." 1 Cor. 3, 6-7.

Això que explica el Senyor Jesús, la figura que utilitza per a parlar de la formació de l'Església, és la del sembrador. Un pagès que té un tros de terra. Terra que potser no és seva, que la treballa per compte d'altri, però això no fa al cas ara...  Aquest home, que coneix la terra, que l'estima i la sua, i la rega amb el seu esforç diari, ara ha sembrat llavors de mostassa. Li ho han manat, que faci aquesta sembra? Potser sí, si la terra és d'un altre propietari i ell va a jornal. Però deixem-ho i fixem-nos en la seva feina i en els resultats que se'n deriven. Ara sabem que sembra llavors de mostassa, feina més gratificant que no pas la de llaurar, tot i que aquesta és imprescimdible... perquè d'aquesta acció, la de sembrar, en sortirà la collita. Sembrar ara és allò que cal i, pel que fa al "gra de mostassa", allò que pertany proverbialment al món de les coses petites, d'allò que és insignificant, cal que degudament el valorem com a figura del poder de l'Evangeli de Nostre Senyor Jesucrist i de l'assentament del Regne de Déu a la Terra.

Els creients, els redimits pel sacrifici de Jesucrist, Senyor Nostre, els qui ens mirem davant del "mirall" de la Paraula escrita que ens ha estat transmesa, som cridats a les petites coses que, creguem-ho, en comportaran de grans. Una paraula, un testimoni amb sentit evangelitzador, pot ser una eina molt valuosa si va acompanyada de la benedicció del Senyor i ell la deposita en l'oïda i en l'enteniment de qui viu d'esquena a Déu... Tinguem-ho present sempre. Amén

Manel Alonso Figueres