Comentaris Bíblics Interconfessionals

Ac 4,32-35; Salm 117; 1Jo 5,1-6; Jo 20,19-31. Déu és trinitat, relació, donació... “Déu és amor” (1Jo 4,8). Pare nostre, que esteu en el cel: [...]  se sentí venir del cel un so com si es girés una ventada violenta... Llavors se’ls aparegueren com unes llengües de foc... Tots quedaren plens de l’Esperit Sant... És una manifestació de Déu, del cel, una efusió, i una comunicació: Déu és Amor, Amor que ens fa lloc en la seva vida i s’ofereix. Amb símbols de vida (cel, so,vent, llengua, foc...) per parlar-nos del Déu que es dóna. Llavors alenà damunt d’ells i els digué: «Rebeu l’Esperit Sant...» (Jo). La vida que fa la vida de Jesús, que és l’Amor del Pare, és ara també per a nosaltres; és l’Esperit Sant. L’Esperit de Déu, l’Esperit de Jesús, l’Amor, és el nostre Esperit també. Quan envieu el vostre alè, reneix la creació, i renoveu la vida sobre la terra (Sl). L’Esperit d’Amor, és alè generador de vida; el descobrim en totes les manifestacions de vida i progrés. Els dons...

  Ac 1,1-11; Salm 46; Ef 1,17-23; Mc 16,15-20. “Déu es fa home perquè l’home es faci Déu” (Sant Atanasi). Avui ja ens fem Déu.   Pare nostre, que esteu en el cel:   ... fins al dia que fou endut al cel... (Ac). ... fou endut al cel i s’assegué a la dreta de Déu (Mc). Jesús torna al Pare-Déu. Però... tornarà (Ac). Jesús és el camí per on el Pare ens ve i per on l’home hi va, per on hi transitem, Déu i nosaltres, i ens trobem.   «Espereu aquí la promesa del Pare... vosaltres... sereu batejats amb l’Esperit Sant» (Ac). El que Déu ens dóna és l’Esperit Sant, el que ell és, els seus atributs de pau, i justícia, i amor, ... la seva vida que ens fa fills.   Vingui a nosaltres el vostre Regne.   Déu puja en mig d’aclamacions..., que és rei de tot el món... Déu regna sobre les nacions, Déu seu al tron sagrat (Sl). Victòria de l’amor, de l’Amor..., finalment l’amor regna..., regnarà.   ... després de confiar, en virtut de l’Espe...

  Per Griselda Cos i Boada, Monja de Sant Pere de les Puel·les       L’AMOR I EL SEU SINÒNIM ESTIMAR             Avui, el centre de la Paraula de Déu que hem escoltat és l’AMOR i el seu sinònim ESTIMAR. Aquestes dues paraules constitueixen l’ànima de la milícia cristiana. I tambédel monacat. “Militar estimant”!!! La vida sempre hauria de poder ser una qüestió d’amor i m’agrada remarcar que el fragment amb què avui acaba el relat evangèlic, estableix una estreta relació entre amor i obediència, ja que el manament de Jesús va acompanyat de dos imperatius: manteniu-vos i  estimeu ! Benet féu també d’aquest manament allò essencial dela vida del monjo, dient: “No anteposar res a l’amor del Crist”. I de l’obediència,diu que “és pròpia d’aquells que res no s’estimen tant com el Crist” RB 5,2 Estimar és la dinàmica del viure de Déu,que ha consistit a lliurar,fins i tot, el seu Fill per aquells q...

  Ac 9,26-31; 1Jn 3,18-24 i Jn 15,1-8 El seu manament és que creguem i estimen. Portem més d’un any en el que hem aprés que la vida no és exactament controlable i encara menys aferrar-nos a allò que hauria de ser, perquè, fins i tot, el nostre cor ens pot trair. En la lectura de Fets veiem la lluita que hi ha a la comunitat cristiana primitiva al creure que Saulo podria ser una amenaça i no un company. Va ser necessari que hagués una persona, Bernabé, perquè tinguessin confiança en Pau. Com em puc alliberar o deixar el control de tot allò que he vist i sentit, que pot no ser tota la veritat? A la 1a carta de Joan, Jesús ens fa una proposta molt lluminosa i esperançadora: que ens estimem els uns altres, tal com ell ens ha estimat. Més encara, ens hem d’estimar, com el Pare l’estima a ell. Hem de treballar en equip i sempre comptant amb el Pare, ja que sense ell no podem fer res. La vida cristiana no es pot resoldre en la ideologia que fem raonadament, sinó que és el que es v...

  L’amor de Déu es manifesta en cadascú de nosaltres. Ell ens va estimar primer i va enviar el seu fill per a donar la seva vida per a nosaltres i oferir-nos la salvació. Mireu quina prova d'amor tan gran ens ha donat el Pare: que siguem declarats fills de Déu. I ben cert que ho som! Per això el món no ens reconeix, perquè no l'ha reconegut a ell. (1a Joan 3:1) Jesús, durant el seu temps entre els homes va mostrar i parlar d’aquest amor a tots aquells que el van voler escoltar, amb un llenguatge senzill i comprensible per a tothom, com quan ho compara amb la dedicació del bon pastor que dona la vida per les seves ovelles, i ensenyar el que havia vingut a fer: estimar-nos i oferir la seva vida a canvi de la nostra, aquesta era la seva missió ens diu. Déu és amor i nosaltres no podem fer més que estimar-lo, creure en ell, deixar que sigui Ell qui dirigeixi cada pas que fem, lloar-lo amb tot el nostre cor, amb totes les nostres forces Lloeu el Senyor, totes les nacions,aclameu-lo,...

  Ac 3, 13-19 A la lectura d’avui dels Fets dels Apòstols ens trobem amb el segon anunci del kerigma (el primer és el dia de la Pentecosta) que proclama amb claredat el missatge Pasqual, la mort i resurrecció de Jesús. L’excusa per a fer aquesta proclama kerigmàtica és la guarició d’un invàlid (coix) de naixement. Jesús, aquell a que el poble va lliurar a les autoritats i aquestes (tant jueves com romanes) van condemnar a mort, ha estat glorificat (ressuscitat) per Déu Pare. Déu ha donat a Jesús l’honor més alt. Jesús és el Sant i el Just, però alhora és el Servent de Déu. La humanitat (els jueus, els romans, nosaltres) van matar el qui obre el camí de la vida, l’autor de la vida, però Déu l’ha ressuscitat i els apòstols (en aquest cas Pere i Joan, però també tots nosaltres) en són (som) testimonis. La fe en el nom de Jesús (o sigui, en Jesús) obra miracles (dóna la salut al malalt). Tot el que ha passat amb Jesús ja havia estat anunciat pels profetes (el Messies havia de...

  Gna. Griselda Cos Monja de Sant Pere de les Puel·les   AMB ESTIL PASQUAL   Cada diumenge de l’any ha de serper a nosaltres com aquell diumengeen el que Jesús Ressuscitat, entrà, es posà al mig i parlà als seus deixebles. El diumenge, amb la seva senzilla “solemnitat”, hauria de marcar la nostra vida de cristians amb la fe en la resurrecció de Jesús.El missatge que aquesta experiència transmet téun fortlligam amb l’amor, l’únic criteri vàlid per testimoniar la fe. El relat evangèlic d’avui conté un devessall de temes pasquals: les ferides de Jesús, el do de la pau, l’Esperit Sant, l’alegria, la missió, la fe de Tomàs i la benaurança dels qui creuran sense haver vist. També hem escoltat en el llibre dels Actes que la primera comunitat cristiana “tenia un sol cor i una sola ànima” i que “tenien tots els béns en comú”. Un estilde vida propi, un estil pasqual. La missió de l’Església avuino és només semblant a la que el Pare confià al seu Fill sinó que és rea...

Ac 10,34a.37-43; Salm 117; Col 3,1-4; Jo 20,1-9   Déu és la Resurrecció. La vida viscuda des d’ell és vida de ressuscitats, vida viscuda des de l’Amor.   Sigui santificat el vostre nom.   Enaltiu el Senyor: Que n’és de bo, perdura eternament el seu amor... (Sl). Tot... un projecte d’amor: la vida i la mort, que es diu resurrecció finalment, plenitud del que som. Experimentar tot l’amor de que som objecte, i que el vivim en tot allò immediat i en els qui ens estimen. Cridats a la vida per viure l’amor, amb els qui tenim al costat i l’amor més gran d’aquell que és l’Amor. L’experimentem?, quin accés hi tenim al seu amor? Quins moments, quins camins, quins llocs... ens el fan sentir?   Vingui a nosaltres el vostre Regne.   Parlo de Jesús de Natzaret. Ja sabeu com Déu el consagrà ungint-lo amb l’Esperit Sant i amb poder, com passà pertot arreu fent el bé i donant la salut..., perquè Déu era amb ell. Nosaltres som testimonis... Després el mataren penjan...

(El Grup Estable de Diàleg i Consell Ecumènic en les conclusions de la darrera reunió, vam decidir que en els temps forts, tot i que no coincidim tots en un mateix calendari, sí coincidim en la seva vital importància per la nostra fe i, per tant, aprofitarem l’espai del Blog, perquè els membres que vulguin del grup facin les reflexions que considerin més adients.)   Pentecostés es la fiesta en que somos enviados, bajo el influjo del Espíritu, a continuar con la misión de Jesús. A diferencia de Babel, Pentecostés es la fiesta del encuentro y del reencuentro con los demás y también es tiempo de la escucha atenta del hermano y del Señor. Vivimos tiempos convulsos donde los acontecimientos se suceden a toda velocidad, no tenemos tiempo para el sosiego y la reflexión. Como seguidores de Jesús  también nosotros vivimos mirando el futuro pero olvidando vivir el presente. Urge por tanto, prestar oídos atentos a la voz de Dios. Pentecostés es un tiempo para la reflexión pausad...

Ac 1,1-11; Salm 46; Ef 1,17-23; Mc 16,15-20. “Déu es fa home perquè l’home es faci Déu” (Sant Atanasi). Avui ja ens fem Déu. Pare nostre, que esteu en el cel: ... fins al dia que fou endut al cel... (Ac). ... fou endut al cel i s’assegué a la dreta de Déu (Mc). Jesús torna al Pare-Déu. Però... tornarà (Ac). Jesús és el camí per on el Pare ens ve i per on l’home hi va, per on hi transitem, Déu i nosaltres, i ens trobem. «Espereu aquí la promesa del Pare... vosaltres... sereu batejats amb l’Esperit Sant» (Ac). El que Déu ens dóna és l’Esperit Sant, el que ell és, els seus atributs de pau, i justícia, i amor, ... la seva vida que ens fa fills. Vingui a nosaltres el vostre Regne. Déu puja en mig d’aclamacions..., que és rei de tot el món... Déu regna sobre les nacions, Déu seu al tron sagrat (Sl). Victòria de l’amor, de l’Amor..., finalment l’amor regna..., regnarà. ... després de confiar, en virtut de l’Esperit Sant, la seva missió als apòstols que ...

Fets 10,25-26.34-35.44-48; 1Jn 4,7-10; Jn 15,9-17 Estem rodejats del’alegria i de la bellesa de la Pasqua. En aquestes lectures trobem paraules d’una gran bellesa i poderoses per descriure la nostra fe i al nostre Déu personal. Al mateix temps hem d’estar vigilant perquè, com que ens resultan tant familiars, correm el perill de dir-les com si fossin paraules obsoletes. En la primera lectura trobem com amb l’amor que Pere sentia va ser capaç de creuar les seves fronteres culturals i religioses amb un esperit de discerniment. Els deixebles van haver d’admetre noves comunitats que estaven més enllà de les seves pròpies normes culturals i confort. Van haver de reconèixer que la comunitat creixent no era només una reproducció de la comunitat jueva que ja existia. Cal pensar que ells mateixos estaven sorpresos de què l’Esperit Sant s’anés derramant sobre estrangers no batejats, ja que als éssers humans, generalment, ens agrada dependre de l’ordre i els patrons perquè donen sensació...

Juan 15,1-8 Jesús, en estas palabras de despedida, insiste en la idea de permanencia como de una necesidad para los discípulos. Una necesidad para que la vida de los discípulos no sea estéril, para que no sean unas vidas que no sirven para nada. Se trata de un imperativo para todo aquel que quiera estar cerca de Jesús. Cerca de la vida. Permanecer en Jesús, mantenerse fieles y firmes. Permanecer en la semejanza a la forma de vida de Jesús , en sus preferencias, en todo lo que a él le importaba. A menudo, los creyentes conocen las palabras de Jesús, sus gestos, sus acciones, pero  todo ello queda relegado al plano del intelecto, del estudio, del debate… sin tener un efecto vital. Cada creyente ha de ser un pámpano de la vid. Se trata de una consideración desde el punto de vista de su fruto: si queremos dar fruto debemos permanecer en él. Se trata, pues, de cultivar los lazos establecidos por la obediencia y el amor, de manera la vida de Jesús ( yo en vosotros ) pu...

Hi ha dues experiències que tot cristià ha de tenir: sentir el Crist ben viu i sentir-se fill de Déu i, com a tal, cridat a compartir amb el Crist la nova vida que Ell ens dóna. Això ho podem explicar, ho podem ensenyar, ho podem saber de memòria i repetir mil vegades. Però el que és vital no és només que ho sapiguem, sinó que ho experimentem, que ho sentim i que ho visquem. Jesús es va desviure per atansar-nos a Déu, per fer-nos comprendre que Déu és el nostre Pare, i que aquest no és un títol més de la llarga llista d’atributs que li podem aplicar, sinó el principal i primer. L’afany de Jesús no és que sentim temor davant el poder de Déu, sinó pau davant el seu amor, consol davant la seva proximitat, confiança davant la seva paternitat. Però la veritat és que no sempre hem encertat a l’hora de transmetre aquesta bona notícia. Per transmetre el missatge de la paternitat de Déu, ens ajudaria molt ser més comprensius amb les persones. ¿Quan entendrem que aquells a qui anomenem ma...