dissabte, 19 de maig de 2018

Diumenge de Pentecosta - 20 de maig de 2018


(El Grup Estable de Diàleg i Consell Ecumènic en les conclusions de la darrera reunió, vam decidir que en els temps forts, tot i que no coincidim tots en un mateix calendari, sí coincidim en la seva vital importància per la nostra fe i, per tant, aprofitarem l’espai del Blog, perquè els membres que vulguin del grup facin les reflexions que considerin més adients.)


 Pentecostés es la fiesta en que somos enviados, bajo el influjo del Espíritu, a continuar con la misión de Jesús. A diferencia de Babel, Pentecostés es la fiesta del encuentro y del reencuentro con los demás y también es tiempo de la escucha atenta del hermano y del Señor. Vivimos tiempos convulsos donde los acontecimientos se suceden a toda velocidad, no tenemos tiempo para el sosiego y la reflexión. Como seguidores de Jesús  también nosotros vivimos mirando el futuro pero olvidando vivir el presente. Urge por tanto, prestar oídos atentos a la voz de Dios. Pentecostés es un tiempo para la reflexión pausada y serena. Es un tiempo para promover la unidad cristiana y de orar por la superación de las diferencias que hoy siguen dividiendo a la Iglesia. También es un tiempo para pedir perdón porque muchos de nosotros vivimos más en Babel que en Pentecostés. Que el Señor nos ayude a vivir vidas guiadas por su Espíritu. Feliz pentecostés.

Pentecosta és la festa en el què som enviats, sota l’ influx de l'Esperit, a continuar amb la missió de Jesús. A diferència de Babel, Pentecosta és la festa de la trobada i del retrobament amb els altres, també és temps de l'escolta atenta de la veu del  germà i del Senyor. Vivim temps convulsos on els esdeveniments se succeeixen a tota velocitat, no tenim temps per a l'assossec i la reflexió. Com a seguidors de Jesús també nosaltres vivim mirant el futur però oblidant viure el present. Urgeix per tant,  estar atents a la veu de Déu. Pentecosta és un temps per a la reflexió serena. És un temps per promoure la unitat cristiana i d'orar per la superació de les diferències que avui segueixen dividint a l'Església. També és un temps per demanar perdó perquè molts de nosaltres vivim més en “ l’esperit de Babel” que en l’Esperit de Pentecosta. Que el Senyor ens ajudi a viure vides guiades pel seu Esperit. Feliç dia de Pentecosta.

Germán López Cortacans


L’ESPERIT SANT

Fets dels Apòstols 2: 1-4
1.- En complir-se la diada de la Pentecosta, els apòstols estaven tots reunits al mateix lloc.
2.- I de sobte, sobrevingué del cel un brogit com si una ventada es precipités violentament, tant que va retrunyir per tota la casa on eren congregats.
3.- i van veure unes llengües com de foc que es repartien i se’n posava una sobre cada un d’ells.
4.- Tots foren omplerts de l’Esperit Sant i van començar a parlar en diferents llengües, segons l’Esperit els concedia d’expressar-se.

Podem pensar que l’Esperit Sant va existir per primera vegada el dia de la Pentecosta?

Seria un error pensar d’aquesta manera. Déu és eternament Pare, Fill i Esperit Sant; es manifestà a Patriarques, Profetes, Reis, Moisès… L’Esperit Sant és Déu revelant la seva veritat i la seva voluntat als homes en cada generació.
Però quelcom molt especial va succeí en la Pentecosta. No es pot explicar exactament amb paraules, però va ser un dia autènticament gran per l’Església Cristiana, doncs van rebre l’Esperit Sant d’una manera molt miraculosa.
El poder de l’Esperit era tal que els primers cristians predicaven al Jesucrist de Natzaret que el van crucificar i que Déu el ressuscità d’entre els morts, i que la “salvació no es troba en  ningú més, perquè no hi ha sota el cel cap altre nom concedit als homes en el qual puguem ser salvats” Fets 4:12.
L’Esperit Sant hi té en tot moment un paper decisiu. És ell qui dirigeix la vida i les accions de les primeres comunitats com també l’activitat missionera dels apòstols. L’Esperit és present com el qui pren la iniciativa en els moments decisius.

Com rebre l’Esperit Sant???

L’apòstol Pere digué el dia de la Pentecosta: “Convertiu-vos i que cadascú de vosaltres es faci batejar en el nom de Jesús el Messies, per obtenir el perdó dels pecats, i així rebreu el do de l’Esperit Sant” Fets 2:38.

Els dons de l’Esperit

Els dons de l’Esperit són diversos, però l’Esperit és un de sol com el Senyor és un de sol.
L’apòstol Pau digué: Els fruits de l’Esperit són: amor, goig, pau, paciència, benevolència, bondat, fidelitat, dolcesa i domini d’un mateix. La llei no és contraria a res d’això.  Gàlates 5:22.

Elisabeth Olmos Santacana


                                  RESULTADOS   DEL   PENTECOSTÉS

                                              ( HECHOS  2 :  38 a  42)

  Pedro inauguró, en aquélla fiesta de Pentecostés, la proclamación del Evangelio (las Buenas Nuevas). A él le fueron entregadas las “llaves” de la apertura.
  Por ello y para poder aclarar medianamente sobre la Persona de Jesucristo, tuvo que explicar a todos sus paisanos judíos lo que le habían hecho, a fin de que pidiesen el oportuno perdón.
  Las palabras “Arrepentimiento” y “ Perdón” (Hechos 2 : 38) siempre han ido juntas. Es muy difícil el poder separar a la una de la otra.
  Y...ante la exposición que el Apóstol hizo de los hechos acontecidos... se les unieron (se añadieron) como...¡ Tres mil personas ! ( vers. 41).
  Empezaba la Iglesia ( ¡ Su Iglesia ! ) a andar... ¿qué hacer?.
  Esa “nueva” Iglesia era un ente Nuevo que acababa de “inaugurarse”. ¿Qué tenían que hacer como entidad?. Pues, se nos nombran cuatro deberes para empezar a funcionar. “Cuatro haceres” mientras perseveraban y se mantenían constantes. Veámoslos:
  1) Seguir en la Doctrina de los Apóstoles. Nosotros diríamos en la Palabra; hemos de recordar que sólo estaba escrito el Antiguo Testamento, y lo que los Apóstoles iban anunciando.
   Algunos se hacen llamar “apóstoles” hoy (nos gustan tanto los galones), pero el Apóstol (con mayúscula) no tuvo continuación, porque para poder serlo hace falta:
-- Ser testigo físico del Cristo Resucitado.
--Ser nombrado personalmente por el Señor.  Y
-- Ser capaz de autentificar señales maravillosas.
  Hoy....¡ No hay ningún Apóstol !.
  2) Seguir en la Comunión unos con otros. Común Unión es una palabra compuesta. Y expresa el deseo del estar juntos. “No dejando vuestra congregaciones como algunos tienen por costumbre (dijo mas tarde el autor de hebreos 10 : 25 ) “.
  3) Seguir en el Partimiento del Pan. La Eucaristía. Aquello que el mismo señor nos mandó que “hiciéramos hasta que Él vuelva” (como nos conoce y bien sabe lo olvidadizos que llegamos a ser ( 1ª Corintios 11 : 23 a 26).        Y...
  4) Seguir en las Oraciones. Perseverar en la oración nos llama y lleva a querer estar hablando continuamente con Él, siendo sabedores de que nos escucha y atiende. “Dios está atento al clamor de su pueblo” (Salmo 17 : 1).

                                                                 Lluis Brull


UN HOME QUE RENEIX PER L’ACCIÓ DE L’ESPERIT: NICODEM (Jn 3)

(Seguint el calendari litúrgic catòlic, aquest diumenge celebrem Pentecosta. M’ha semblat molt adient per aquesta celebració transcriure una meditació excel·lent del P. Antoni Tortras S.J. Ens trobem sovint, gràcies a Déu. Les seves reflexions al voltant de la pregària m’ajuden força. A partir d’aquest “guió”, crec que pot ser una bona orientació en la nostra pregària per a aquest dia o en qualsevol altre moment. La copio literalment, sense afegir res, amb el permís de l’autor. – Xavier Artigas)

Un home ja fet: madur i realitzat humanament. Format i formador d’altres. És Mestre de la Llei.

Va a Jesús de nit: Té respectes humans. Internament està a les fosques.

Jesús li diu que ha de néixer de nou; de dalt; de l’Esperit

“Et dic que si un no neix de dalt...si un no neix de l’Esperit...” 3, 3.5

Es tracta de rebre l’Esperit Sant que dóna una “nova sensibilitat”; un “nou sentit”

“El vent bufa on vol i sents la seva veu, però no saps d’on ve ni a on va.
Així passa amb el qui neix de l’Esperit” 3, 8

El “nou sentit” que dona l’Esperit fa descobrir a Déu de manera nova

“Tant ha estimat Déu al món que li ha donat el seu Fill Únic” 3, 16

El “nou sentit” que dóna l’Esperit atrau vers Jesucrist. Enlairat (Mort/Ressuscitat)

“Cal que sigui enlairat el Fill de l’Home a fi que tot el qui creu en Ell

tingui vida eterna” 3, 14-15

El “nou sentit” que dóna l’Esperit porta a obrar

“El qui obra la Veritat va a la Llum, perquè es vegin les seves obres
ja que són segons Déu” 3, 21

Nicodem fa els passos de la fosca a la llum

Vol centrar la seva vida en la veritat i la justícia.
La trobada amb Jesús l’ha impactat i reclama Justícia: és testimoni de la Veritat.
“És que la nostra Llei condemna a ningú sense haver-lo escoltat?” 7, 51
“Tu també ets de Galilea?” 7, 52
Quan tots estan avergonyits de Jesús, ell es compromet públicament:
“Hi va anar també Nicodem: aquell que abans hi havia anat de nit” 19, 39

Nicodem és el model d’home que va canviant lentament sota l’acció de l’Esperit

Passa de ser Mestre de la Llei/
a ser deixeble de l’Esperit.
Passa de ser un home ja fet/
a ser un home que es va deixant fer per l’Esperit.

Passa de ser un home que s’avergonyeix de Jesús de Natzaret/
a ser un home que acull a Jesús Crucificat.


P. Antoni Tortras S.J.

                

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada