Comentaris Bíblics Interconfessionals

Marc 9:38-43.45, 47-48 L'escena que ens presenta Marc té una profunditat que pot passar desapercebuda i només es pot captar el seu significat des d'una lectura atenta i sincera. Els deixebles s'acosten a Jesús amb una situació que els genera confusió, el portador del grup no és Pere, sinó Joan, un dels dos germans preocupat per cerca els primers llocs. Estan preocupats i sobretot molests, un exorcista, que no pertany al grup, està expulsant dimonis en nom de Jesús. Joan amb rotunditat exclama: “No és dels nostres”. El text grec diu: “perquè no ens segueix a nosaltres”. Aquest petit matís ens permet endinsar-nos en la interioritat dels deixebles, en les seves creences més íntimes. Els deixebles donen per descomptat que, per actuar en nom de Jesús i amb la seva força sanadora, cal ser membre del seu grup. Per això, Jesús respon amb contundència: "No l'hi impediu". La salvació de Jesús no té límits, traspassa i s'estén més enllà d'aquell grup de dei

MARCOS, 9:30/37 Jesús enseña sobre el reino y vuelve a anunciar su muerte, 9:30–32 Jesús continúa su camino por Galilea. No es de extrañar el interés por parte de Jesús de que no se sepa que se encuentra en la zona, pues ya es muy conocido. Jesús está más interesado en la formación de sus discípulos, pues siendo los más próximos a él, no acaban de aceptar el anuncio del sufrimiento y muerte como vías para el cumplimiento escatológico del propósito divino. Además, acaban de fracasar en el intento de sanar a un joven endemoniado, debido a su falta de fe y oración. Así esta es una nueva oportunidad para seguir enseñando a sus discípulos, recuperando los énfasis en su pasión, muerte y resurrección, surgidos ya en la discusión con Pedro, tras confesar a Jesús como Mesías y la trasfiguración. Las palabras de Jesús subrayan el sufrimiento del Hijo del Hombre, su muerte, y su resurrección. La figura del Hijo del Hombre, según Dan. 7:13/14, los discípulos no tienen problema en

(Mc 8, 27-35) Com podem convèncer als homes i dones d’avui, que refusar les alegries que ens procura la vida que vivim és l’únic camí que pot obrir les portes del cor i accedir a la veritable vida... Que acceptar les ‘paraules dures’ de l’Evangeli és acceptar rebre el bàlsam espiritual per suportar i guarir les ferides de la nostra ànima, de les nostres vides, que cap altre remei d’aquest món guareix... que la contrició és necessària perquè obre la veritable humilitat, no als ulls dels homes, sinó davant de Déu, el nostre Senyor, Creador i   Redemptor... El nostre món busca paraules amables, suaus, tendres... i tanmateix som cada cop més conscients de què les ferides que patim són profundes i gairebé mortals... ‘I els manà fermament que no parlessin amb ningú d’això’ N ostre Senyor havia passat quasi bé tres anys ensenyant als deixebles, amb la paraula, les obres, l’exemple, fent-los col·laboradors seus i donant-los poder per guarir malalts i expulsar dimonis. ¿ No els havia

Comentari bíblic interconfessional. Diumenge 9 de setembre de 2018 Mc 7, 31-37 31 Jesús se'n va anar del territori de Tir i, passant pel de Sidó, arribà al llac de Galilea, després de travessar el territori de la Decàpolis. 32 Llavors li porten un sord, que amb prou feines podia parlar, i li demanaven que li imposés la mà. 33 Jesús se l'endugué tot sol, lluny de la gent, li ficà els dits a les orelles, va escopir i li tocà la llengua amb la saliva. 34 Després va alçar els ulls al cel, sospirà i li digué: -- Efatà ! —que vol dir: «Obre't!» 35 A l'instant se li van obrir les orelles, la llengua se li destravà i parlava perfectament. 36 Jesús els prohibí que ho diguessin a ningú, però com més els ho prohibia, més ho pregonaven. 37 Estaven completament admirats i deien: --Tot ho ha fet bé: fa que els sords hi sentin i que els muts parlin. Marc 7, 31–37 ( Bíblia Catalana Interconfessional,1993 ) En aquests textos (Mc 7, 24-30 [l'exorcisme de la fi