Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: maig, 2020

Diumenge de Pentecosta

Juan 20,19-23. Una entrega en cuatro actos.

El evangelio de este domingo de pentecostés nos regala una escena post-pascual repleta de consuelo, ánimo, misión y propósito. El texto se presenta como una pequeña representación casi teatral en cuatro actos. Notamos un hermoso In Crescendo a medida que avanza la narración. ¡Veamos!

En el primer acto los discípulos están desanimados, entristecidos y llenos de miedo. Jesús no les deja así. Se aparece a ellos para animarles, consolarles y empoderarles. En medio de sus miedos y dudas Jesús se aparece y les dice "Shalom" (paz, descanso, confianza). Siempre que tengamos dudas, que el miedo nos invada, recordemos que contamos con la presencia del resucitado que nos dice: "Shalom" (no temáis, solo descansad y confiad en mi).
En el segundo acto, el resucitado les empodera comisionándoles, nada más y nada menos que su propia misión. Ellos tendrían el cometido de hacer lo mismo que Jesús: "como el padre me envió, así también yo …

Ascensió del Senyor - 24 de maig de 2020

«Aneu per tot el món...»
Ascensió del Senyor

Fets 1,1-11; Ef 1,17-23; Mt 28,16-20
En aquests moments amb enormes dificultats i por que estem vivim en tot el món ¿com ens arriben aquestes lectures de la festivitat de l’Ascensió del Senyor?
En la lectura de Fets, Jesús reuneix als onze deixebles i els hi fa un recordatori de tot el que van viure junts. Jesús anima als deixebles a continuar la feina que van començar tots plegats. Realment els deixebles no acaben d’entendre el que Jesús els estava dient. Jesús els hi diu que rebran l’Esperit Sant, perquè entenguin els que està dient, malgrat això tampoc ho acaben de comprendre.
En la carta als Efesis, l’autor ens parla de veure amb els «ulls del cor». Podem reflexionar si ens està parlant que veure amb els ulls del cor és creure en l’amor incondicional que Déu té en cadascuna i cadascun de nosaltres, que ell sempre està amb nosaltres i no ens deixarà mai orfes.
El text de Mateu ens porta a la festivitat d’avui. Presenta l’última trobada de Jesú…

Diumenge 6 de Pasqua - 17 de maig de 2020

Sant Joan 14, 15-21
Si féssim una enquesta en qualsevol de les nostres esglésies i preguntéssim amb quines paraules relacionem el cristianisme, la majoria de nosaltres contestaríem: ritus, cerimònies i celebracions que cal fer per a complir amb el que Déu ens demanda. Encara que aquestes respostes són correctes, no acaben de respondre plenament a la nostra pregunta: què significa ser cristià/na? Jesús , en l´evangeli, ens diu que la clau per a respondre a aquesta pregunta és l'amor: “Si m'estimeu, guardeu els meus manaments; (v 15)”, d'aquesta manera el seguidor i seguidora de Jesús és aquell que estima al Senyor i estima al seu proïsme. Jesús és radical quan ens diu “En aquests coneixeran que sou els meus deixebles, si tinguéssiu amor els uns amb els altres” (13,35). Aquest amor significa cura, preocupació pels més febles, ajuda desinteressada. Però aquest amor no neix de nosaltres, es do de Déu, nosaltres estimem als altres perquè l'Esperit que està en nosaltres ens f…

Diumenge 5 de Pasqua - 10 de maig de 2020

Evangeli Joan 14,1-12
La gran esperança cristiana resideix en la resurrecció i la vida eterna. Els dos últims articles de la professió de fe expressen una creença antiquíssima en un fet decisiu que, parafrasejant a Martin Buber, és a la vegada un esdeveniment i un encontre. Sense això, la nostra predicació és buida i buida és també la [n]ostra fe (1 Co 15, 14) amb la que acollim la Revelació de Déu en Jesucrist (Jn 1, 18; Col 1, 15).
Des d’antic la mortalitat ha estat un dels temors constants de la humanitat, com en el cas de la immortalitat de l’ànima de la filosofia platònica, la qüestió escatològica jueva, el non omnis moriar d’Horaci o els intents de l’alquímia per descobrir el secret de la pedra filosofal. La nostra fe és una alternativa i una resposta a tots aquests temors, com també a la resignació per la finitud constatada de la vida present. Contràriament al pensament heideggerià, el nostre no és un ésser-per-a-la-mort (Sein zum Tode), sinó que la mort ja no té l’ultima parau…