Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: febrer, 2017

Diumenge 8 de durant l'any - 26 de febrer del 2017

Is 49, 14-15     Ps 61, 1-3.6-9ab 1Co 4, 1-5                         Mt 6, 24-34
 “No podeu ser servidors de Déu i de les riqueses”, sense que sigui possible cap entremig. Si les benaurances no eren prou clares com a expressió de la mirada de Déu sobre el món, aquesta afirmació no deixa cap dubte. La conversió del cor és imprescindible per a poder mirar el món com Déu el mira. Si acollim el missatge de Jesús sense canviar el cor, podem fer autèntiques atzagaiades. Jesús ens ensenya sempre sempre que la clau de la interpretació de la Revelació és l’amor i no pas el poder. L’acció de Jesús, les seves paraules, els seus gestos, només es poden entendre posant l’amor com a clau d’interpretació. Un Déu que no estima seria l’expressió màxima de l’opressió. El poder i la ciència de Déu són bastant irrellevants quan no serveixen per a donar suport a l’amor. El Déu de Jesucrist és El-que-estima. Déu és amor (1Jo 4, 8.16). Tot el que ha fet és expressió del seu amor. Optar per Déu és optar per l’am…

Diumenge 7 de durant l'any - 19 de febrer del 2017

Diumenge 7è Temps Ordinari - A /
 Lv 19,1-2.17-18; Salm 102; 1Co 3,16-23; Mt 5,38-48.


Trobem Déu sencer identificat, present, amagat... en cada fill i filla seus. No el busquem en altres temples.
Pare nostre, que esteu en el cel:
... rescata de la mort la teva vida i et sacia d’amor entranyable... Com un pare s’apiada dels fills...  (Sl). Són la paternitat i maternitat de Déu: treu del no res per omplir d’amor i de vida cada fill i filla, i totes les creatures. Entranyablement Déu és amor.
Germans, ¿no sabeu que sou un temple de Déu i que l’Esperit de Déu habita en vosaltres? Si algú profana el temple de Déu, Déu li’n demanarà compte, perquè el temple de Déu és sagrat, i aquest temple sou vosaltres... (1Co). Cada persona és lloc privilegiat de la presència de Déu; cada persona és sagrada; cada ésser humà és lloc natural de Déu, és teofania i manifestació de Déu, qui toca i menysprea una persona, profana aquest santuari primer de Déu entre els homes. “L’acció bona conté en ella mateixa tote…

Diumenge 6 de durant l'any - 12 de febrer del 2017

Evangeli segons Mateu 5,17-37

Amb l’Evangeli d’avui ens trobem davant d’una de les parts més significatives del Sermó de la Muntanya en la seva versió mateana, composició feta a partir de diverses fonts, destinada essencialment a la comunitat judeocristina, per això hi han diferències amb la versió llucana del Sermó que es dirigeix a un altre tipus d’oients. En el cas que ens ocupa ens trobem amb un material molt específic com són les famoses «antítesi», de les que en aquest fragment se’ns ofereixen quatre. 
Cal encertar a llegir be Mt 5,17 quan fa referència a donar plenitud als Profetes i la Llei, no abolint-la. El Sermó de Jesús, per a Mateu, és un imperatiu i una exigència, que no queda simplement en una praxi jurídica, ritual o moral, sinó en el fet de ser fidel a Déu i per això es parla de «plenitud». La «Llei i els Profetes» no sónsimplement les dues parts essencials de la Bíblia, sinó que hem entendre’ls com la història de Déu amb el seu poble que ha d’arribar a la plenitud de l…