Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: febrer, 2015

Diumenge 1 de Quaresma - 22 de febrer

  Mc 1, 12-15                                                               F. Josep Mª Cabañes i Vilar O.cist Es l’Esperit qui l’empeny cap al desert perquè el diable el temptés; Es una baixada a la regió del perills que han d’afrontar els homes; només així es pot adreçar l’home caigut: cal que Jesús, i això pertany al nucli mateix de la seva missió penetri dins el drama de l’existència humana, que arribi fins al final de la seva pregonesa, per poder trobar així “l’ovella perduda” carregar-la damunt les espatlles i tornar-la a casa. Marc té un relat curt de temptacions (1,13) que posa de relleu el paral·lel amb Adam, el sofriment del drama humà; Jesús “s’estava entre els animals feréstecs, i els àngels el servien”. El desert, que fa contrast amb el jardí de l’Edèn, esdevé lloc de reconciliació i de guariment; els animals feréstecs, que representen la figura més concreta dels perills que amenacen als homes i que venen d’una creació rebel·lada i del poder de la mort, es conver

Diumenge 6 de durant l'any - 15 de febrer

( Mc 1, 40-45) Un leprós el vingué a trobar i, agenollat, li suplicava: Si vols, em pots purificar. “Si vols, em pots purificar.” Qui pronuncia aquests mots davant del Crist? Qui té necessitat de purificació? La “catarsis”, que traduïm per purificació, és, en el sentit original, també sanació, conversió, terapia o guarició. Però guarició i sanació de què? Conversió de què i en què?... El leprós, a la Llei mosàica, ve a ser el prototip de l’impur, de qui és incapaç de salvar-se, de l’exclòs del temple i de la comunitat, de la Promesa de la Vida en Déu; i per tant, en l’Evangeli és figura de qui és indigne de rebre el Senyor, de rebre Crist, de qui no té possibilitat de participar en la Vida Divina, de rebre l’Esperit Sant. Estem fent els primers passos cap a la Quaresma; ens és ara adient el record del Pares del desert, dels sants ascetes, la memòria de l’ensenyament dels monjos que dedicaren, com atletes de l’esperit, tota la vida al combat espiritual per tal de conèixer D

Diumenge 5 de durant l'any - 8 de febrer

Diumenge 5 del temps ordinari :  Jb 7,1-4,6-7; Salm 146; 1Co 9,16-19,22-23; Mc 1,29-39 . La vivència de Déu és experiència de vida; Jesús voluntari en les nostres necessitats. Pare nostre, que esteu en el cel: Conforta els cors desfets i embena les ferides... El Senyor sosté els desvalguts... (Sl). Tendresa de Déu, i és pare, i metge, i crossa... De bon matí, quan encara era fosc, es llevà, se n’anà en un lloc solitari i s’hi quedà pregant (Mc). És l’experiència de Déu que cultivem en la intimitat personal, del Déu-amor. Creure en Déu no és fàcil, és risc, aposta...; creure és fe, esperança, confiança... malgrat, precisament, l’experiència de qualsevol mal que patim; la pregària és ja el crit (desesperat) de la fe en la vida. De l’experiència del Déu creador, pare, neix l’amor als germans i a la vida. Jesús en la pregària troba la seva missió. Sigui santificat el vostre nom. Lloeu el Senyor, dóna bo de cantar! ...que és agradós de lloar-lo! (Sl). Déu, e

Diumenge 4 de durant l'any - 1 de febrer

Mc 1, 21-28 Permeteu-me posar en relleu allò que sorprengué de Jesús, als que s’havien reunit a la sinagoga. Deien: «no ensenya com els escribes, sinó amb autoritat» No ens diu l’evangelista de què els hi havia parlat Jesús, però, ben segur que els lletrats, els escribes, els fariseus, els sacerdots i els jueus complidors que es reunien a la sinagoga, trobaven en els textos sagrats tot allò que sustentava la llei, tant des del punt de vista civil, com religiós, de mode que el compliment dels preceptes religiosos els justificava en el compliment de la llei des del punt de vista civil i viceversa. Si aquells experts jueus s’esforçaven en cenyir-se a la llei i mantenir els costums, les festes, els ritus i les tradicions, per justificar-se com a bons complidors, Jesús els hi ho capgira tot i els hi parla amb la tendresa de la força de l’amor de Déu. Per això, Jesús és qüestionat per un home que percebé un canvi doctrinal important, ja que Jesús va més enllà del conservadorism