Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: abril, 2012

Diumenge 4 de Pasqua - 29 d'abril

Jesús, el bon pastor.
(Comentari a Jn 10, 11-18)
Si situem aquest fragment evangèlic en el seu context, observarem que forma part d’una controvèrsia entre Jesús i els fariseus promoguda per la guarició del cec de naixement (9, 1-41) on es contraposen la fe a la qual convida Jesús i la ceguesa espiritual dels fariseus que no el volen acollir com aquell que actua en nom del Pare. Quan Jesús faci l’afirmació “Jo i el Pare som u” (10, 30) voldran apedregar-lo; així i tot, les seves paraules i actuacions provocaran la fe de molts (10, 42).

El text pertany a una doble paràbola que comença amb la imatge de Jesús com a porta de les ovelles (10, 1-10), com aquell que introdueix la humanitat en un nou espai, en una experiència de l’infinit, d’allò que és invisible, inefable, i que forma part del domini diví. Tot seguit, Jesús es presenta com a “bon pastor” (10, 11); no hem d’oblidar que aquesta imatge era per tot jueu un lloc comú en l’Escriptura: Yahvéh, Déu, és el Pastor del seu ramat (Sal 2…

Diumenge 3 de Pasqua - 22 d'abril

Evangeli de Lluc 24, 35 – 48


Avui dia, el món –amb aquesta expressió em refereixo a les persones no creients– no admet la resurrecció de Crist, no hi creu. Així mateix van fer els savis grecs de l’Areòpag en sentir el discurs de l’apòstol Pau, quan els va parlar del Déu, per a ells, desconegut, i de la resurrecció del Fill de Déu, qui ha de jutjar el món amb justícia. (Fets 17, 31). La majoria dels creients, però, no tenim la saviesa humana dels il•lustrats atenencs, ni el do d’oratòria que els caracteritzava, però hem rebut el bateig de l’Esperit del Fill de Déu en els nostres cors, el qual clama: Abba! (Pare!) (Gàlates 4, 6).
Aquesta introducció ens porta a considerar que, ja que no vam tenir el privilegi de veure Jesús ressuscitat, com el van tenir aquells creients del seu temps, nosaltres hem rebut el do de la fe, implantada en els nostres cors, per creure sense haver vist totes aquelles meravelles del poder de Déu que van tenir lloc fa uns dos mil anys a Terra Santa. I van ser m…

Diumenge 2 de Pasqua (o de la Divina Misericòrdia)

Jn 20, 19-31


“He vist el Senyor.” Malgrat l’anunci de Maria Magdalena, els deixebles tenen encara tancades les portes del seu cor. La seva fe és encara immadura i la por els fa viure moments d’angoixa i d’inseguretat. L’esdeveniment tràgic de la passió i mort de Jesús els ha deixat petrificats, trasbalsats, arraconats en un petit espai. L’anunci d’una dona no és suficient per fer-los reaccionar.

I el Senyor ressuscitat es fa present enmig de les seves foscors. “Pau a vosaltres”. Jesús expressa amb aquesta pau, la seva victòria sobre la mort. Jesús porta la veritable pau, una pau redemptora, una pau que reconcilia Déu amb la humanitat pecadora. L’amor del Fill a la creu ha obert el camí de salvació per tota persona humana que vulgui acollir-la. És així, que la missió del Fill a la terra, serà també la mateixa missió dels deixebles: portadors de la pau i la reconciliació de Déu a tota la humanitat. L’espai de la por ha quedat transfigurat en una extensió universal d’alegria per l’experièn…

Diumenge de Pasqua - 8 d'abril

El dia de Pasqua és el dia més gran de l’any. Hi celebrem el memorial de la passió, mort i resurrecció de Nostre Senyor Jesús, el Crist. Proposo dues línies de reflexió, la primera a partir de l’anàlisi del text de Jo 20,1-9, que és l’evangeli de la missa del dia de Pasqua, en la litúrgia catòlica romana, diferent del de la vetlla pasqual de la nit anterior. La segona meditant el fet mateix de la Pasqua i les conseqüències que se’n desprenen.

1. L’evangeli del sepulcre buit.
Maria Magdalena descobreix el sepulcre buit i corre a anunciar-ho als apòstols. Aquests hi van i comproven la veracitat de la notícia que els ha donat Maria. El text ens dóna, si més no, cinc informacions:
a. No hi ha el cos al sepulcre, cosa que no porta necessàriament a la conclusió que s’hagi produït la resurrecció. De fet Maria Magdalena, una mica més tard, intentarà trobar-lo (vv 11-16)
b. Importància de les dones, relativa però rellevant, en el petit grup inicial. Maria és l’apòstola primera de la resurrecció, …