Diumenge 4 de Pasqua - 29 d'abril

Jesús, el bon pastor.

(Comentari a Jn 10, 11-18)

Si situem aquest fragment evangèlic en el seu context, observarem que forma part d’una controvèrsia entre Jesús i els fariseus promoguda per la guarició del cec de naixement (9, 1-41) on es contraposen la fe a la qual convida Jesús i la ceguesa espiritual dels fariseus que no el volen acollir com aquell que actua en nom del Pare. Quan Jesús faci l’afirmació “Jo i el Pare som u” (10, 30) voldran apedregar-lo; així i tot, les seves paraules i actuacions provocaran la fe de molts (10, 42).

El text pertany a una doble paràbola que comença amb la imatge de Jesús com a porta de les ovelles (10, 1-10), com aquell que introdueix la humanitat en un nou espai, en una experiència de l’infinit, d’allò que és invisible, inefable, i que forma part del domini diví. Tot seguit, Jesús es presenta com a “bon pastor” (10, 11); no hem d’oblidar que aquesta imatge era per tot jueu un lloc comú en l’Escriptura: Yahvéh, Déu, és el Pastor del seu ramat (Sal 23; Is 40, 11; Ez 34, 11-16)

L’adjectiu emprat (en grec ‘kalos’) no connota bondat en sí mateix, sinó bellesa, autenticitat, perfecció... es podria dir “el pastor modèlic”, i això per dues raons.

La primera (vv. 11-13) perquè Jesús és el pastor disposat a lliurar la seva vida per protegir les seves ovelles. No és un assalariat; per tant, no fugirà davant del llop. Aquest donar la seva vida no deixa de ser una imatge sorprenent perquè, quan un pastor mor, ja no pot defensar les seves ovelles... Però Jesús, per la seva mateixa mort, salva les seves ovelles. Conscientment Jesús diu que es capaç de morir per tots... i que aquest morir sigui font de plenitud i de vida.

La segona raó (vv. 14-16) perquè Jesús coneix íntimament les seves ovelles... com el Pare el coneix i Ell coneix el Pare. La intimitat entre Jesús i els seus amics és com la que existeix entre les persones divines en el si de la Trinitat plena d’amor.

Però el cor universal de Jesús no te prou amb el petit ramat. El seu amor és obert a la humanitat sencera, a totes les altres ovelles, sobre tot la més desvalguda... perquè trobar l’ovella perduda serà objecte del seu delit.

En el cor de la pregària hauríem d’aprofundir en aquesta dimensió del fer-nos costat, de lliurament dels uns pels altres. Perquè, en definitiva, tots anem a espatlles del bon pastor.

                                         Florenci Travé, diaca