Comentaris Bíblics Interconfessionals

  Joan 20:1-18 Diu l'apòstol a la primera epístola als Corintis que, si l'esperança que tenim en Crist fos només per a aquesta vida, seríem els més desgraciats de tots els mortals. Si fos només per aquesta vida ... És a dir que, segons Sant Pau, l'esperança que es genera en el ressuscitat, transcendeix aquesta vida, va més enllà de la realitat present, i ens dirigeix ​​cap a l'existència en plena comunió amb el Déu que és bondat, sota el regnat de Crist. Si fos només per aquesta vida ... Però no ho és. No és només per a aquesta vida. Noés "només", però sí que ho éstambé per aquesta vida! I crec que Sant Pau se sorprendria de veure, com els cristians occidentals de s. XXI ens costa d’entendre, ens costa de viure l'esperança que tenim en el Crist aixecat d'entre els morts com les primícies dels que van morir, com ens costa entendre que aquesta esperança no és només per a la vida futura, sinó que també és per a la vida present, per l’aquí i l’ara....

  5ena, PARAULA : “DÉU MEU, DÉU MEU, PER QUÈ M’HAS ABANDONAT?”   “Aquell dia, apagaré   el sol al mig del cel, en ple dia s’enfosquirà la terra. Ho dic jo el Senyor. Canviaré en dol les vostres festes, i en complantes els vostres cants. Tothom es vestirà amb roba de sac i es raparà el cap, com per la mort d’un fill únic. Aquest final serà un dia amarg.”   Ho trobem transcrit en el capítol 8 versets del 9 al 10 del llibre del profeta Amós i que es fan més presents que mai en la foscor que els evangelis sinòptics ens descriuen: “Des del migdia fins a les tres de la tarda.” Segons l’evangeli de Joan, aquesta foscor també ve representada per l’absència , l’absència de persones que acostumaven a estar amb Jesús. Dels deixebles, que acovardits, no gosen acostar-se, les negacions de Pere, la traïció de Judes... A la vora de la creu, ens diu Joan, només trobem a la mare de Jesús, “la germana de la seva mare, Maria, muller de Cleofàs” , Maria Ma...

  Proclamació 1 Pasqua Èxode Aquella nit Jesús reuní els deixebles per a celebrar el el sopar pasqual. Celebrar la pasqua, és anunciar un salt, un salt cap a l’alliberament d’un poble del poder opressor i de l’imperi de la mort. La pasqua és un anunci, però també és ja l’inici, el primer pas. És el primer de tot, doncs és fundacional, és abans de la llei del sinaí, no és doncs part d’una legislació sinó més aviat la constitució de tota ella. Així, la pasqua és creadora d’un nou poble, un poble que surt fora. La pasqua crea a partir d’un sacrifici, del sacrifici del anyell que haurà de menjar, i això és important, absolutament tot el poble, no només un sacerdot, no només uns ministres escollits, sinó tots aquells i aquelles que han de fer un salt, que sortiran cap a la llibertat. Grans i petits, homes i dones. La única condició, no pot sobrar pas res, s’han de fer grups familiars per assegurar-se que tot serà consumit, i les restes després cremades. No en menjarà u...